Girona excel·leix en igualtat de gènere, però falla en seguretat alimentària

Suspèn en vuit dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que impulsa Nacions Unides i que es volen assolir el 2030 a escala mundial

La tendència és similar a Catalunya i a Espanya

L'estudi valora el nombre de treballadors en l'atenció primària per l'índex de benestar.

L'estudi valora el nombre de treballadors en l'atenció primària per l'índex de benestar. / Aniol Resclosa

Tapi Carreras

Tapi Carreras

Girona suspèn en vuit dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que impulsa Nacions Unides i que es volen assolir el 2030 a escala mundial. Els objectius d’aquests índexs són una crida a l’acció a tots els països per erradicar la pobresa i protegir el planeta així com garantir la pau i la prosperitat. 

Una consultora especialitzada en processos de transformació de ciutats i territoris, IdenCity, ha presentat recentment els resultats de l’any 2024 d’una nova edició de l’Índex ODS de les ciutats principals ciutats d’Espanya, una eina que analitza periòdicament les contribucions a l’Agenda 2030 per part de les ciutats espanyoles. A Girona, l’objectiu amb millor nota és igualtat de gènere (96 sobre 100), mentre que la pitjor puntuació correspon al de fam zero i seguretat alimentària (22 sobre 100) . Els valors dels dos objectius són tendències que es repliquen també en l'àmbit estatal. Per obtenir la nota, cada un dels disset apartats consta de diferents indicadors que puntuen de zero a cent. En total n’hi ha 141 repartits entre els disset apartats. La mitjana dels indicadors de cada objectiu fa la nota final de cada un d’ells. 

Així, Girona obté una nota excel·lent en igualtat de gènere (96 sobre 100). De fet, és la segona millor ciutat de l’Estat en aquest apartat només superada per Sòria. Els altres objectius on Girona obté una nota superior al 50 són salut i benestar (74); pau, justícia i institucions sòlides (66); fi de la pobresa (63); treball decent i creixement econòmic (62) indústria, innovació i infraestructura (58); reducció de les desigualtats (55); i ciutats i comunitats sostenibles (53).

En canvi, Girona suspèn en els objectius de fam zero i seguretat alimentària (22 sobre 100); vida d’ecosistemes terrestres (27); producció i consum responsables (32); energia assequible i no contaminant (34); aliances per aconseguir els objectius (38); aigua neta i sanejament (39); acció pel clima (40); i educació de qualitat (44). No s’estudia els valors de la vida submarina perquè la capital gironina no té mar.

Igualtat de gènere

Per obtenir el 96 sobre 100 en igualtat de gènere a Girona, s’han analitzat indicadors com ara les denúncies per violència de gènere, la ràtio de contractes indefinits de dones i homes o la bretxa salarial en persones en situació d’atur, així com el grau de presència de dones en plens municipals, entre altres elements. En l'àmbit de tot l’Estat, aquest objectiu també és el més ben puntuat, de mitjana, entre els disset que s’analitzen (83%). 

Salut i benestar

La ciutat que més valor obté en aquest ODS correspon a Sòria, seguit de Girona, Sant Sebastià, Bilbao i Palma. Un altre objectiu on Girona obté bona nota és la de salut i benestar (74). En aquest apartat, alguns dels indicadors que s’han analitzat corresponen al nombre de personal sanitari treballant a l’atenció primària o el nombre de llits que hi ha als centres hospitalaris, entre d’altres. 

Seguretat alimentària

Mentrestant, observant la franja baixa, Girona obté una puntuació de 22 sobre 100 pel que fa a l’objectiu de fam zero o seguretat alimentària, després de fer una mitjana amb un seguit d’indicadors que inclouen la prevalença de la malnutrició, els ingressos dels productors d’aliments a petita escala, la proporció de la superfície agrícola en què es practica una agricultura productiva i sostenible, recursos genètics vegetals i animals per a l’alimentació i l’agricultura preservats a les instal·lacions de conservació a mitjà i llarg termini, proporció de races i varietats locals considerades en perill d’extinció o l’existència d’anomalies als preus dels aliments. 

Val a dir que, aquest objectiu, és també el més baix en l'àmbit espanyol amb un 24 sobre 100 de mitjana. De fet, l’estudi adverteix que és el que té més marge de millora a l’Estat perquè l’esmentat 24% és una xifra «molt per sota de l’exigida per l’ONU». 

Girona obté un 22 de 100 en seguretat alimentària.

Girona obté un 22 de 100 en seguretat alimentària. / DdG

Energia i canvi climàtic

També han obtingut valoracions baixes, tant a escala gironina, com catalana i espanyola, els indicadors d’Energia més assequible i menys contaminant o el de Lluita contra el canvi climàtic, amb un grau de compliment del 26% i el 38% en l'àmbit estatal. En el gironí, la dinàmica és la mateixa (34 i 40% respectivament). Respecte de l’energia, entre els indicadors hi ha la proporció d’energia renovable en el conjunt de fonts energètiques i les millores de l’eficiència energètica. Sobre el canvi climàtic s’avaluen mesures de lluita, planificació i capacitat d’adaptació.

Aquests índexs es van analitzant periòdicament i es van renovant els resultats. De fet, són bastant diferents dels altres anys. El 2018 per exemple, el pitjor índex de Girona era el d’accions per al clima, mentre que excel·lia en educació i en pau i solidesa institucional.

A escola global el grau de contribució als ODS de les ciutats espanyoles se situa al 50%, tot i que hi ha una gran disparitat entre les aportacions de les diferents ciutats, sobretot en objectius com el d’Energia assequible i no contaminant, el de Fi de la pobresa o el de Producció i Consum Responsable. En aquestes categories, la contribució de les ciutats ha variat en més de 70 punts percentuals.

Altres ODS que també han obtingut puntuacions altes, novament en les diferents escales, són el de Vida submarina i Salut i Benestar, amb un grau de compliment mitjà del 78% i el 77% aproximadament en l'àmbit estatal. 

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: BARCELONA, LA SEGONA MILLOR

Barcelona és la segona ciutat de l’Estat que més contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Així ho constata l’informe Índex ODS 2024 elaborat per la consultora Idencity, que detalla que les ciutats de l’Estat arriben a un grau de contribució als ODS del 50%. L’índex ha analitzat 141 indicadors que han permès avaluar 84 metes relacionades amb el grau de contribució als ODS, els objectius que les Nacions Unides han exigit als països en el marc de l’Agenda 2030.

L’estudi ha avaluat el compliment dels 17 objectius en 50 capitals de província, Ceuta i Melilla i els municipis d’Alcobendas (Madrid), Sant Boi de Llobregat (Barcelona) y Rafelbuñol (València). Sant Sebastià és el municipi que més participa en el compliment dels objectius, seguit de Barcelona,Burgos, Madrid i Pamplona. El grau de compliment d’aquestes ciutats oscil·la del 59% al 63%, gairebé deu punts per sobre de la mitjana espanyola. 

L’estudi destaca l’aportació de Sòria, una de les ciutats amb més percentatge de compliment en els disset objectius de l’ONU. Segons l’estudi, Catalunya és també una de les regions que major representació aconsegueix en la llista de comunitats autònomes que més compleixen els ODS, juntament amb el País Basc i Castella i Lleó