Critiquen la «passivitat» municipal pels problemes a les naus de l'entrada sud de Girona
Els veïns de la zona asseguren que les instal·lacions abandonades i on dormen desenes de persones són un «focus de conflicte i deixadesa administrativa» i que la situació «empitjora cada vegada més»

L’estat d’una de les naus abandonades a l’entrada sud de la ciutat. / DdG

Les gairebé cent famílies de les nou comunitats de veïns que viuen al voltant de les naus abandonades del carrer Barcelona de Girona asseguren que la problemàtica envers aquests equipaments «no millora». A principis d’any, Diari de Girona ja va avançar les queixes veïnals i, ara, lamenten que lluny d’haver-hi canvis positius, la situació va «empitjorant cada dia més».
Fa anys que els veïns denuncien el «mal estat» i la «insalubritat» de les naus abandonades, on viuen desenes de persones sense llar. No va ser fins al passat estiu, però, que es van posar més seriosament a intentar que l’Ajuntament de Girona fes alguna cosa al respecte i a principis d’aquest any el consistori va assegurar que s’establirien mesures per millorar la problemàtica, però els veïns asseguren que no hi ha hagut «cap resposta efectiva» i ja se n’estan cansant. «La passivitat de l’Ajuntament és inacceptable», denuncien.
Hi ha diverses raons per les quals els veïns tornen a «alçar la veu». La primera, perquè les instal·lacions «no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat», el que suposa un «risc evident» pels que hi pernocten com pels veïns. A això s’ha de sumar que cada dia «es produeixen baralles, aldarulls, actes vandàlics i furts, que deterioren greument la convivència i la seguretat del barri». Asseguren que amb el pas del temps han augmentat les persones que dormen a les naus: «abans eren una dotzena i ara en són unes cinquanta», diuen.
Actuacions immediates
D’aquesta manera, reclamen que «s’actuï d’urgència» i proposen, entre d’altres, precintar el recinte o enderrocar els immobles. També rehabilitar-los amb finalitats socials. Cal recordar que una d’aquestes naus, la de l’antiga fàbrica Simon, en principi serà reformada en un futur per convertir-la en el nou institut Comtessa Ermessenda. Ara per ara, la Generalitat ha tret a licitació la redacció del projecte del nou centre educatiu, per la qual cosa, perquè sigui una realitat encara haurà de passar força temps.
«El barri no pot esperar més», asseguren. Així, demanen «responsabilitat» a l’Ajuntament per «afrontar aquesta situació amb la seriositat que requereix i oferir respostes concretes». «No es tracta només de recuperar un espai urbà degradat, sinó de garantir la seguretat, la salubritat i la dignitat de totes les persones implicades», tant els veïns dels voltants de les naus com les persones que pernocten i fan vida a aquestes instal·lacions abandonades.
Fa uns mesos l’Ajuntament va requerir als propietaris privats de les naus tancar els accessos i aplicar mesures de seguretat. També retirar les deixalles i residus, així com fer totes les accions necessàries per garantir la solidesa de les edificacions. Passats quatre mesos, però, els veïns asseguren que «no s’ha fet res» i que les persones «entren i surten quan volen, i cada vegada les naus estan més deteriorades». A això encara se li suma que, si fins fa uns mesos el «xabolisme» es feia a l’interior de les instal·lacions ara ja hi ha «estructures de fusta a l’exterior».
S’emparen a la llei
Els veïns expliquen que hi ha una llei que indica que «els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir que els habitatges compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat i de seguretat». Aquesta llei «estableix que les administracions públiques han de vetllar per la conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis, especialment quan aquests suposen un risc per a la salut o la seguretat de les persones».
I no només posen sobre la taula aquesta normativa. N’hi ha una altra que indica que els ajuntaments tenen «competència en matèria d’urbanisme, habitatge i serveis socials, incloent-hi la potestat per intervenir en situacions que afectin la convivència ciutadana i la seguretat pública». Així, declaren que «altres municipis catalans han actuat davant situacions similars». Posen d’exemple quan la Guàrdia Urbana de Barcelona va desallotjar un assentament de barraques al barri de Vallcarca, on residien una trentena de persones, després d’un incendi que va evidenciar un risc imminent per a la seguretat.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un xoc de dos cotxes acaba amb quatre menors atropellats a Llambilles
- «El meu palmarès empresarial és molt més bo que l’esportiu»
- Policies i bombers rescaten una adolescent atrapada al mar després que una onada l’arrossegués a Lloret
- Obligatòries des del gener: aquests són els preus de les balises V16 connectades amb la DGT
- Dos nois de 17 anys ferits en xocar amb la seva moto contra una furgoneta estacionada a Bescanó
- Carta d'un lector: 'Una ciutat com Girona no entenc com no li cau la cara de vergonya de no poder arreglar això
- Carme Noguera, l’altra olotina que es converteix en la dona més longeva de l’Estat: “No he agafat mai una grip”
- Rescaten una excursionista al Puigmal després de caure per un pendent nevat
