«Girona és molt important, la idea és ampliar el personal al viceconsolat»

Què espera Hondures del viceconsolat a Girona?

Hi ha una directriu de la presidenta Xiomara Castro cap a tots els nostres consolats: intentar tornar als hondurenys almenys una petita part del que ells fan des de l’exterior per la seva família i per Hondures. Més del 24% del PIB del país procedeix de les remeses que envien els hondurenys a l’exterior. És un sistema una mica paradoxal perquè moltes persones desgraciadament parlen d’Hondures fent referència a les dificultats i els problemes que no els permeten gaudir plenament de la seva vida amb totes les oportunitats i són ells els que fan una gran aportació al país ajudant les seves famílies. La presidenta Castro ha buscat ampliar la nostra cobertura consolar -de fet obrirem quatre oficines més als Estats Units i una a Mèxic- amb la idea d’oferir als hondurenys totes les condicions per desenvolupar la seva vida a l’estranger tant en l’aspecte personal com en el laboral. Volem preservar la dignitat dels hondurenys oferint-los un servei amb empatia. Desgraciadament, en els nostres consolats de vegades els funcionaris han estat molt freds o han tractat malament els nostres compatriotes. La instrucció més important que hem donat als nostres cònsols és que atenguin de manera humana i digna els nostres compatriotes, i així es farà a Girona.

Tenint en compte l’alta xifra d’hondurenys que resideixen a la província de Girona (uns 35.000), aquest viceconsolat estarà destinat només a realitzar tràmits o serà una oficina estratègica per fomentar la inversió o el turisme a Hondures?

Està clar que el viceconsolat haurà de fer les dues tasques, haurà de buscar inversions, buscar programes d’ocupació circular com s’està fent a Huelva... Estarem atents a com els nostres representants consolars promouen els nostres productes, promouen la inversió en el país i les relacions de comerç i cooperació. L’especial divisió d’Espanya en comunitats autònomes ens ajuda a buscar cooperacions més específiques i tenim molt en compte que la comunitat hondurenya a Girona és molt important. A Espanya som ja gairebé la quarta comunitat llatinoamericana més nombrosa. A l’exterior hi ha un milió i mig d’hondurenys, el que representa un 8% de la nostra població.

És un nombre molt gran de persones migrades. Quines mesures tenen previst adoptar per reduir aquesta xifra?

La presidenta Castro ho diu de manera molt clara: «ningú vol marxar de casa seva». Ningú vol deixar la seva terra o la seva família, la gent ho fa perquè no hi ha cap més opció. Desgraciadament, Hondures ha viscut èpoques molt complicades, no només en la part econòmica, i s’ha de dir que hi ha hagut governs que han dilapidat quantitats molt importants de recursos. De fet, l’últim expresident ha estat condemnat a 45 anys de presó als Estats Units per narcotràfic. Tot això ha suposat que no s’inverteixi en els programes socials. El que estem fent des del Govern és invertir en salut, ja que estem construint vuit hospitals, en educació, en el sector agrícola... Volem recuperar moltes d’aquestes àrees per generar més oportunitats de feina al país per evitar que els hondurenys i hondurenyes hagin de marxar. De fet, ja hi ha algunes xifres que demostren una millora, ja que l’emigració cap als Estats Units s’ha reduït en un 12% en els darrers anys. Hem de buscar noves inversions en el nostre país i millorar les condicions de vida en la part social i en la seguretat. 

De moment a l’oficina de Girona preveuen començar a treballar amb el vicecònsol i dues funcionàries. Tenint en compte la gran xifra d’hondurenys a la província i que vindrà gent d’altres llocs com el sud de França, tenen previst ampliar el personal? 

Sí, la idea és ampliar el personal, i a més obrirem un consolat més a Espanya i reforçarem els que ja tenim. Pràcticament, no tenim presència al nord d’Espanya. Hem presentat un pla al Ministeri de Finances per enfortir amb més personal els consolats. 

S’estan estudiant diversos projectes de cooperació com l’agermanament entre Girona i Talanga o la vinculació entre els festivals de les flors de Girona i Siguatepeque. El Govern d’Hondures ho té present?

Sí. Penso que aquests projectes constitueixen un magnífic vincle que permet acostar i integrar les comunitats. Veiem que finalment som molt semblants, compartim arrels culturals, i aquests projectes ens ajuden a conèixer-nos millor i treballar junts. Sabem que la majoria dels hondurenys que resideixen a Girona procedeixen de Talanga i hem de veure com podem acostar aquestes comunitats.

Dins d’aquesta preocupació pels hondurenys que han d’emigrar, quan serà viable que puguin votar des de l’estranger? 

No es va permetre en l’elecció anterior, però en el temps que portem en el Govern, només als Estats Units ja han obtingut la targeta d’identitat més de 200.000 hondurenys. A Espanya no tinc una xifra exacta, però poden ser més de 30.000 els que ja la tenen. El pas següent hauria de ser permetre’ls exercir el vot des de l’estranger. Hi estem treballant perquè es pugui votar a través dels consolats gràcies al desplaçament d’autoritats electorals i representants dels partits. 

Tenint en compte la important comunitat hondurenya a l’estranger i les relacions socials que teixeix, no és el foment del turisme el següent pas a fer en matèria econòmica? 

Properament, Iberojet obrirà una ruta entre Barcelona i l’aeroport de Palmerola que ajudarà molt a aquesta aposta. A més, tenim pendent un conveni amb Espanya per obrir més vols comercials, no només turístics, també de càrrega perquè Hondures es pugui convertir en un centre de distribució de càrrega comercial a Centreamèrica. 

Com estan les relacions entre Hondures i Espanya? 

La relació amb Espanya és magnífica, de la mateixa manera que amb les comunitats autònomes. Hi ha un préstec d’Espanya de 75 milions d’euros concedit a l’anterior Govern d’Hondures que no s’havia utilitzat i la presidenta Castro inicialment va decidir destinar-lo a la construcció d’hospitals, però el mecanisme per portar-ho a terme hagués suposat massa temps. Per això, finalment s’ha decidit utilitzar fons propis per a construir els hospitals i destinar els fons d’aquest préstec, d’acord amb el Govern d’Espanya, a una carretera entre La Ceiba i Trujillo perquè aquesta zona es converteixi en un reclam turístic. Un dels grans trams d’aquest corredor turístic es construirà gràcies al préstec d’Espanya. 

Sempre s’ha dit que la presidenta Castro coneix bé la realitat de la comunitat hondurenya a la província. Quan visitarà Girona? 

Miri, quan Felip VI va assistir a la presa de possessió de la presidenta Castro ja van parlar del viceconsolat a Girona. Més tard, quan ella va visitar Espanya al febrer de l’any passat també va parlar d’això amb Pedro Sánchez. Quan li vaig dir que venia a Girona se’n va alegrar. Esperem que quan ella torni a Espanya pugui visitar els compatriotes a Girona. 

Com veu el creixement dels partits d’extrema dreta a Europa? 

Aquest creixement i aquesta visió tan conservadora i tancada cap a la migració són preocupants. Crec que el triomf de la coalició de partits progressistes a França és un bon missatge, perquè els pobles han d’aprendre que l’extrema dreta no ajuda a donar solucions als problemes. Hem de ser capaços de trobar una resposta conjunta. La migració és un problema difícil , però hem de treballar junts per trobar-hi una sortida, entenent que fonamentalment és una responsabilitat nostra que els hondurenys estiguin sortint del país, però el treball conjunt és molt important i això només s’aconsegueix amb governs que tenen una visió més àmplia de com resoldre aquest problema. 

Subscriu-te per seguir llegint