El consum energètic i les emissions de CO2 a la ciutat de Girona han caigut un 21% per càpita en 18 anys
El document presentat en l'Audiència Pública Climàtica planteja una reducció de 199.073 tones de CO2 al 2030, un 42% sobre el total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte l’any 2005

Un moment de l'Audiència pública climàtica al saló de sessions de l'Ajuntament de Girona. / Aniol Resclosa

El saló de plens de l'Ajuntament de Girona ha acollit aquest dijous la presentació de les dades de consum energètic i d'emissions de CO2 a la ciutat en una Audiència Pública Climàtica. Al llarg de la sessió s'han posat sobre la taula diferents dades. Per exemple hi ha hagut una reducció del 5% de consum energètic i de les emissions de CO2 respecte al 2005 i un 21% de reducció del consum energètic i d'emissions de CO2 per càpita respecte al mateix any ja que la població ha anat creixent al llarg de les quasi dues dècades. En consum energètic s'ha passat de 17,22 a 13,59 MWh per habitant mentre que en CO2 s'ha passat de 5,48 a 4,30 tones /MWh per habitant. En consum energètic, hi ha hagut una reducció del 31% en edificis residencials, però un augment del 15% en el sector del transport, mentre que als edificis i equipaments del sector terciari la reducció ha estat del 10%. En emissions, l'únic sector que puja és el de transport (15%). Baixa el tractament de residus (27%), els edificis residencials (24%) i el sector terciari (12%). L'explicació ha anat a càrrec del regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot.

Evolució del consum energètic a la ciutat de Girona del 2005 al 2023. / Ajuntament de Girona

Evolució de les emissions de Co2 de 2005 a 2023 a la ciutat de Girona. / Ajuntament de Girona
El document planteja una reducció de 199.073 tones de CO2 al 2030, un 42% sobre el total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte l’any 2005 (any de referència), per tal de complir amb els objectius europeus de reduir almenys un 40% les emissions de GEH.
Hi havia 65 inscrits a la jornada, sobretot vinculats a entitats naturalistes i ecologistes que han alertat que es va tard en les intervencions. S'ha apuntat, per exemple, que a Girona, si es vol donar resposta, d'aquí a gener del 2026 caldria reduir 32.000 tones de CO2. Ho ha advertit Sergi Nuss, de Renovem-nos.
Aquesta Audiència s'ha fet com a compliment d'una moció impulsada per a diferents entitats ecologistes i socials de la ciutat. Al Ple ordinari de data 20 de gener del 2025 diferents entitats ambientals de la ciutat van presentar una moció per a una declaració d’emergència climàtica efectiva. La moció va ser impulsada per les entitats Associació Naturalistes de Girona, Rebel·lió o Extinció Girona i Associació Renovem-nos.
Entre les accions a tirar endavant, hi ha adaptar el Pla General i mesures com la reducció del consum de gasoil, la col·locació de més plaques solars, seguir electrificant o l'impuls de més comunitats energètiques.

Evolucions de les emissions de CO2 per sectors. / Ajuntament de Girona
Els grups municipals també han pogut intervenir, excepte Junts, ja que elregidor previst s'ha hagut d'absentar a darrera hora. Vox ha negat el canvi climàtic.
L'acte l'ha tancat l'alcalde, Lluc Salellas, ha demanat que l'acte d'aquest dijous tingui continuïtat.

Emissions de CO2 per sector en 18 anys de diferència. / Ajuntament de Girona

Emissions per font energètica. / Ajuntament de Girona
Què proposa el document a nivell de ciutat?
Edificis: Reformar la normativa del POUM per adaptar-la a la Directiva Europea 2024/1275, coneguda com a EPBD. (Energy Performance of Buildings Directive). Aquesta normativa forma part del paquet legislatiu "Fit for 55", que va entrar en vigor l’abril passat i s’anirà aplicant progressivament d’ací al 2040, moment en què no podrem emprar calderes, escalfadors, cuines, forns o més elements que facin servir gas, gasoil o qualsevol altre combustible fòssil. Segons estableix la Directiva, el 2028 cap administració pública ja no les podrà fer servir (pavellons esportius, escoles, etc.), d'aquí a cinc anys, el 2030, estaran prohibides en els edificis residencials de nova construcció, i al 2040 caldrà la seva retirada de tots els edifici
Energies renovables: Promoure una licitació pública per a fer una cessió d’ús temporal mitjançant una concessió administrativa a promotors privats per instal·lar pèrgoles o cobertes fotovoltaiques en règim de PPA (Power Purchase Agreement). Un contracte a llarg termini entre un productor (el promotor privat) i un consumidor (l’ajuntament), mitjançant el qual aquest últim compra l’electricitat generada per una instal·lació fotovoltaica sense haver d'invertir inicialment, i un cop acaba el contracte pot quedar-se la instal·lació o renovar l'acord.
Què proposa el document a nivell municipal?
S’està treballant en el Pla de Mobilitat Urbana Supramunicipal (PMUS), el qual engloba 11 municipis de l’àrea urbana.; Ampliació, adequació i millora de la xarxa per vianants i espais d’estada; Ampliació de la xarxa pedalable; Ampliació de l’oferta de bicicleta pública; Millora de la qualitat del transport públic (horari, freqüència, puntualitat, accessibilitat, increment de la freqüència durant el cap de setmana/nit); Transformació de la flota en vehicles elèctrics
- Sense estudis, amb feina de per vida i un sou de 3.000 euros al mes: així és la feina que recomanen els tècnics de formació professional
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- De repartir amb carro a tenir 20 supermercats: la història de Novavenda
- La Generalitat deixa sense targetes moneder més de 8.000 famílies en situació d'extrema vulnerabilitat
- Necrològiques del 7 de setembre de 2026
- Frit Ravich invertirà més de 115 milions en una nova fàbrica a Maçanet i un centre logístic a Madrid
- El misteri del nínxol 76 de Roses: què va passar amb Julie Duée?
- Els docents desafien Educació: «És un avís»
