Aconseguir el primer sou amb 40 anys gràcies a la costura

Tot va començar en ple confinament, quan des de l’escola de confecció i patronatge Qstura van començar a repartir kits amb teles i agulles a la porta d’alguns veïns de Girona i Salt per fabricar mascaretes solidàries. La sorpresa de la seva fundadora, Sílvia Castelló, va arribar quan, en retornar-les acabades, les cosidores hi afegien notes escrites a mà: «Cosir m’està salvant la vida», li confessaven.

Aquí es va adonar que cosir podia canviar vides i que la costura tenia la capacitat d’«empoderar» a persones que havien deixat de creure en elles mateixes. Sota la premissa que la confecció «era la millor teràpia», l’any passat va decidir crear una fundació per «ajudar a les persones a trobar el seu camí a través del tèxtil». De la mà de la cooperativa d’inserció laboral Idària, amb seu a Salt, han engegat un projecte que forma i capacita a persones en risc d’exclusió social perquè puguin fer-se un lloc al mercat laboral a través de la costura.

Al juny van començar a formar a un equip de sis persones (la majoria provinents de l’associació Cosidores de Salt) i al setembre van segellar el contracte laboral (s’hi podran estar un màxim de tres anys abans de fer el salt al mercat laboral). Per persones com Hanan Bodouh (i la majoria de dones que hi ha al taller) aquest és el seu primer sou: «Cosir sempre m’ha agradat però fins ara m’he hagut de dedicar a criar els meus fills, ara ja són grans i és el meu moment, amb 40 anys he aconseguit la meva primera nòmina», celebra. Això li ha permès tenir independència econòmica: «Quan em van trucar per dir-me que sí, que m’havien seleccionat a mi, no m’ho podia creure», recorda. I és que aquest va ser «un dels dies més feliços de la meva vida», assegura.

El gambià Lamine Susso és, de moment, l’únic home que hi ha al taller. Té 19 anys, viu en un centre tutelat i, tot i que va aterrar a l’empresa d’inserció buscant feina de pintor, al seu currículum hi posava que sabia cosir: «Quan va entrar i va veure les màquines de cosir se li va il·luminar la cara», recorda el director de la cooperativa Idària, Karim Sabni. I és que sosté que «l’actitud és molt important». Un punt d’inflexió va ser el dinar de Nadal que van organitzar des de l’empresa d’inserció: «Per primera vegada s’ho podien pagar elles», recorda.

Tot i ser un projecte amb ànima social, mai han volgut perdre de vista la productivitat. I és que confeccionen roba esportiva (fins a una dotzena de referències) per l’empresa saltenca Tactic, que ha trobat en aquest taller una oportunitat per produir a prop de casa. En aquest sentit, el seu director de producció, Jordi Bernatallada, assegura que «costa molt trobar un taller on puguis formar a les persones perquè et confeccionin les peces tal com les vols, perquè la roba esportiva té moltes especificitats i només així pots aconseguir qualitat».

Treballen de set a tres del matí, però el taller té «cert aire assembleari»: «S’adapten l’horari per poder conciliar perquè la gran majoria tenen fills i se n’han de seguir fent càrrec», explica Sabni. Tot, sota el lideratge d’Ester Tarrés, que va canviar la coordinació d’un menjador escolar per la costura: «He fet del meu hobby el meu motor». 

Subscriu-te per seguir llegint