Girona ha de pagar 2,7 milions d'euros per les desigualtats retributives

L'Ajuntament de Girona ha de pagar 2,7 milions d'euros als treballadors per les desigualtats retributives. El ple ha avalat els acords que l'equip de govern ha subscrit amb la plantilla, i que han permès treure el conflicte de la via judicial. Ho ha fet, però, amb els recels del PSC i Vox, que han demanat com es pagaran aquests diners i han reclamat responsabilitats. El tinent d'alcaldia Sergi Font ha defensat la via del pacte i ha subratllat que, si les demandes haguessin continuat al jutjat, "el risc" al qual s'enfrontava el consistori era arribar a pagar fins a 10 milions d'euros.

A finals de l'any passat, l'Ajuntament de Girona ja va posar fi a les desigualtats retributives. Però quedava pendent resoldre tota la derivada judicial del conflicte, referida a les retroactivitats, i que ja s'ha traduït en 81 sentències que donen la raó als treballadors. Amb l'objectiu d'evitar més litigis, l'equip de govern va arribar a un acord perquè s'aturessin aquelles demandes que encara no tenien sentència, que eren una vuitantena més, i trobar-hi sortida.

Ara, després de signar convenis amb pràcticament tots els afectats, l'equip de govern els ha portat a ple perquè la resta de grups els avalessin. Els pactes tanquen la via judicial, però queda encara l'administrativa (perquè aquells treballadors que van decidir no interposar demanda, poden optar per aquest camí per reclamar les quantitats pendents).

El tinent d'alcaldia de Gestió de Recursos, Sergi Font, ha explicat que aquesta "solució parcial" suposa que l'Ajuntament hagi de pagar 2,7 milions d'euros, però que "el risc" si les demandes continuaven als jutjats era arribar "a haver de pagar més de 10 milions" (perquè les sentències donen la raó a la plantilla). "Per tant, valia molt la pena posar-ho tot en una balança", ha precisat. 

Font també ha admès que encara no se sap a quant arribarà la quantitat global que s'haurà de pagar per les desigualtats, perquè a aquí s'hi hauran d'afegir les reclamacions per via administrativa. "A dia d'avui ja n'hi ha més de 50 d'entrades, i la nostra voluntat també és arribar a acords", ha concretat.

El ple ha avalat els convenis amb els vots a favor de tots els grups menys el PSC, que s'ha abstingut. Durant la seva intervenció, la regidora socialista Bea Esporrin ha dit que, tot i que els pactes permeten "intentar resoldre un problema que fa cinc anys que s'arrossega", els acords "arriben tard". El PSC també s'ha preguntat com es pagaran aquests diners i creu que "caldria exigir responsabilitats" pel "perjudici" que suposarà a la hisenda municipal.

El regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, tot i votar-hi a favor, també ha demanat si l'equip de govern recorrerà a crèdit per pagar les quantitats i si això afectarà les inversions per al 2025.

La vicealcaldessa Gemma Geis, que ha pres la paraula, ha subratllat -en la mateixa línia que Font- que l'objectiu principal era "evitar el risc" d'haver de pagar quantitats milionàries. Ha precisat que la voluntat és afrontar les quantitats a través del Fons d'Impuls Econòmic de l'Estat i ha destacat que la voluntat és "que no s'afecti de cap manera la tresoreria de l'Ajuntament de Girona.

Sense Alfons XII

El ple també ha tirat endavant el canvi de nom de la pujada de la Torre d'Alfons XII, al barri de Les Pedreres, pel de pujada de la Torre de la Ciutat. Tots els grups -inclòs el PP- hi han votat a favor, menys Vox que s'ha abstingut.

El tinent d'alcaldia Sergi Font ha dit que, després que la Torre d'Alfons XII recuperés "el canvi de nom que es va fer ara fa 150 anys" i tornés a dir-se Torre de la Ciutat, era oportú també fer el canvi de nom a la pujada que hi porta. El regidor de Vox, però, ha justificat l'abstenció dient que el canvi "obeeix al sentiment antimonàrquic de l'equip de govern" i que li semblava "un absurd".

Sense "massificació" turística

Per últim, i dos dies després de la manifestació pel Barri Vell que reclamava posar límits al turisme, la vicealcaldessa Gemma Geis ha aprofitat el debat sobre la concessió de subvencions als comerciants i a l'hostaleria per defensar "un model adaptat a la realitat de Girona". Geis ha subratllat que a la ciutat "hi ha un turisme de qualitat, que no està massificat" i que, tot i que cal posar-hi límits -com s'ha fet amb els HUT i es farà amb els grups- "Girona no és Venècia, ni Roma, ni Barcelona".

Geis ha demanat no emmirallar-se en altres ciutats i "centrar-se en el model gironí de fer les coses" i ha rebutjat també que hi hagi "un monocultiu" enfocat en el ciclisme. Sí que ha dit, però, que no li sap greu que a Girona "hi pugui haver la millor botiga de bicicletes del món, perquè això ens ajuda a tenir millor qualitat de vida". "Treballem per a una economia diversificada, i reclamo un model gironí de gestió del turisme, on els vents que bufin en d'altres llocs no s'encomanin", ha conclòs.