Processons multitudinàries a Girona

Vestit amb alba i capa pluvial el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, va tancar aquest divendres el vespre la Processó del Sant Enterrament que es va fer per diferents carrers de la ciutat, especialment, del Barri Vell. Era la primera vegada que ho feia. Era la primera vegada que ho feia i després de tres anys, la figura del Bisbe va tornar a presidir la processó a la capital gironina.  L’anterior, Francesc Pardo, va morir el 31 de març de 2022, a les portes de celebrar la Setmana Santa i no ha estat fins aquest any que el nou bisbe ha format part de la processó. De fet, Octavi Vilà ja havia estat designat bisbe de Girona abans de la Setmana Santa de l’any passat, però no va ser proclamat fins al 21 d’abril i no va poder participar-hi.

Octavi Vilà va ser l’últim a desfilar en la processó acompanyat pel president de la Junta de Confraries de Girona, David Fluriach. Abans d’ells, les dotze confraries de la ciutat, amb uns mil confrares participants, encapçalades pels manaies vestits de romans. Alguns amb cavall, altres fent picar les llances a terra en què és, segurament, un dels moments més impactants de la processó. Ho són, també, i sobretot pels més religiosos, els diferents passos que rememoren els últims dies de la vida de Jesús. Des de l’entrada de Jesús a Jerusalem fins a l’últim pas, el del Sant Sepulcre, passant pel de l’Oració a l’Hort de Getsemaní, el de les trobades amb la Mare de Déu i Verònica mentre porta la creu o el del davallament de la Creu un com crucificat i mort. 

Tot això, sota un silenci gairebé absolut. Potser en l’actualitat amb una mica més de xivarri que fa unes quantes dècades, sigui per les terrasses dels bars de la rambla de la Llibertat, per on passa la processó, o per comentaris que fa la gent en general quan passen les vestes pel seu davant. Algun estossec, o el plor d’un infant quan veu una persona amb la cara tapada també pot passar.

Sempre amb banda sonora

Però la processó també té la seva banda sonora particular amb les marxes lentes de les diferents bandes que participen que recorren els carrers del Barri Vell. Entre elles, La Lira de Vilafamés, que aquest any s’acomiada de venir a Girona per Setmana Santa després de 27 anys. Sortint de la Catedral van sonar La Saeta, i durant el recorregut Camino del sepulcro o Paz eterna.

Per altra banda, la Cobla de Banyoles va participar per primer cop en la Processó del Sant Enterrament de l’any passat. Enguany, ho va tornar a fer, però de forma diferent. La dotzena de músics de la banda no van seguir el recorregut, sinó que es van quedar a interpretar diferents marxes lentes, com és tradicional en les processons, a les escales de la Catedral. Així van interpretar peces com Mater Dolores Nostra, Cielo Morado o Amor y esperanza. Ho van fer amb instruments com la tenora, el tible o el fiscorn, una aporten una musicalitat diferent i més profunditat en aquestes marxes que se solen interpretar durant les processons. 

Altres celebracions

Com va fer fa uns anys Girona, Blanes també va decidir per aquest 2025 avançar l’horari de la Processó del Sant Crist. L’objectiu era atreure més públic. A la processó la componen quatre passos, precedits pel pas marcial dels armats. De fet, els Manaies de Blanes van tenir un paper destacat en els actes de Setmana Santa. Dijous, van fer el canvi de capità, amb Fran González que va rellevar Sònia Moreno. Per altra banda, Lara Leiva es va convertir ahir en la tercera noia en ser capitana dels Manaies Iuniores (els armats més joves d’entre sis i setze anys).

Mentrestant, al Ripollès, Campdevànol va viure la processó del Sants Misteris, gairebé única el món, ja que els passos són vivents, estàtics i muts. Per altra banda, a Camprodon els onze passos van començar el recorregut en el moment que el mossèn va dir «el silenci fa pregon a la Vall de Camprodon». La representació a Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, també es viu amb intensitat des de 1976. Com cada any, es va celebrar a un espai privilegiat amb és l’Horta d’en Cusí, un espai natural que aporta realisme a la representació, basada en un text propi del municipi que es modifica cada any.

Els Via Crucis Vivents també van tenir un paper destacat durant el vespre d’aquest Divendres Sant. A l’Escala va arribar a la quinzena edició amb la participació d’uns 150 personatges, amb cinc escenes que es van representar durant el recorregut i que va acabar amb La Crucifixió amb el mar com a teló de fons a la Mar d’en Manassa. A Castelló d’Empúries, en canvi, el Via Crucis va celebrar vint anys amb una gran novetat: cartells informatius amb codis QR, que van permetre als assistents descobrir detalls sobre els diferents espais i estacions del recorregut. Tanmateix, un dels Via Crucis amb més tradició és el de Sant Hilari Sacalm, on fa més de tres segles que es conserva la tradició, que va passant de pares a fills. Es tracta d’una processó que es va allargar durant tres hores, amb recorregut que, com en els últims anys, va tenir onze passos. L’últim, el del Calvari, situat als afores del poble, va ser el més emotiu. 

La Dansa de la Mort de Verges

En tot cas, un dels actes que crea més expectació cada any és la Dansa de la Mort de Verges, on 8.000 persones van omplir els carrers del municipi, dijous a la nit, per contemplar una de les marxes litúrgiques més antigues de Catalunya, amb els cinc esquelets que van tornar a desfilar al ritme d’un tabal per recordar la fragilitat de la vida i la inevitable mort. Els seus orígens es remunten a l’edat mitjana. «Amb la mort com a protagonista, és un quadre que és poesia pura, que et colpeix l’ànima», va ressaltar el secretari de l’Associació de la Processó, Ignasi Sabater en declaracions a l’ACN. Una de les novetats va ser que la Dansa es va representar dues vegades a l’escenari, en comptes d’una.