Les càpsules de cafè és l’impropi que més destaca a l’orgànica de Girona

Segons les dades del Sistema Documental de Residus (SDR) les càpsules de cafè és l'impropi que més destaca en l'orgànica de Girona. La plataforma recull les dades d'un dia al trimestre en la qual hi ha una empresa que caracteritza el reciclatge dut a terme en la ciutat. Ho fa per barris i models, tot i que no cada trimestre hi ha els mateixos barris. També s'inclouen les dades del Mercat del Lleó o de Mercagirona. En aquests indrets, no es detecten càpsules de cafè en l'orgànica, però sí que se'n troba en els residus recollits tant del porta o porta com dels contenidors intel·ligents, així com en la recollida comercial.

Per exemple, en el primer trimestre d'aquest any es van detectar càpsules de cafè a l'orgànica a les rutes comercials del Barri Vell i el Mercadal o al porta a porta de barris com Montilivi, les Pedreres o Palau-sacosta. En el segon trimestre, en el porta a porta de Fontajau o en els contenidors del carrer del Carme, i en el tercer als contenidors tancats de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert o de Pont Major, Pedret o Sant Ponç.

Trobar càpsules de cafè a les bosses d’orgànica no és nou d’aquest any, és un patró que es repeteix constantment. Si s’observen les dades registrades en el Sistema Documental de Residus en els últims anys, es pot veure com les càpsules de cafè també destaquen entre els impropis.

Per reciclar bé les càpsules de cafè, s’ha de buidar el marro de la càpsula a l’orgànica i, aquesta, s’ha de llençar al rebuig

Les càpsules d'alumini o plàstic que contenen marro de cafè no es consideren orgànic, resta ni tampoc envàs. El que s'ha de fer per un bon reciclatge d'aquest material és buidar el marro de la càpsula a l'orgànica i, posteriorment, llençar la càpsula ja buida al rebuig. Una altra solució és retornar les càpsules al productor si té punt de recollida o, directament, portar-les als punts verds o deixalleries permeses.

Més impropis

Però no només es detecten càpsules de cafè en les bosses d'orgànic. Un altre element molt comú durant els primers trimestres de 2025 és la fusta tractada, que s'ha de portar a la deixalleria, o els paquets de tabac, que van al contenidor del plàstic. També residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), que també s'han de portar a la deixalleria, o sorra de gat, que s'ha de llençar al rebuig.

Per altra banda, hi ha altres elements que s'han trobat al llarg dels primers tres trimestres d’aquest any als contenidors d’orgànica de la ciutat que són força curiosos, com ara un patí o un estetoscopi. Altres materials, per exemple, han estat piles, mulitmaterial, fregalls o ceràmica.

El Sistema Documental de Residus també analitza el malbaratament alimentari en la fracció d'orgànica. A Mercagirona, per exemple, s'han analitzat dos dels tres primers trimestres de l'any, i es va observar en ambdós casos verdura envasada. En el Mercat del Lleó també es va trobar en el segon trimestre xocolata. Pel que fa als contenidors o el porta a porta s'han detectat embotits, iogurts, pipes o patates, entre d'altres.

Percentatge d'impropis

Durant els dos primers trimestres d'aquest any s'ha realitzat el canvi de sistema de recollida de residus a Girona pel que fa als contenidors i es va passar dels oberts als tancats, amb els veïns que van començar a utilitzar targeta. Durant uns mesos de 2023 va ser el torn d'implantar el porta a porta en els barris amb menys densitat. Tanmateix, segons les dades del Sistema Documental de Residus, és difícil tenir amb exactitud el percentatge d'impropis.

La raó és que a cada sector només es recull la informació d'un dia cada trimestre. A tall d'exemple, en les dades del tercer trimestre el dia que es va registrar la recollida als contenidors de Sant Narcís, Can Gibert i Santa Eugènia en van ser un 58,77%. En canvi, el dia que es van recollir les dades en el trimestre anterior en aquest mateix sector només es van comptar un 8,5% d'impropis.

Subscriu-te per seguir llegint