El carrer dels Torrats recupera el seu mural històric

Si un serpenteja pel Barri Vell, arribarà al carrer Nou del Teatre, una via més aviat petita i que es va rebatejar com «El carrer dels torrats». Aquest és un dels punts culturals més importants de Girona durant els anys vuitanta, fins i tot immortalitzat per Sopa de Cabra en una de les seves cançons: El carrer dels torrats. Aquell indret, fa una quarantena d’anys estava ple de vida nocturna, molt diferent a la que hi ha ara.

Va ser en aquella època quan va aparèixer, al final del carrer, una pintura de metre i mig que representava l’arcà del tarot Rider White d’El Foll. L’obra, feta per Lluís Hereu i Joan Anton Palau (Palacios), es va convertir en un símbol per a tots aquells que formaven part de moviments socials i artístic fora del comú i acudien al barri. 

Tanmateix, la pintura es va anar esborrant amb el temps, esdevenint una taca negra que no deixava entreveure la figura que havia estat. Fins ara. En el marc de la producció «Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys», els artistes Pep Admetlla i Jordi Amagat van iniciar aquest divendre les tasques per repintar el mural i retornar-li la seva essència.

Admetlla explica que un dels principals reptes ha estat fer els treballs des de zero, sense cap més que un parell de referències, entre elles, una fotografia en blanc i negre: «Volem ser fidels i deixar la pintura tal com van fer els artistes originals, però també donar-li el nostre toc». En aquest sentit, l’artista explica que pintaran les cares de Lluís Hereu i Joan Anton Palau dins el vestit d’El Foll, amb l’objectiu de retre’ls homenatge.

Pel que fa al procés de creació, l’escultor indica que el primer pas ha estat «fer el dibuix original sobre un cartó a escala, com s’ha de veure. Després ho hem posat en una plantilla, l’hem enganxat i hem perfilat la figura a la paret». Així, avui, només els faltarà acabar de dibuixar i pintar, i quedarà enllestit.

Admetlla expressa que aquest és un projecte fora del que acostuma a fer, però que «he acceptat amb molt de gust». També afegeix que tant ell com Amagat estan «gaudint» de la feina, en especial perquè el segon va viure l’època dels vuitanta en què el mural era viu i el símbol de la cultura underground gironina.

Així, Admetlla recorda que «va ser un moment de revolta a la ciutat. Després de la transició, es va reivindicar una altra manera de sentir i estimar». En la mateixa línia, afegeix que «Girona no hagués estat el mateix sense la colla d’artistes que van lluitar per aconseguir aquesta llibertat».

El retorn a la Girona rebel

«Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys» té per objectiu recuperar una mirada a la Girona de finals dels vuitanta i dels noranta, posant l’accent en els artistes de l’època i en aquells col·lectius d’activistes que vivien al marge dels circuits oficials.

La Girona de les dues dècades finals del segle XX era una ciutat activa que s’obria a Europa i al món. L’exposició és una proposta per donar a conèixer aquell «ecosistema cultural propi» al marge del discurs oficial, que vivia a través dels llocs d’oci i dels col·lectius.

Es tracta d’una coproducció del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i el Museu d’Història de Girona, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà. Es durà a terme entre el 26 d’octubre i el 9 de febrer de 2025.