Carme Carbó serà «per sempre una saltenca il·lustre en majúscules»

La música, els gegants i la pirotècnia final han acompanyat aquest vespre l’acte de celebració del nomenament de Carme Carbó i Casellas com a nova Filla Predilecta de la Vila de Salt. En un emotiu acte que ha omplert fins a la bandera el Teatre de Salt i s’ha habilitat una pantalla gegant a la plaça Sant Jaume perquè tothom que ho desitgés pogués seguir en directe l’acte d’homenatge en aquesta saltenca.

L’acte ha arrencat amb una doble interpretació del grup saltenc Xamfaina interpretant dues peces musicals, una de Jaume Sisa ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ i la segona ‘Ull per ull’, del també fill predilecte de Salt, Adrià Puntí. Les interpretacions musicals han donat pas a la benvinguda del presentador, l’humorista i guionista saltenc, Manel Vidal, que coneix la Carme Carbó “de tota la vida” com ha afirmat i ha ironitzat quan ha explicat que “quan em van dir que seria nomenada filla predilecta vaig pensar; encara no ho era?”.

Després ha estat el torn de l’instructor de l’expedient de nomenament, Carles Barceló, que ha explicat tot el procés i ha subratllat les més de 320 adhesions que s’han rebut de ciutadans i entitats per donar suport a la proposta de nomenament de la Carme Carbó com a Filla Predilecta de la Vila de Salt. Abans dels discursos més protocol·laris, s’ha donat entrada a un vídeo, en què amics, familiars i integrants d’entitats saltenques han glossat i definit el tarannà de la Carme Carbó.

En el seu discurs, l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha lloat “l’entrega abnegada per al poble i la seva gent que ha mostrat sempre allà on ha anat i ha participat la Carme” i ha recuperat com l’han definit els que més la coneixen com adjectius com “servicial, compromesa, generosa, complidora, solidària, activa i amiga dels seus amics”.

Al final del discurs, Viñas ha recordat que “algú t’ha definit també com una dona en majúscules, ara que ja figures com a Filla Predilecta de la Vila de Salt ja seràs per sempre una saltenca il·lustre en majúscules!”.

Tot seguit l’alcalde i l’instructor de l’expedient, Carles Barceló, li han fet entrega del guardó i un ram de flors a la Carme Carbó. Un guardó amb rerefons plenament saltenc, ja que es tracta d’una imatge tractada per l’ocasió pel fotògraf saltenc Josep Maria Oliveras. Un fotomuntatge fet amb materials recuperats dels magatzems de l’antiga fàbrica tèxtil de la Coma Cros, un retall de la mostra d’un catàleg de roba estampada amb flors, arrels d’una olivera, trama de fils de cotó i una capsa de llauna.

En aquest punt, ha estat el torn del discurs de la Carme Carbó que ha admès: “encara no m’ho crec” i en la seva intervenció ha volgut ressaltar que “m’ho donen a mi, però és per tota la gent que he tingut sempre al voltant, en especial, a la meva mare”. Carbó ha acabat fent gala de la generositat i altruisme que tothom ha ressaltat  “no he fet mai res especial, perquè sempre he fet allò que sentia i creia que havia de fer”.

Just cap al final del discurs de la nova Filla Predilecta de Salt, la Coral Tribana ha entrat a l’escenari cantant ‘La la la, voldríem cantar’ perquè Carme Carbó s’afegís a la cançó com ha fet en tantes actuacions i es barregés amb la resta de components del grup. Acabada la cançó, Carbó ha tornat al seu lloc per seguir la projecció d’un vídeo amb imatges de la seva trajectòria vital, mentre la Coral Tribana interpretava la peça ‘La Margalida’.

De nou el grup Xamfaina ha entrat a l’escenari per acabar l’acte a l’interior del Teatre amb la cançó Tornarem de Lax ‘ n busto! i Manel Vidal ha convidat a tots els presents a seguir compartint una estona més a la plaça Sant Jaume, just davant del Teatre de Salt, on els Amics dels Gegants de Salt, una altra entitat molt vinculada a la Carme Carbó, han realitzat una ballada de gegants davant de tots els assistents i els Diables d’en Pere Botero han posat la pólvora final amb un petit espectacle pirotècnic. L’acte ha acabat amb un refrigeri per a tots els assistents a l’acte de celebració del nomenament de Filla Predilecta de Carme Carbó.

Biografia de Carme Carbó

Carme Carbó neix el novembre de 1949 a la casa familiar del Barri Vell, just al davant de l’escola de les Dominiques de l’Anunciata, on farà posteriorment els estudis de primària. Acabada aquesta etapa passa a fer els estudis de Comerç que la portaran a tenir una vida laboral per diverses empreses i òrgans diversos, que compatibilitzarà amb una extensa vida associativa al municipi.

El bàsquet una de les seves passions entren molt aviat a la seva vida mentre estudia a l’escola, però la seva evolució la porta a fitxar per un equip de primera divisió del Centros Reunidos de Educación Física Femenina (CREFF) de Girona. Des de ben jove es vincula amb l’escoltisme de l’Agrupament Escola Sant Cugat primer com a guia i després com a cap de noies. En aquest vessant associatiu col·labora des de mitjans dels anys 80 del segle passat amb entitats com la Comissió de Festa Major o la Colla de Gegants, així com la Comissió de Reis , la xarxa d’espectacles Rialles o la Coral Tribana, on ha cantat fins a l’actualitat.

També destaca el seu compromís polític com ho demostra que a principis dels anys 80 ja formés part de la Comissió per la Independència de Salt, per passar a ser regidora del consistori un cop recuperada la independència vers Girona. Primer acompanyant a l’alcalde Salvador Sunyer entre el 1983 i 1991, i després entre el 1991 i 1999 com a tinenta d’alcalde, al costat de Xavier Corominas, batlle en aquella etapa i on va portar àrees com serveis socials, serveis públics i festes, a més de ser diputada a la Diputació de Girona. Institució que la va reconèixer amb una medalla commemorativa, ja que havia estat la primera diputada de l’ens, en el seu cas en el mandat entre 1995 i 1999. A partir del 1999, seguirà al plenari municipal, en aquest cas des de l’oposició, i deixarà la política activa de primera línia el 2007.

Malgrat que està jubilada des de fa una colla d’anys manté el seu esperit de servei col·laborant com a voluntària al Centre de Distribució d’Aliments, que gestiona Càritas on forma part de la junta, també és integrant del Consell Parroquial de l’església Sant Cugat, membre de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana des de fa tres dècades, o de la Comissió de la Ruta de la Pau. A més, des del 1988 forma part de la Comissió de l’Agermanament Salt-Quilalí i des de mitjans dels anys 90 és present al Patronat de la Fundació Privada “Les Vetes”, on és vocal i, abans com a patrona i presidenta (2011-2015). Ha format part de l’Associació Local de Donants de Salt, de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí de Salt i de l’Associació Valentes i Acompanyades.