Mig segle de lluita i resistència del col·lectiu LGTBI

«50 anys no es fan cada dia». Amb aquesta frase, Martí Puig, membre del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), resumeix l’emoció de commemorar el 50è aniversari de la primera organització LGTBI de l’Estat espanyol. El Centre Cultural La Mercè de Girona es converteix, durant aquest cap de setmana, en l’escenari d’unes jornades que serveixen per mirar enrere, però també cap al futur, impulsades pel moviment per celebrar aquesta fita.

Des del seu naixement, el FAGC ha passat per diferents estats i fases, a més, ha estat protagonista de grans lluites. Tal com recorda Puig, a l’inici van batallar contra la llei de «vagos i maleants», que durant la transició es va substituir per la de «perillositat social», que equiparava a les persones del col·lectiu amb organitzacions criminals, i que es va acabar abolint l’any 1977. Un dels moments clau va ser l’assassinat de Sònia Rescalvo, una dona trans. El FAGC es va presentar com a acusació particular en el judici, fet que va impulsar el canvi en el Codi Penal espanyol perquè es considerés el crim d’odi LGTBI-fòbic. També van organitzar la primera manifestació a Barcelona el 28 de juny de 1977 i van impulsar la creació de l’actual Observatori contra l’LGTBI-fòbia. El FAGC «ha estat en diversos àmbits, també més a peu de carrer perquè hi ha hagut organitzacions de festes, celebracions… Al final l’activisme no és només lluita política i social, també hi ha una part de fer col·lectiu», explica Puig. 

La primera activitat del cap de setmana va ser la taula rodona «Memòria de l’alliberament», on van participar Mar Combrallé, activista i referent del moviment trans a l’Estat Espanyol, així com Eugeni Rodríguez del FAGC, Jaime Mendía del Moviment Basc d’alliberament Gai-Les (EHGAM), Ana Comín del Grup de Lesbianes de Girona (GLG) i Jordi Samsó de l’entitat Casal Lambda. Partint de la base que «qui no recorda el seu passat està condemnat a repetir-lo», els activistes van parlar de memòria històrica i del recorregut del FAGC des dels seus inicis. Combrallé va subratllar que el FAGC va ser la primera organització a plantar cara al feixisme, en un context en què les persones LGTBI eren criminalitzades: «va ser la llavor des d’on altres comunitats es van mirar. Va ser important per estar organitzats i per la lluita per la llibertat i la dignitat». La taula rodona també va servir per recordar els moments que van marcar un abans i un després en el moviment, com l’assassinat de Sònia Rescalvo, les primeres manifestacions, els canvis en les lleis, entre d’altres: «hi ha gent que diu que hi ha més mariques que mai, no és això, és que ara no tenim por», va declarar Combrallé. També es va posar sobre la taula la invisibilització de les dones. Comín va denunciar que el terme «lesbofòbia» no apareix a la llei de discriminació. Rodríguez ho va atribuïr als criteris lingüístics, però va defensar que «la violència contra les dones s’ha de poder anomenar». Combrallé ho va resumir així: «si una discriminació no té nom, no es pot combatre».

Amenaça de retrocedir

El debat també va alertar sobre l’amenaça de retrocessos legals. Tot i això, els activistes es van mostrar esperançats: «hi ha tants registres LGTBI, hem estat capaços de mobilitzar tant que veig difícil revertir tot això absolutament, tot i que estem en una situació complexa», va afirmar Samsó. Mendía va afegir que «m’agradaria creure que la llibertat sexual ha calat prou a la societat per no tornar als anys 50».

Fora de la taula rodona, Puig també adverteix sobre el perill de l’auge de l'extrema dreta i els discursos d’odi: «molts governs europeus i els mateixos Estats Units estan liderats per governs d’extrema dreta i obertament LGTBI-fòbics». Li preocupa especialment l’impacte sobre les generacions més joves: «les xarxes van plenes de discursos d’odi, per molt que des de l’activisme intentem transmetre missatges, no som la seva principal font d’informació». Per això, els actes d’avui estan centrats en les perspectives de futur del moviment, d’on Puig espera que puguin sortir propostes per afrontar aquests reptes. «Estem tot el dia pendents de les xarxes socials, dels missatges fàcils i sense dedicar temps a cultivar l’esperit crític». Malgrat això, assegura que «seguirem al peu del canó, dempeus i donant brega, intentant ficar una mica el dit a la llaga en tots aquests mals que té la nostra societat, encara que sigui difícil i s’hagi de remar a contracorrent».

Subscriu-te per seguir llegint