Escriure un llibre amb un 0,02% de visió

Tenir una discapacitat visual no està renyit amb poder escriure un llibre. Aquest és el cas de la gironina Teresa Palahí, que després de tres dècades lluny de la ciutat entomant diversos càrrecs directius a l’ONCE (ha treballat a Madrid, Alacant o Tarragona, on ha estat des de consellera general de l’entitat a delegada territorial de Catalunya), ara ha tornat per relatar la seva història de superació marcada per la «boira».

Així és, de fet, com ha batejat el volum, que es titula 'Biografia de la boira'. «Sempre he viscut a través d’una boira, que en els darrers anys s’ha tornat molt espessa, però el fet que hagi estat gradual m’ha permès poder-m’hi anar adaptant», explica Palahí. Ara, el seu camp de visió ja és gairebé nul, amb només un 0,02%. Es tracta d’una discapacitat visual «genètica» que l’ha acompanyat des que tenia 9 anys.

Lluny de considerar-ho impossible, Palahí se les ha ideat per poder escriure el llibre. «He anat dictant en veu alta les idees que volia plasmar, les he gravat amb el mòbil, les he escoltat i després ho he anat picant tot en un teclat normal», explica. El resultat final, però, no el pot veure. «Puc olorar el llibre i amb l’ajuda d’una lupa en podria arribar a percebre algun detall, però no puc veure com ha quedat ni llegir-ne res», assenyala.

Ara que ha deixat enrere la seva etapa laboral, celebra que «torno a trepitjar els llocs on vaig créixer des d’una mirada més calmada» per «posar negre sobre blanc del que ha estat la meva vida». Redescobrir la seva ciutat, però, també li ha suposat «haver de tornar a sortejar molts obstacles i barreres que encara no s’han solucionat». 

La discapacitat visual l’ha obligat a fer renúncies «doloroses»: «Quan era petita m’agradaven molt els còmics però va arribar un dia en què vaig haver de deixar de llegir-los perquè la pèrdua visual començava a ser cada vegada més evident i ja no els podia seguir», recorda. A l’institut també va topar amb dificultats: «Vaig patir molta incomprensió per part d’alguns professors perquè a simple vista ningú notava que tenia una discapacitat visual». També li ha condicionat el seu futur: «M’hauria agradat estudiar botànica però, com que no podia accedir al microscopi, hi vaig renunciar». 

Ara, «no veure-hi ja s’ha convertit en una característica meva més» que, tot i seguir-la condicionant cada dia, fins i tot per sortir al carrer, també li ha portat coses bones: «Tinc el meu gos pigall, en Jacob, que em dona llibertat i confiança». 'Biografia de la boira' es presentarà divendres a les set de la tarda a la Llibreria 22, on l’autora conversarà amb l’historiador i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, que n’ha fet el pròleg.

Subscriu-te per seguir llegint