L’ACA autoritza els regants a regular el pas de l’aigua de la sèquia per als horts de Girona i Salt

La concessió, possible per la reducció de les restriccions per la sequera, és d’1,60 hm3 per tota la campanya i la comunitat estableix períodes de tres dies setmanals, aproximadament, per espaiar l’aigua disponible

Florencio Garrido, un hortolà de Salt, agafant aigua del Ter amb garrafes.

Florencio Garrido, un hortolà de Salt, agafant aigua del Ter amb garrafes. / Tapi Carreras

Tapi Carreras

Tapi Carreras

L’aigua torna a córrer per la sèquia Monar després de molts mesos tallada a conseqüència de les restriccions per fer front a la sequera. La comunitat de regants de Salt, Santa Eugènia i Girona ha rebut l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per abastir d’aigua els seus horts administrant un total d’1,60 hectòmetres cúbics al llarg de tota la campanya de reg. La mateixa comunitat és qui s’encarrega de regular el pas de l’aigua per la sèquia. Aquesta és la que després es va distribuint pels canals interiors per tal que els responsables dels horts la puguin utilitzar.

El president de la comunitat de regants de Salt, Santa Eugènia i Girona, Miquel Casals, explica que la idea és anar obrint les comportes tres dies seguits cada setmana. Als hortolans se’ls avisa amb temps per tal que vagin sabent el calendari de pas de l’aigua. La informació sol arribar per mitjà de grups de whatsapp.

La idea és poder anar regulant el pas de l’aigua per la sèquia fins a l’octubre i els dies d’obertura s’aniran establint en funció de diferents paràmetres. Per exemple, si plou molts dies seguits, s’estarà un període més llarg sense obrir la sèquia per estalviar i garantir que hi haurà aigua per poder deixar anar més endavant.

La sèquia estava sense aigua des del 25 de setembre de l'any passat. Això provocava que alguns hortolans desistissin de plantar res i altres s’havien de buscar la vida agafant aigua, amb garrafes, al riu Ter o en algunes basses que hi ha a Girona. També amb grans dipòsits d’aigua que n’acumulen quan plou.

Abans del 25 de setembre ja havien patit també moltes restriccions. Ja des del 2022 per unes obres a la zona de piragües entre Bescanó i Salt i ja per l’entrada en vigor dels decrets de sequera que impedien el reg als horts.

Mantenir els canals interns

Casals explica que la idea és «que les plantes es puguin mantenir i sobreviure». En aquest sentit, tot i que el sistema no és el més òptim recorda que «seria pitjor no poder regar». Indica també que si els hortolans fan bon ús de l’aigua que els arriba al llarg dels tres dies, en tenen suficient per tota la setmana. El president de la comunitat de regants demana però, que els propietaris dels horts s’organitzin i s’encarreguin de mantenir els canals i regueres netes, sense deixar créixer herbes espontànies, en bones condicions i sense abocar-hi deixalles, ja que sinó, l’aigua acaba desbordant-se i es perd sense arribar a cap ús aprofitable.

«Han de tenir clar que l’aigua arriba a les parcel·les si les regueres i els canals secundàries i interiors estan en bones condicions. «Poder regar un cop a la setmana ja està bé», exposa Casals, que també apunta que allò que es feia abans de «regar a manta i deixar els horts negats ja és història».

L’aigua entra a la sèquia Monar des del riu Ter, a l’alçada de Bescanó i va passant per Bescanó, Salt i Girona, on es va distribuint per canals secundaris per fer arribar l’aigua a tots els horts, abans de caure al riu Onyar. Ho fa en un punt de sortida entre el pont de Pedra i el de les Peixataries Velles. L’Onyar guanya així cabal, fins que acaba desembocant, de nou al riu Ter, a l’alçada de la Copa i el barri de Pedret.

Subscriu-te per seguir llegint