La passera de la Font del Rei de Girona continua tancada gairebé quatre anys més tard
La regidora Cristina Andreu, afirma que s’està «en procés» d’aprovar el projecte, superant «moltes dificultats tècniques alienes a l’Ajuntament»

Durant l’estiu es va col·locar una pancarta per queixar-se de la lentidud per reobrir la passera. / Aniol Resclosa

Després d’alguns entrebancs, sembla que l’Ajuntament de Girona està en procés d’aprovar el projecte de la passera de la Font del Rei. La infraestructura, que permet travessar el riu Onyar comunicant el carrer del Carme amb el del Creu, a tocar de la plaça de Països Catalans, està tancada des de fa gairebé quatre anys, des del desembre de 2020, quan es van detectar que la seva estructura estava malmesa.
A través d’una piulada a X (abans Twitter), la tinenta d’alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu, va afirmar que «després d’haver de superar moltes dificultats tècniques alienes a l’Ajuntament», s’està en «procés per fer l’aprovació d’aquest projecte». Tot això, citant una piulada d’un compte que es queixava que la passera feia massa temps que estava tancada i que, fins i tot, deia que era millor «tirar-lo a terra i fer-ne un de nou». Davant això, Cristina Andreu apuntava que «per un principi de bona gestió d’allò públic i de sostenibilitat, sempre és millor rehabilitar que enderrocar».
En tot cas, va ser el 27 d’abril de 2023 que es va adjudicar la redacció del projecte constructiu de rehabilitació estructural de la passera de la Font del Rei. El febrer d’aquest any, l’Ajuntament va confirmar que el setembre de l’any passat havia rebut el projecte, però que encara s’estava revisant per incorporar la reposició dels serveis afectats de les companyies Nedgia i Endesa. En paral·lel, s’havia d’actualitzar el document del Codi d’accessibilitat de Catalunya, i un cop feta la revisió de tot plegat ja es podrien licitar les obres. A l’estiu, però, el consistori encara deia que s’estava «acabant de redactar el projecte que permeti rehabilitar la passera».
Un cop es puguin fer les reformes, la infraestructura presentarà un canvi significatiu. La raó és que es preveu que la nova amplada sigui, mínim, de dos metres i mig, mentre que actualment fa 1,4 metres, aproximadament. Tot això, perquè la passera tindrà un carril bici, a part d’un pas per a vianants.
Queixes veïnals
Amb tot això, els veïns del barri del Carme-Vista Alegre s’han queixat reiteradament pel retard acumulat en la reobertura de la passera. De fet, aquest estiu van mostrar el seu descontentament penjant una pancarta a l’estructura on deia «Si l’Ajuntament passa, tu no hi passes», fent referència a la poca acció que entenen que s’ha fet des del consistori.
La pancarta era «l’expressió d’un malestar que hi ha al barri», va afirmar en aquell moment el president de l’Associació de Veïns de Carme-Vista Alegre, Pep Fortià. I és que aquest «és un tema recurrent, que es parla amb moltes de les trobades» que fan els veïns. En tot cas, Fortià reconeixia que el retard no només era culpa, com també detallava Cristina Andreu en la piulada, de l’Ajuntament. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o companyies de serveis han fet alentir el procés i, de moment, encara no hi ha data per la reobertura, ja que falta aprovar el projecte, licitar-ne l’execució i, posteriorment, la companyia escollida haurà de portar a terme totes les actuacions pertinents.
Subscriu-te per seguir llegint
- S’enfonsa una embarcació de 12 metres després de xocar contra les roques a Torroella
- Faré volar Messi amb quatre bombes enganxades al meu cos
- Girona avança en la transformació de l'entrada sud amb el desallotjament de la fàbrica Simon i el nou institut
- Popeyes obre el seu primer restaurant a la província de Girona
- Actuen en grup per robar una bossa de mà a Torroella de Montgrí amb el mètode de 'la collita' i en detenen un
- Necrològiques del 7 d'agosts de 2026
- Marc Puigtió renuncia a tots els seus càrrecs institucionals després de la polèmica amb l'àudio
- SOS Costa Brava recorre la llicència del Festival de Cap Roig i en demana la nul·litat