Quatre militants més, entre els quals un regidor, reclamen la revisió del vot nul a les primàries d'ERC a Girona

Un grup de quatre militants d'Esquerra Republicana (ERC) a Girona ha presentat un recurs a les eleccions primàries celebrades per la formació per escollir l'alcaldable a la capital gironina de cares a les eleccions municipals del maig del 2027. Aquesta al·legació conjunta, que té entre els signant l'actual regidor Àdam Bertran, se suma dues que havien presentat individualment dos altres militants.

En la demanada d'impugnació conjunta s'esgrimeixen diferents motius pel qual acaben demanant que es doni validesa al vot declarat nul que va decantar les eleccions cap a Marc Puigtió, líder del denominat Moviment Gironí, regidor de Sant Julià de Ramis i vicepresident de Consell Comarcal del Gironès. Va guanyar per 28 a 27 vots amb l'existència de dos vots en blanc i un que es va declarar nul perquè en lloc de tenir marcat el nom del candidat amb un bolígraf, es va fer amb l'adhesiu de l'acreditació per votar. Aquest adhesiu estava al costat del candidat que va perdre per un vot, l'inspector i exdirector dels Serveis Territorials d'Educació.

En l'escrit de recurs es comença apuntant que es va vulnerar "la transparència" i "la confiança en el procediment". Expliquen que "la manca de publicitat d’una acta detallada del recompte, amb constància clara i motivada de les decisions relatives a la validesa o nul·litat dels vots, vulnera aquest principi i impedeix l’exercici efectiu del control per part de la militància." Indiquen que la mateixa mesa, en declarar nul el vot va admetre que el resultat restava condicionat a la resolució de la Comissió de Garanties". "Aquesta circumstància posa de manifest que la decisió adoptada no estava degudament motivada ni podia ser considerada definitiva, generant una manca de seguretat jurídica i de confiança en el procediment electoral", s'apunta en el recurs.

Sense prou bolígrafs

La impugnació remarca que l'acta dels resultats "no fa constar l’existència d’un espai habilitat específic per a emplenar les paperetes ni la disponibilitat suficient de bolígrafs per a tots els votants, de manera que alguns militants podien acabar utilitzant altres materials a l’hora de marcar la seva opció. És per això que en els dos volts blancs la marca és feta en llapis i no pas en bolígraf." A parer seu, "aquesta circumstància pot explicar l’ús de l’adhesiu en la papereta impugnada i no pot ser imputada al votant com a causa de nul·litat."

Revisió del vot nul

Pel que fa al vot nul en si, el text assenyala que "en el moment del recompte de vots" i tenint en compte a més, que es tractava d'una votació "amb una única mesa, un cens reduït, els candidats interessats presents i un resultat ajustat on el sentit final d’un vot dubtós modifica el resultat general", es va generar "un clima de nerviosisme i pressió ambiental que fa comprensible que la Mesa consideri nul qualsevol vot que generi controvèrsia".

A parer dels al·legants, això obre la via a poder recórrer aquesta decisió inicial i permet que, en segona instància, la Comissió de Garanties "pugui tornar a analitzar el cas i prendre la decisió que més s’ajusti a la voluntat expressada pels votants en emetre el seu vot". Insisteixen que la pròpia presidència de la Mesa de l’assemblea va dir que seria “’òrgan competent que és la Comissió de Garanties que resoldrà”.

"No alteració de la papereta"

En el tercer punt, els quatre militants consideren que tot i que "l’adhesiu d’acreditació col·locat sobre la papereta es trobava parcialment sobreposat al nom del candidat Adam Manyé" en cap moment es produeix "cap alteració ni ocultació substancial que generi dubte sobre la voluntat de l’elector". Fins i tot apunten que l’acta recull que "el president de la mesa va descriure el vot declarat nul en els termes següents: “El vot en qüestió, que s’annexa a aquesta acta, apareix amb un adhesiu d’acreditació de l’assemblea que cobreix el nom del candidat Adam Manyé" i que "manté visibles els cognoms”.

Claredat del vot

En quart terme, indiquen que "el vot declarat nul expressava de forma inequívoca la intenció de sufragi del militant que el va emetre, sense que es pugui apreciar cap element de confusió o indeterminació. L’ús de l’adhesiu amb el logotip del partit situat sobre el nom d’Adam constitueix una manifestació directa de suport a la seva candidatura, ja que l’aplicació del símbol de l’organització al costat d’un dels candidats només pot significar la identificació plena de l’elector amb aquell aspirant i la seva voluntat que sigui ell qui representi el partit en els comicis."

Proporcionalitat

Finalment, recorden que "la diferència d’un sol vot entre candidatures exigeix un escrutini especialment acurat i rigorós" i que l’únic vot declarat nul pot alterar el resultat, la seva exclusió per una qüestió merament formal compromet la legitimitat democràtica del procés".

Subscriu-te per seguir llegint