Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Dues plantes descentralitzadores tractaran la fracció orgànica al Gironès

Es construirien a diferents parcel·les de Sant Gregori i Celrà i hi aniria brossa del porta a porta de dotze municipis de la comarca

Un treballador recollint l’orgànica del porta a porta.

Un treballador recollint l’orgànica del porta a porta. / Consell Comarcal del Gironès

Josep Coll

Josep Coll

Girona

El Consell Comarcal del Gironès ha tret a licitació el servei de redacció dels projectes executius de dues plantes de compostatge descentralitzades per fer el tractament de la fracció orgànica procedent de la recollida porta a porta d’una dotzena de municipis de la comarca. Tot això, després que el Consell Comarcal rebés, el passat mes de maig, una subvenció de 100.000 euros per part de l’Agència de Residus de Catalunya per a la redacció d’aquests projectes executius. Per entregar tots els treballs s’ha establert un termini d’un any. 

Segons es detalla en els plecs del contracte que ara ha sortit a licitació, les dues plantes de compostatge descentralitzades s’aixecarien a Sant Gregori i Celrà. Pel que fa a la de Sant Gregori, se situaria al polígon industrial de la Joeria, en una parcel·la que és de titularitat municipal i que ocupa una superfície de 4.900 metres quadrats. D’aquests, 1.200 ja estan ocupats per la deixalleria municipal. Així, encara en falten més de 3.000 per ocupar.

Per altra banda, la planta de Celrà s’ubicaria a la plana agrícola del Ter, al costat de la depuradora, en una parcel·la que té una superfície de 27.000 metres quadrats. Tanmateix, aquest solar, ara mateix, és de propietat privada, per la qual cosa «caldria expropiar-ne la superfície necessària», detalla el contracte. Aquest, també recorda que allà on es vol construir la planta és una «zona inundable de període de retorn de 100 anys».

2.500 tones de residus

Les dues plantes projectades donarien servei als municipis del nord i el centre del Gironès, a excepció de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Segons l’estudi de viabilitat no es preveu donar-los cabuda a menys que hi hagin alguns factors que facin viable la capacitat de gestió de la planta ideada a Sant Gregori. En aquesta planta es donaria cabuda a la fracció orgànica procedent de Sant Gregori, Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena i tindria una capacitat de 800 tones anuals de residus del porta a porta. Tanmateix, segons el contracte es preveuen 469 tones procedents de Sant Gregori, 89 de Canet d’Adri i 80 de Sant Martí de Llémena. Per tant, serien 638 tones de residus les previstes entre els tres municipis de la Vall del Llémena.

En tot cas, el contracte especifica que «seria desitjable poder gestionar també a la planta de Sant Gregori l’orgànica de Sant Julià de Ramis». Per aquest municipi es contemplen 312 tones anuals i, per tant, seria «preferible» projectar unes instal·lacions per a 1.000 tones anuals de fracció orgànica.

En canvi, la planta de Celrà hauria de donar cabuda a 1.500 tones anuals, ja que abraçaria un total de set municipis. Només amb el de Celrà, ja s’arribaria a 665 tones anuals i s’haurien de sumar les 162 de Flaçà, les 102 de Sant Jordi Desvalls, les 73 de Sant Joan de Mollet, les 51 de Juià, les 36 de Madremanya i les 31 de Sant Martí Vell. Les dues plantes serien petites, de quilòmetre i es complementarien amb el nou centre de tractament de residus de Campdorà a Girona que projecta Acció Climàtica pel 2027 i que costarà 55 milions.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents