Un home de 87 anys recupera una casa a Girona que li havien comprat amb «falsedats»

Una sentència ha permès a un home de 87 anys recuperar una casa al barri de Torres de Palau de Girona després que el jutge hagi considerat que les operacions de compravenda estaven viciades i contenien falsedats. La víctima, defensada per l’advocat Carles Ribas, havia signat un document pel qual rebia 3.250 euros mensuals durant deu anys mentre seguís en vida per una casa de tres plantes en una part noble de la ciutat, sense actualització de l’IPC. Podia percebre, doncs, un màxim de 39.000 euros a l’any que equivaldrien a 390.000 euros al final dels deu anys i sense que els hereus poguessin reclamar res en cas de la mort de l’home. Aquesta quantitat acabava essent menys de la meitat del valor de la finca, ja que l’home havia intentat vendre la casa per més de 850.000 euros. A més, durant aquests deu anys i cinc més, podia continuar resident a l’immoble. Tot plegat amb un intermediari que havia cobrat 100.000 euros.

El cas arrenca el 28 de novembre de 2019, poc abans de l’arribada de la Covid a Europa, quan l’home va signar un contracte de compravenda per la seva residència. Va fer-ho amb la societat Galea Invest SLU. El document privat explicava que la finca passava a mans d’aquesta empresa i que el fins aleshores propietari rebria l’esmentada renda mensual temporal durant deu anys de 3.250 euros.

Cap dret pels hereus

Els diners es deixaven d’abonar en cas que la víctima, que en aquells moments tenia 82 anys, morís. Quedava per escrit que «en cas de mort del beneficiari, ni els hereus, ni els legataris, ni legitimats de la part autoritzant puguin reclamar ni demanar res». El document també permetia que l’home seguís en aquella casa un total de quinze anys com a usufructuari. El mateix dia, el venedor signava un altre acord en què atorgava els poders especials al responsable d’aquesta empresa compradora perquè vengués la casa. Per tant, cedia els drets a aquell intermediari.

El 5 de desembre de 2019, aquest apoderat va subscriure en nom de la víctima l’escriptura pública de nua propietat de la finca amb dos compradors. Havia passat tot just una setmana de la compravenda. És a dir, a partir d’aquell moment, l’anterior propietari tenia el domini sobre l’immoble, però no tenia la possessió perquè la va cedir a través d’un dret real. Ho va fer amb una reserva d’usdefruit temporal i amb una renda vitalícia amb límit temporal. L’acord incloïa que cada un dels dos compradors pagava 50.000 euros al responsable de l’empresa intermediària, que poc abans havia adquirit els poders de vendre la finca.

L’home es va acabar adonant que amb les xifres a la mà hi estava perdent diners si es té en compte el valor de la casa, situada en una part noble de la ciutat. Per això va acabar portant el cas als jutjats de la mà de l’advocat Carles Ribas. Es va demanar la nul·litat dels contractes (el privat, la cessió de poders i la transmissió de l’escriptura pública) en considerar que hi havia errors, «actes il·lícits inclosos a consciència i falsedats». Entre els arguments, exposava que acabaria percebent menys de la meitat del valor de la finca.

L’empresa intermediària va al·legar que el contracte era vàlid i eficaç i sense errors i que no contenia actes il·lícits ni falsedats. També que hi havia bona fe del primer comprador i apoderat i que no procedia a rescindir el contracte encara que la quantitat final no superés la meitat del valor de mercat de la finca. Els dos compradors finals van explicar que no havien format part dels primers contractes per la compravenda i que la seva compra posterior es va fer sense errors ni il·legalitats en el seu procediment perquè també «van actuar de bona fe».

«Cal estar alerta de les persones que es volen aprofitar de la gent gran per quedar-se algun dels seus béns»

Carles Ribas

— Advocat de l'afectat

«Insòlit» que ho acceptés

En la sentència, el jutge del Jutjat de Primera Instància número 4 de Girona, s’admet que no s’ha detectat cap il·legalitat de manera conscient, ja que «no s’adverteixen maquinacions per cap dels demandants per fer el contracte» però que sí que hi ha la possibilitat de plantejar-se el vici d’error en el consentiment per part del venedor de la finca a canvi d’una renda vitalícia i el dret d’usdefruit. El jutge veu «insòlit» i possible indici de tot que aquesta persona hagués contactat prèviament amb algun dels compradors on segons van admetre les parts es parlava d’una possible «venda a partir de 850.000 euros».

«Encara que no aconseguís el seu propòsit, resulta insòlit que l’home acabés acceptant la transmissió de l’immoble en unes condicions que, si se sumen les diferents contraprestacions estan molt per sota d’aquesta xifra o alguna altra similar», indica. En la sentència també hi consta que la quantitat mensual de 3.250 euros és «substanciosa» i podria haver provocat «una confusió determinant d’error» per part de l’afectat.

El jutge considera que per evitar el possible error d’una persona de 82 anys que pretenia vendre el seu immoble per un preu superior s’hauria hagut d’haver fet un càlcul de què representaven les contraprestacions que havia de rebre, ja que la quantitat substanciosa de 3.250 euros que podria haver «emboirat la percepció». En la sentència també s’explica que el contracte, que depenia de factors com el temps de vida del firmant i on es barregen aspectes «vitalicis» i «temporals» són suficients per explicar que pot haver-hi hagut un vici d’error.

El jutge creu que els diners oferts cada mes pels compradors van «emboirar» i confondre el venedor

La sentència relata que tenint en compte l’edat del venedor i la seva possible mort -o encara que no hagués estat així- podria repercutir en una «adquisició gratuïta almenys parcialment, amb un important benefici per la part adquirent, sense contraprestació suficient i amb un greu perjudici pel venedor que podria acabar sense casa i sense usdefruit per un immoble que havia intentat vendre per 850.000 euros».

Pel jutge es pot concloure que en els contractes hi ha «llacunes evidents» on no hi ha una suma del total que representen les contraprestacions i que són «molt inferiors al que representava el valor de la finca».

L’advocat defensor, Carles Ribas, ha alertat que «cada cop hi ha més persones que aprofitant-se de l’edat de la gent, alguns d’ells vulnerables, intenten quedar-se l’habitatge o algun altre bé». En aquest sentit, demana als ciutadans que estiguin «alerta de possibles manipulacions al col·lectiu de la gent gran» amb diners pel mig.

Subscriu-te per seguir llegint