Un estudi apunta que les persones amb menys salut i suport social van ser les més afectades per la pandèmia

Fa gairebé quatre anys del confinament generalitzat com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19 que va marcar l’inici d’un període de profundes transformacions en la vida quotidiana i en la salut mental de milions de persones. La pandèmia global no només va portar una crisi sanitària, sinó que també va generar variacions significatives en el benestar emocional i social de la població. Ara, un estudi dut a terme per diversos grups de l’àrea de Salut Pública del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa CIBER (CIBERESP) a la Universitat de Girona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP), assenyala que les persones amb mala salut, limitat suport social i baix nivell socioeconòmic varen ser les més afectades per l’impacte de la pandèmia en la seva salut mental i benestar emocional. La recerca, publicada a BMC Public Health, evidencia importants variacions en el benestar emocional i mental durant el primer any de la crisi sanitària.

Salut mental, suport social i context socioeconòmic

L’estudi, que es va dur a terme mitjançant un enquesta amb una mostra de 1.223 persones residents a Andalusia més grans de 16 anys, va identificar un total de set predictors socioecològics (factors socials i ambientals que influeixen en els resultats) relacionats amb la salut mental i el benestar emocional, posant el focus en la gravetat de la infecció per COVID-19, l’estat de salut general, el suport social i la situació econòmica.

Entre els resultats, destaca que les persones diagnosticades de COVID-19 o que van patir infeccions greus presentaven pitjor salut mental. “Les persones amb problemes preexistents de salut, menys suport social i dificultats econòmiques van mostrar una major propensió a experimentar un deteriorament del benestar emocional”, explica Maria Antònia Barceló.

Empitjorament en el segon any de pandèmia

Durant l’estudi també es va observar una millora en els indicadors de salut mental entre març-abril de 2020 i juny-juliol de 2020. No obstant, gairebé un any més tard, abril-maig de 2021, el benestar emocional va tornar a empitjorar, acompanyat d’una disminució de l’optimisme. Maria Antònia Barceló, investigadora principal del Subprograma del CIBERESP ‘Desigualdades en Salud y COVID-19’, en el que s’emmarca aquesta investigació, de la Universitat de Girona, assenyala que: “fins ara, pocs estudis havien abordat de manera exhaustiva la distribució de la càrrega emocional i mental de la pandèmia entre la població. Aquest treball emplena aquest buit”.

Article de referència

Robles B, Saez M, Cabrera-León A, Sánchez-Cantalejo C, López MJ, Barceló MA. Comparing temporal changes and predictors of different types of mental health and socio-emotional wellbeing outcomes during COVID-19: an overlapping panel study of Spanish residents. BMC Public Health 2024; 24:2284. doi: 10.1186/s12889-024-19817-8.

Consorci CIBER, deu anys de recerca biomèdica en xarxa

El Consorci CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red) depèn de l’Institut de Salut Carlos III -Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats- i té com a objectiu impulsar la investigació d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es duu a terme en el Sistema Nacional de Salut i en el Sistema de Ciència i Tecnologia. Tot i que les primeres estructures del CIBER es van posar en marxa el 2006, el 2024 es commemoren deu anys de camí com a consorci unificat, un Centre de recerca composat per 13 àrees de coneixement, 518 grups de de 120 institucions consorciades i més de 6500 persones investigant i col·laborant en xarxa entre personal contractat i adscrit.