La petjada de carboni de l'activitat municipal es redueix un 61% a Girona en 18 anys

La petjada municipal de carboni s'ha reduït un 61% a la ciutat de Girona del 2005 al 2023, segons les darreres dades facilitades per l'Ajuntament de Girona. Es tracta d'un descens corresponent al càlcul d'emissions de CO2 per càpita i que respon a les tones de Co2 / megawatts per habitant. El 2023 era de 0,047 tones de CO2 x habitant i el 2005 havia estat de 0,121 tones x habitant. El descens es comença a produir, segons ha explicat el regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, a partir dels anys 2014 i 2015 i des d'aquest punt la tendència s'ha anat mantenint.

Les accions per reduir les emissions s'ha notat molt més en els grans equipaments municipals i en els semàfors i l'enllumenat públic , mentre que en la flota de vehicles municipals i en el transport públic, s'ha produït un augment.

Per sectors, als equipaments municipals les emissions per càpita totals de l'any 2023 es van reduir un 59% respecte a l'any 2005 i l’enllumenat públic i els semàfors, un 100%; mentre que la flota municipal de vehicles va augmentar un 35% i el transport públic urbà, un 74%, ja que ara hi ha més vehicles i més busos.

En xifres globals, del 2023 al 2005, les emissions de CO₂ totals de l’Ajuntament han disminuït un 53% passant de les 10.491,96 tCO2/MWh als 4.898,48 tCO2/MWh. Respecte als anys 2014 i 2019 també hi ha hagut una reducció de les emissions, que van ser de 5.017,70 tCO2/MWh i 5.628,51 tCO2/MWh, fet que ha comportat una reducció aproximada del 2% i del 13% respectivament. Aquesta reducció de les emissions de CO₂, principalment, és a causa de la compra d’energia procedent de fonts renovables.

Es tracta d’una reducció destacada tenint en compte que el consum energètic total de l’Ajuntament ha augmentat un 42% durant aquest període, del 2005 al 2023. Concretament, s’ha passat de 27.902,88 MWh a 39.705,99 MWh. Tanmateix, hi ha hagut una reducció respecte als consums energètics obtinguts durant els anys 2014 i 2019, els quals van ser de 40.209,44 MWh i 42.516,72 MWh respectivament. La raó d’aquest augment de consum és el major nombre d’equipaments municipals que hi ha a la ciutat per l’increment de població.

El 2023, el transport públic urbà és el sector que genera més emissions de l’Ajuntament, amb un 34%, seguit pels equipaments municipals (33%) i la flota municipal de vehicles (32%). Durant l’any 2005 la tendència era una altra. L’enllumenat públic i els semàfors eren el sector que generava més emissions, amb un 51% respecte al total, seguit pels equipaments municipals amb un 32%, la flota municipal de vehicles amb un 9% i el transport públic urbà amb un 8%. Ara, l’enllumenat públic i els semàfors gairebé no generen emissions perquè s’usa energia verda, una tendència que es registra des del 2014.

Tipus de consum

De les dades del 2023 es desprèn que la despesa més gran de l’Ajuntament en consum energètic recau en els equipaments municipals; que suposen un 40% respecte al consum total. Tot seguit trobem l’enllumenat públic i els semàfors (27%), el transport públic urbà (18%) i la flota municipal de vehicles (15%).

El 2005 el principal sector amb major consum energètic era l'enllumenat públic i els semàfors amb un 40% respecte al consum total, els equipaments municipals amb un 36%, la flota municipal de vehicles amb un 13% i transport públic urbà amb un 11%.

Font energètica

Durant aquest període, les fonts energètiques utilitzades principalment han estat les mateixes: l’electricitat, el gasoil A i el gas natural. A partir de l’any 2014 es comença a utilitzar consum de biomassa en equipaments municipals, però el seu consum es manté constant durant els anys 2019 i 2023. Per altra banda s’observa que des de la incorporació del gas natural comprimit (GNC) en el transport públic urbà disminueix el consum de gasoil.

El 2023, el 56% del total d’emissions de CO₂ de l’Ajuntament eren de gasoil A, seguit per un 22% de gas natural, un 11% de gasoil C, un 9% de GNC i un 2% de gasolina. En canvi, el 2005 el 70% de les emissions eren d’electricitat, un 16% de gasoil A, un 6% de gas natural, un 6% de gasoil C i un 1% de gasolina.

El 5% del total de la ciutat

No obstant, les emissions que es generen des dels diferents sectors municipals (equipaments, enllumenat, flota de vehicles i transport públic, principalment) suposen només el 5% del total d'emissions a la ciutat. La resta correspon a altres administracions públiques però sobretot a negocis privats i a usos individuals de les persones.

La contaminació baixa a la ciutat de Girona i només hi ha un punt que frega el límit

L'estudi permet posar el focus en diferents sectors on caldrà incidir per treballar per seguir reduint les emissions. Cot ha posat sobre la taula la reducció del consum de gasoil, la col·locació de més plaques solars, seguir electrificant o l'impuls de més comunitats energètiques, com alguns dels punts on es treballarà. Per l'Associació de Naturalistes de Girona, (ANG) Júlia Gené, ha posat de manifest que els equipaments municipals han de buscar l'autosuficiència energètica.

Audiència pública climàtica

Aquestes dades i moltes més es faran públiques en una audiència pública climàtica que se celebrarà el 12 de juny a la tarda, al saló de plens de l'Ajuntament de Girona. Es donarà compliment així a un punt de la moció aprovada en el ple municipal presentada per l'Associació de Naturalistes de Girona, Rebel·lió i Extinció i Renovem-nos, on a més d'aquesta audiència pública s'exigia la revisió de la Declaració d’Emergència Climàtica de 2019.

La jornada constarà d’un espai de participació i de debat entre l’Ajuntament, la ciutadania i diferents entitats envers les accions climàtiques que s’han de dur a terme per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Una audiència pública és un acte que es troba regulat en el reglament de l'Ajuntament de Girona i que s'ha de desenvolupar seguint el procediment establert. L'audiència pública estarà presidida pel consistori i s’iniciarà amb la presentació d’una ponència a càrrec de l’Ajuntament, qui promou la iniciativa. Seguidament, s'establirà un torn de paraula dels grups municipals i del públic assistent. Per acabar, es presentaran les conclusions de la sessió.

Pla de Transició Ecosocial

L’objectiu és reactivar el Pla de Transició Ecosocial aprovat el 2019 i les seves estructures de participació entre institucions, entitats i experts. Ha de ser un òrgan permanent, amb trobades periòdiques i metodologia de treball consensuada entre les persones participants, per al seguiment, control, revisió i creació de polítiques públiques envers el canvi climàtic

“L'emergència climàtica és una evidència científica i per això ens calen plans i dades per entendre la situació d’on som i, per tant, seguir definint les millors polítiques per fer-hi front. Amb l'Audiència Pública Climàtica complim amb un compromís adquirit amb les entitats ecosocials i la ciutadania i ens posem al seu servei per rebre les millores idees i propostes per seguir liderant la lluita contra l'ingent repte de l'emergència climàtica a través de potenciar la Girona Ciutat Circular”, ha destacat el regidor.