Un llibre «per regalar als fills quan s’emancipin»

El petit dels germans Roca, Jordi, el responsable de les postres del Celler, acaba de publicar al costat dels seus nebots Marc i Martí La nevera mig plena, un llibre de receptes que els autors veuen com una cosa «per regalar al teu fill quan s’emancipa».

Jordi Roca i Marc Roca -el seu germà Martí era fora de viatge- han desgranat les diferents propostes culinàries que han ideat per reaprofitar menjar, de vegades sobres, que moltes vegades acaben a les escombraries.

Tots dos miren La nevera mig plena, publicat per Planeta Gastro amb el clarificador subtítol Aquí no es llença res, com una mena d’aportació a la lluita contra el desaprofitament alimentari, ajudar les persones a combatre la mandra a la cuina i al fet que s’alimentin de la millor manera.

«En realitat, la síntesi del llibre és que ens hem divertit molt», admet Marc Roca, fill del xef Joan Roca i una de les dues veus joves que integren el trio d’autors del receptari.

A Jordi Roca li ha encantat també treballar amb ells i prendre encara més consciència que les noves generacions tenen «una visió molt integrada de la sostenibilitat», molt més que les anteriors.

Precisament els seus nebots han comptat amb un extra pedagògic que han rebut des del Celler de Can Roca, el restaurant que ha encastellat la família i que ha merescut reconeixements internacionals, inclosos els de la Guia Michelin, pel seu esforç a favor del medi ambient.

Per a Jordi Roca ha estat «molt fàcil» treballar amb els seus nebots al llibre i imaginar com es pot aprofitar tot el que hi ha a la nevera des de la imaginació i el coneixement gastronòmic.

«No soc els seus pares, soc l’oncle pròxim, tenim una relació molt propera i em fan més cas a mi que a ells: tenim una connexió molt especial», indica.

Fins i tot, reconeix que són els nebots qui li diuen que fa «xorrades» quan puja els seus vídeos absurds a internet, que l’han fet superar el milió de seguidors amb la sèrie d’Instagram Coses de casa.

«Ells volen fer-ho tot tan bé, són tan assenyats que els xoca aquesta part i estic una mica en la tasca d’alliberar-los, de treure’ls la por i estem aquí en aquest punt», detalla.

Aquesta actitud «l’han heretat dels seus pares, que són així», mentre que ell es defineix com «el de les ximpleries», encara que enalteix la importància de l’equilibri.

A La nevera mig plena aporta aquest mateix punt de vista per instar «la gent que no sap cuinar al fet que s’atreveixi amb coses, els estudiants que s’aventurin, que puguin veure receptes d’una manera divertida, pas a pas i amb ingredients súper quotidians».

Les propostes culinàries que plantegen van «de més disbauxades a més alegres» perquè el lector, que inclou tots els públics, pugui divertir-s’hi.

En destaca una de pollastre a la cervesa, però també una carbassa farcida amb salsa bolonyesa i formatge gratinat, «que és molt bona, molt gustosa». «Hi ha coses molt guais», assenyala i somriu quan se li recorda que hi ha una recepta de sangria. «És que és una mica perquè s’ho passin bé», afirma.

L’última funció del llibre és la de «manual de supervivència per a un nen que se’n va a viure sol amb amics, aquí te l’has d’emportar».

Marc Roca es mostra encara més clar quan se li comenta que el llibre desprèn una certa idea de compendi de receptes per a universitaris. «Si fa aquesta sensació, ho hem fet bé, era el plantejament inicial».

«En Martí i jo tenim la mateixa edat, hem passat per aquesta època d’estudiants i, quan tornes de festa, què menges? O el diumenge, quan no vols anar al súper?», qüestiona.

Parlant d’aquests temes i recordant l’època en què Jordi Roca travessava aquest moment vital, han sortit aquestes receptes, de les quals Marc Roca explica que són «fàcils, per a gent jove i no tan jove, encara que el més ideal seria, si se t’emancipa el fill, regalar-li el llibre perquè sàpiga fer quatre coses».

El seu discurs perd informalitat en parlar de la sostenibilitat. «Ens estem carregant el planeta i nosaltres ens hem criat amb l’imput social del desaprofitament alimentari, l’hem tingut des de petits».

El seu cosí i ell s’han posat al món de la cuina després de cursar Política de Gestió Pública i Administració i direcció d’empreses i els agrada aprofitar la plataforma on estan per llençar missatges amb rerefons.

«Els recursos del planeta són limitats, però obres el mòbil i t’ofereix de tot, així que no veiem que hi ha aquest límit, és una mica la butxaca de Doraemon, però ningú ens ha explicat que no hauria de ser normal que hi hagi maduixes al novembre ni tomàquets al febrer», conclou.