Cristóbal Colón Palasí: «La Fageda és una mostra que els miracles existeixen»

No tothom pot dir que ha estat al capdavant d’un projecte durant més de 40 anys. Si això s’afegeix que és un projecte social que té la finalitat de millorar la qualitat de vida i promoure la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o risc d’exclusió, i que ha crescut i consolidat des de 1982 fins ara, encara té més mèrit, perquè ha demostrat que la feina és una eina essencial per a la inclusió. Tot això i més ha fet Cristóbal Colón Palasí com a president de la Fageda Fundació, que ha convertit aquesta empresa en un de les més singulars i exitoses de l’ecosistema espanyol i que aquest dijous va ser investit com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona.

Durant el discurs d’investidura, Colón va «reflexionar sobre el camí recorregut». Com «de nen somiava en ser pastor perquè era figura que encarnava dues condicions vitals i que han estat essencials al llarg de la vida». Una, la del «contacte amb la naturalesa» i, l’altra, «gaudir dels moments de soledat». Dos conceptes que són «presents» en el projecte de la Fageda.

En tot cas, va repassar molt part de la seva trajectòria, com la mort sobtada del seu pare, que li va «marcar» la seva vida o el seu primer contacte amb el manicomi de Saragossa que li «va canviar la vida per sempre». També va treballar en els de Martorell i Salt, definint-ho com una «experiència esquinçadora».

El projecte de la Fageda

Tot això, i altres aspectes com el naixement de la seva filla Maria, el van portar «començar un projecte per ajudar a les persones condemnades de per vida per un diagnòstic aterridor». Ho va voler fer amb tres «idees clares»: creant una «empresa real, amb llocs de treball reals i sense ànim de lucre». A més, volia que les activitats que es fessin «no es convertissin en la mà d’obra barata per altres» i que es «desenvolupessin a la naturalesa». Va ser així com el 1982 va néixer la Fageda.

El projecte ha anat creixent amb el pas del temps. Colón va afirmar que el de la Fageda és «un projecte empresarial on les persones importen i on lluitem per refermar la cadena de valor, però sabent que el més important és la cadena de sentit, aquella que ens permet reconèixer els altres». I és clar, el projecte s’ha topat amb «nombroses dificultats», però el fundador de la Fageda sempre ha tingut la certesa que «anaven cap endavant, no només per l’esforç i la capacitat, sinó per una raó inexplicable». Per això, Colón està convençut que «la Fageda és una mostra que els miracles passen».

Molts agraïments

Cristóbal Colón va explicar que «la notorietat del projecte es deu als iogurts tants bons que fem, però realment al que ens dediquem és a generar esperança». Tanmateix, va reconèixer que tota «aquesta història» no hagués estat possible «sense la dedicació sense descans de molts altres».

Un d’ells, el doctor Josep Torrell, que va començar amb ell (un «fidel company») aquest projecte quan eren «quinze persones i ara en som més de 600». També a totes les persones que han treballat a la Fageda, a les quals ha intentat «despertar a ells la força que tots tenim a l’interior». I, sobretot, va compartir molt emocionat el reconeixement amb la seva dona.

«Tossut i amb determinació»

La directora científica del Campus de l’Alimentació i la Gastronomia, Carmen Carretero, padrina de la investidura també va repassar la seva trajectòria. Colón és «un home valent i compromès que ha fet possible una entitat modèlica», va dir. També va afegir que, com tots els aragonesos (com ella), era «tossut» i que tenia «determinació». A això, hi va sumar el «coratge per arriscar-se a fer un pla llavors revolucionari» i va acabar apuntant que és «un exemple en el respecte cap a totes les persones».

Finalment, el rector de la UdG, Quim Salvi, va afirmar poques vegades la institució havia concedit el títol de doctor honoris causa a «una persona que se’l mereixi tant». Salvi també va assenyalar que la tasca de Colón «s’ha perllongat i sabem que la seva empremta es mantindrà» per la seva «intel·ligència emocional, la bogeria planificada, l’amor que dona sentit a la vida i la pietat entesa com un servei ineludible».