L’Associació de Naturalistes de Girona es proposa potenciar la seva «part social»

L’Associació de Naturalistes de Girona comença l’any renovant la seva junta i amb un pla estratègic nou a desenvolupar fins al 2030. Una de les novetats que destaquen d’aquesta etapa per a l’entitat és que la junta, formada fins ara pel president, secretari, tresorer i els vocals, introdueix la figura del vicepresident.

Així, Jan Picó, el nou president; Adán Estrada, el vicepresident; Anna Farners, secretària; i Anna Corts, tresorera, seran els encarregats, juntament amb els vocals, tècnics, socis i voluntaris, de portar les regnes de l’associació durant els propers anys. «El valor principal que ens emportem de l’anterior junta és que van allargar la vida a l’entitat», explica Farners. Gràcies a la feina dels anteriors «líders», la comunitat de l’agrupació ha crescut fins a tal punt que han pogut introduir un membre més a la junta en forma de vicepresident.

Tanmateix, tots concorden que, si bé una de les seves intencions és continuar captant més voluntaris i socis, també volen potenciar «la part de xarxa, arribar a més gent». «El món ecologista ens interpel·la a tots. De fet, nosaltres venim del món social, i no tant del que es podria dir ciències dures», afirma Estrada. Per la seva banda, Farners complementa les declaracions afirmant que «l’antiga junta potser estava més centrada en el tema de biologia, però a nosaltres ens interessa potenciar la part més social».

Canvi de mentalitat

La voluntat de potenciar i crear encara més comunitat es pot lligar amb un dels sis pilars que conformen l’estratègia que els Naturalistes tenen previst desenvolupar entre el 2025 i el 2030. Entre els reptes, destaca el de generar un «canvi cultural», començant amb accions de divulgació i conscienciació. «Estem en un moment que juga el nostre favor, perquè és quan la gent més necessita un refugi i una explicació del que està passant», expressa Anna Farners amb relació als efectes del canvi climàtic.

«Es tracta d’una lluita ecosocial, ja que lluitem de manera conjunta», afirma Adán Estrada. «Volem influenciar a la gent, però de manera molt assembleària, transparent i oberta», afegeix. Així, l’associació compta amb diferents activitats i tallers dirigits a totes les edats, a més del pòdcast «L’últim humà», tot plegat per «apropar la natura tothom». 

«A vegades, petits passos porten a grans coses», diu la tresorera de l’entitat, Anna Corts. La mateixa també remarca la importància de «reconnectar amb la naturalesa, trobar els nostres orígens», en un «món capitalista cada vegada més individualitzat».

Amb tot, els membres de la junta concorden amb les paraules del nou president, Jan Picó, quan afirma que «hem d’aconseguir que els actes ecologistes siguin una cosa normal, no un acte d’activisme constant». Junt amb el vicepresident, expressen que «el pes no hauria de recaure en l’individu», i que «és el sistema el que ha de fer el canvi per no deixar tota la responsabilitat a les persones».

«No tot recau en la política»

Per tal d’aconseguir enfortir l’aspecte social de l’associació, però també gestionar les «crisis entrelligades» presents actualment, l’associació té clar que uns de pilars de la seva estratègia és «crear una sèrie d’alternatives i estructures que responguin a les necessitats actuals».

Això, però, saben que no ho poden fer sols. Un altre dels punts que volent treballar és el de continuar potenciant les relacions amb la resta d’entitats ecologistes tant a escala local com catalana. Cal recordar que els Naturalistes participen de manera activa en diferents iniciatives, com la Coordinadora d’ONG Solidàries, que agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme.

Tenint en compte l’increment de la presència dels ecologistes arrel de la crisi climàtica, què queda per fer perquè tinguin més veu en les decisions polítiques relacionades amb el medi ambient, entre altres àmbits? Picó respon que «és fàcil comunicar el que s’hauria de fer», però «després com això canvia quan es plasma depèn molt de la voluntat de l’equip de govern de torn». Tanmateix, remarca que «no tot recau en les polítiques que pugui fer la Generalitat», i recorda la importància de «treballar l’entorn, i ser presents per transmetre altres maneres de fer i pensar».

«També hem de fer un seguiment dels acords que es van prenent, i continuar amb les lluites. Aquesta és la voluntat, tan nostre com de la resta d’associacions», afegeix Corts.

Els reptes pendents de Girona

Una de les darreres mesures de les quals faran seguiment és la moció que van presentar i es va aprovar en el ple del 20 de gener a l’Ajuntament, en la qual demanaven accions com publicar anualment les dades d’emissions de la ciutat.

Els Naturalistes de Girona demanen accions per fer front al canvi climàtic

Aquest és justament uns dels reptes que des de l’associació consideren que cal gestionar, a més de continuar amb la cura de la biodiversiat a la ciutat. Així, els Naturalistes remarquen que cal «reduir les emissions de transports i edificis»: «Girona té una cultura del cotxe molt arrelada». 

Un altre dels desafiaments pendents és «la deficiència energètica, importem molta energia». En aquest sentit, els quatre concorden en el fet que «si passem de vehicles de combustió a elèctrics, hem de trobar la manera d’abastir-nos d’aquesta energia, i de la manera més local possible».

Més enllà de treballar en l’àmbit local, l’estratègia 2025-2030 de l’associació contempla potenciar una feina interna, explica Jan Picó: «Volem posar el focus en com ens sentim nosaltres com a persones vinculades a aquestes lluites». D’altra banda, també volen consolidar-se, concreta Adán Estrada: «Som una junta jove, però l’entitat té 44 anys d’història i molt treball enrere». Així, una de les feines que assoleixen ara és la de «defensar aquesta memòria». 

Tot plegat, tant aquest punt com l’estratègia al complet, treballar-ho de manera conjunta: «L’Associació de Naturalistes de Girona no és només la junta i els tècnics, sinó tota la seva gent».

Subscriu-te per seguir llegint