Bisbe de Girona: «Cada pas de la processó mostra els patiments actuals»

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, viurà per primera vegada una Setmana Santa com a bisbe «de manera plena». Aquest dimecres a la tarda, així, va poder ser el protagonista de l’esdeveniment que dona el tret de sortida a un seguit d’actes que es faran per Setmana Santa: el pregó, que cada any organitza la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona i que aquest dimecres es va encarregar de fer ell davant un Auditori Josep Irla que es va omplir per l’ocasió.

Els dies més importants de l’any litúrgic cristià estan a punt d’arribar i la manera de viure la Setmana Santa «ha canviat un xic al llarg dels anys», va dir el bisbe, que va fer un repàs de la forma amb la qual havia viscut aquests dies amb el pas dels anys. La raó és que tot i que la Setmana Santa «sempre és la mateixa», es viu «de maneres diferents al llarg de la vida», va afirmar Octavi Vilà. El bisbe, així, va indicar que durant aquests dies «s’omplen els temples i els carrers amb un ambient que no és l’habitual», en una festivitat que es viu «de manera personal i alhora de manera col·lectiva».

«La Setmana Santa omple els temples i carrers amb un ambient que no és l’habitual»

OCTAVI VILÀ

— Bisbe de Girona

Tanmateix, Octavi Vilà, va centrar el seu discurs a repassar els diferents passos de la Processó del Sant Enterrament i fer-ne una comparació amb la situació del món actual. Una processó que, pel bisbe, «és el temps del silenci», que «no és tranquil», sinó que és «expectant, esperançat i alhora adolorit».

De la joia a «l’angoixa»

El bisbe, així, creu que la Processó del Sant Enterrament ensenya «els patiments de tantes persones» en l’actualitat va explicar en el tram final del pregó. Davant això, va fer una cridar a no ser «indiferents» i a «aportar-hi quelcom». Tot plegat, perquè «no són temps fàcils» perquè hi ha «moltes dificultats, manca de diàleg i manca de voluntat d’arribar a punts comuns d’enteniment».

Abans, Octavi Vilà va redefinir cada pas de la processó i el va comparar amb problemàtiques actuals. Un esdeveniment religiós que comença amb «els cops de les llances dels manaies» i tot i començar amb passos de «joia» com va ser l’arribada de Jesús a Jerusalem, acaben donant pas a «l’angoixa».

«No són temps fàcils els nostres. Hi ha moltes dificultats, manca de diàleg i manca de voluntat d’arribar a punts comuns»

OCTAVI VILÀ

— Bisbe de Girona

Així, «l’agonia de Jesús a Getsemaní és l’agonia de tantes persones al món», va afirmar el bisbe, com ara, el de «la dona maltractada» o aquelles que veuen com «el desnonament del seu habitatge els deixarà sense sostre i al carrer». També va comparar que, com Jesús, ara hi ha «gent amb la seva creu al coll a cada cantonada», a causa de «la pobresa, la marginació, el rebuig i la desesperació». «Hi ha massa creus pel món, que no hi haurien de ser», va apuntar i, per això, va demanar fer un «esforç» per «no ser mai causa de que d’altres siguin clavats a la creu».

Entre d’altres, també va destacar la figura de Maria (amb el pas de la Dolorosa), «solidària del dolor de tantes mares» que veuen com els seus fills «moren de fam» o «la malaltia se’ls endú». També va destacar la figuera de Verònica, aquella que «surt al pas dels qui pateixen». El bisbe va apuntar que «la solidaritat, la compassió i la misericòrdia ben entesa no han desaparegut del món», però, habitualment, «fan més soroll els assots i les burles que aquesta humil dona que surt al pas de Jesús per eixugar-li la suor, la pols i la sang». El bisbe va tancar el seu discurs dient que s’ha de viure aquesta Setmana Santa amb «intensitat, fe i, sobretot, esperança».