Una veïna de Girona queda atrapada a l'ascensor per l'apagada i els veïns la rescaten

La gironina Maruja Ferrándiz baixava al pàrquing amb una amiga, una caixa de maduixes i una altra de pèsols quan la llum va marxar i l'ascensor va frenar en sec. En aquell primer moment, confessa, no es va espantar (els que estàvem fora d'aquell ascensor també pensàvem que la fallada de connexió era només cosa nostra): "Què podia passar, faríem sonar la sirena, trucaríem al telèfon d'emergències de l'ascensor i de seguida ens traurien d'allà", va pensar.

Però de seguida es van adonar que aquella situació no tenia res de quotidiana. "La sirena no sonava i no teníem línia ni cobertura per trucar", recorda. Van provar d'enviar missatges a tants contactes com van poder, però els crits d'auxili no aconseguien travessar les portes de l'ascensor. I allà es van adonar que "no teníem cap manera de comunicar-nos amb l'exterior".

Tot, a les fosques, amb l'única ajuda de la llanterna dels mòbils. "No podíem trucar al 112 ni utilitzar l'opció de trucada d'emergència del mòbil, no funcionava res", relata Ferrándiz. I aleshores, la por i l'angoixa van començar a sacsejar-les. "Per sort som dues persones reactives i vam decidir recórrer a mètodes tradicionals, vam començar a cridar i a colpejar les parets de l'ascensor", explica. "Hola, que hi ha algú?"; "ens hem quedat tancades a l'ascensor, em sentiu?". Repetien la seqüència cada pocs segons, però a l'altra banda de la paret semblava no haver-hi ningú.

Es van asseure i van intentar agafar aire. "Vam decidir esperar, totes dues tenim més de 70 anys", assegura. Des d'allà sentien el pas dels cotxes, pel que Ferrándiz va suposar que havien quedat atrapades prop de la planta baixa. De tant en tant tornaven a entonar l'"hola, que hi ha algú?", fins que una veu les va sobresaltar: "Hola, soc un nen, què us passa?", rememora. "Li vam explicar que estàvem tancades a l'ascensor, ens va preguntar si volíem que truqués a la policia però en aquell moment no sabíem com ens podrien ajudar, així que li vam dir que truqués al 112 però de seguida ens va dir que ell tampoc podia trucar, així que va sortir al carrer, va anar a la cafeteria de la cantonada i va tornar amb algú, però no ens van poder ajudar", explica.

Quan ja feia més de mitja hora que estaven tancades, van sentir un cop de porta i una veu familiar: la del veí del quart, Florentino Pérez. "I allà vam estar salvades perquè per primera vegada vam pensar que podíem sortir d'allà", celebra Ferrándiz. "No ens va deixar soles en cap moment, volia trucar als Bombers però ens va semblar una mica massa i la meva amiga va dir que es veu que hi ha una clau que desbloqueja la porta de l'ascensor; va dir que ho anava a mirar i al cap d'una estona va tornar amb un altre veí i una frase que ens va canviar la vida: 'tranquil·les, ja tinc la clau'". Van provar de desbloquejar les portes i van trobar l'ascensor clavat entre la planta baixa i el soterrani. "Ens van dir que hauríem de saltar, era més d'un metre i mig, vam seure amb les cames penjant, vam saltar i ells ens van agafar", recorda. Ferrándiz va sortir primer. Després van fer sortir les maduixes i els pèsols perquè "després de tot no pensàvem deixar-los". I finalment la seva amiga.

Van passar més d'una hora tancades, però afirma que "no és el mateix estar sola que amb una amiga". Al voltant de les tres de la tarda (quan ja era a casa), va sentir un soroll al carrer i va treure el cap pel balcó. Era un camió de Bombers aturat davant del portal. "Des del balcó els vaig preguntar si passava res i em van dir que sí, que una dona s'havia quedat tancada a l'ascensor, però el més curiós de tot és que els vaig dir que era jo i que m'havien pogut rescatar uns veïns, però em van dir que això era impossible perquè havien rebut l'avís feia només uns minuts quan allò havia passat feia més de tres hores".

Avui ha optat per tornar a agafar l'ascensor perquè "sé que psicològicament és molt pitjor evitar-ho", però no ha gosat baixar fins al pàrquing. "Necessitava agafar el cotxe però avui he trucat un taxi, encara no estic preparada per baixar al pàrquing", confessa, i afegeix que "fins que la porta de l'ascensor no s'ha tornat a obrir no m'he quedat tranquil·la". Aquesta nit ha quedat per sopar amb la seva amiga. El menú el tenen clar: pèsols i maduixes. "Ens ho hem guanyat", assegura.

Subscriu-te per seguir llegint