La Creu Roja detecta més persones que mai dormint al carrer a Girona

La Creu Roja va atendre al llarg de l’any 2024 un total de 343 persones sense llar a la província de Girona (335 a Girona ciutat), un 30% més que l’any anterior, quan el dispositiu de l’entitat en va registrar 263. Es tracta, de fet, d’una xifra rècord. I és que segons la responsable de l’àmbit d’extrema vulnerabilitat de la Creu Roja a Girona, Marta Molist, «mai abans havíem atès a tantes persones en situació de carrer». L’increment -apunta- es deu, sobretot, a les dificultats per a accedir a un habitatge. En aquest sentit, assenyala que «l’encariment de l’habitatge ha abocat a moltes persones al carrer, deixant-les sense opció d’accedir-hi o provocant que el perdessin».

Pel que fa al perfil de persones ateses, el gruix són homes d’entre 18 i 72 anys. Alguns fa anys que malviuen en situació de carrer (sobretot persones majors de 45 anys), on sovint s’hi sumen problemes de salut mental i addiccions que compliquen encara més que en puguin sortir. I és que «molts», lamenta Molist, «tampoc no en volen sortir». També hi ha menors no acompanyats que acaben d’arribar al territori «que no volen estar al carrer i que s’ajuden d’altres recursos i entitats per a deixar enrere la situació de sensellarisme», a més de persones «de pas» que puntualment es veuen obligades a passar la nit al carrer (ja sigui en una única ocasió o de forma intermitent).

En les seves sortides setmanals (els voluntaris de la Creu Roja recorren la ciutat de Girona tres dies a la setmana per a portar menjar calent i mantes a les persones sense llar en una desena de punts localitzats), han detectat un increment de dones. «Si de mitjana trobem a 45 persones en cada sortida, unes 8 ja són dones», explica Molist. Quan una dona està sola, però, s’activa un protocol per a reduir els efectes d’aquesta doble vulnerabilitat. «Quan detectem una dona sola, de seguida ens posem en contacte amb la Sopa i l’Ajuntament de Girona per a treure-la ràpidament del carrer i que pugui accedir a l’antiga UNED en primera instància», assegura. 

El Barri Vell, la plaça U d'Octubre, la plaça Josep Pla, l’estació de tren, els voltants del pavelló de Fontajau o les naus abandonades de la carretera Barcelona són els punts de la ciutat amb més presència de persones sense llar. Molts busquen portals o passadissos entre edificis per a resguardar-se del fred (encara que només sigui una mica) i poder passar la nit, on topen «gairebé a parts iguals» amb la indignació i la solidaritat dels veïns. «N’hi ha que truquen a la policia i d’altres que els baixen un plat calent», explica Molist.

Les onades de fred i de calor, per molt contradictori que sembli, ho posen tot una mica més fàcil. «Els dispositius de la ciutat de Girona són universals i qualsevol persona pot accedir a la Sopa i al Pla Fred sense que l’hagin hagut de derivar», recorda Molist. Amb tot, des de l’entitat treballen perquè les persones sense llar coneguin els seus drets, des de l’empadronament social a disposar de la targeta sanitària «per a començar a teixir un pla de treball que els permeti sortir del carrer».

Subscriu-te per seguir llegint