L’emoció de baixar les escales de la Catedral per última vegada

Les primeres vegades sempre són especials, però potser encara ho són més les últimes. I més, si fa 27 anys que es fa un trajecte d’unes cinc hores amb autobús des de Vilafamés (Castelló de la Plana) fins a Girona per actuar en un parell d’actes de Setmana Santa. Això és el que li ha passat a la banda La Lira, i que aquest dissabte ha fet l’últim concert en el marc dels actes que organitza la Junta de Confraries de la Setmana Santa de Girona, que a partir d’ara vol apostar perquè una banda gironina s’encarregui de fer el tradicional concert de banda de Setmana Santa a la plaça de la Independència.

Ha estat un concert especial i que ha engrescat d’allò més als assistents, amb unes melodies molt diferents a les que la mateixa banda va interpretar el dia anterior a la Processó del Sant Enterrament pels carrers del Barri Vell. Les peces han estat molt més alegres, començant per les que s'han interpretat abans durant la cercavila que ha recorregut diferents carrers del centre de la ciutat. Durant el concert han sonat alguns passos dobles com Rafael Mauricio, però també diferents marxes mores, com Als Berebers o Cavall de foc.

Tanmateix, la cirereta del pastís l'han posat amb Boscà, una peça composta per José Francisco Bernat Belda, nascut a terres alacantins, però que viu a Girona. En aquest cas, és una composició que té els últims acords del Girona m’enamora. «És una peça que va fer fa uns anys i el mateix autor ens va demanar que interpretéssim», afirma el president l’Associació cultural la Roca, Guillermo Torlà. I quin millor final que aquest per acomiadar-se de 27 anys fent sonar música a Girona per Setmana Santa.

«Les coses han canviat»

Guillermo Torlà encara recorda aquells primers anys que La Lira de Vilafamés arribava a Girona per participar en els actes de la Setmana Santa. Antigament, el concert que s'ha fet a la plaça de la Independència es feia a la rambla de la Llibertat. Si plovia, es tocava davall les voltes per no mullar els instruments. Amb els anys, es va necessitar més espai, eren més músics i el nombre d’assistents també va augmentar. 

Així, Torlà explica que «les circumstàncies han canviat» des de fa 27 anys fins ara. Algunes han estat positives, però també altres negatives. Una d’elles, que venir fins a Girona per participar en la Processó del Sant Enterrament i en el concert de Dissabte Sant «econòmicament ja no és rendible», lamenta, tot i que han fet «tot el possible» durant aquests últims anys. No ho és per diversos motius. Per una banda, perquè «els hotels cada vegada són més cars». De fet, recorda que en els primers anys els músics de la banda s’allotjaven al Seminari, «sense cost».

En això, s’ha de sumar que «ha incrementat el número de músics». Torlà explica que durant els primers anys eren una quarantena se n’han anat sumant fins a arribar seixanta «o més». En tot cas, també agreix que l’Ajuntament de Vilafamés «corri amb les despeses de l’autobús» perquè puguin «tenir guanys».

«Un estímul diferent»

Ser l’últim any, però, «fa llàstima». Torlà reconeix que des del principi els van «rebre molt bé i tractar molt bé». Tot això, és una experiència per la banda, especialment pels joves, que «surten de casa» i tenen «estímuls diferents», amb tot el grup que «fa germanor» durant la nit després de la Processó del Sant Enterrament. De fet, l’estada de la banda a Girona es preveu. Van arribar aquest divendres després de dinar per participar en la Processó del Sant Enterrament que es va fer a la nit, i aquest dissabte a la tarda tornen a agafar l’autobús per tornar cap a Vilafamés. 

És una experiència curta, de ni gairebé 24 hores, però «intensa». Torlà recorda que en els primers anys els havien «programat visites» per conèixer les parts més interessants de la ciutat. Ara bé, tot i que Torlà afirma que Girona «és tota bonica», hi ha un moment que sempre han viscut amb molta emoció. De fet, dies abans de venir a Girona van comentar amb la junta l’Associació cultural la Roca que seria «emocionant» baixar les escales de la Catedral per última vegada formant part de la processó. «Sortir de la Catedral i baixar les escales és impressionant», conclou Torlà.