La UdG commemora els 50 anys de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach

El proper 22 d’octubre, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Girona (UdG) commemora el seu cinquantenari amb un acte institucional que tindrà lloc a l’Aula Magna Modest Prats (església de Sant Domènec) a les 17h.

La commemoració, que reunirà prop de cent cinquanta persones, s’iniciarà amb la intervenció de Marta Ros, col·laboradora de Josep Pallach en els inicis de l’ICE a Girona, que oferirà una ponència sobre els orígens del centre. Tot seguit, es durà a terme una taula rodona centrada en l’evolució i trajectòria de l’ICE, amb la participació de M. Rosa Terradellas, primera directora de l’ICE a partir de la creació de la UdG; Rita Barnés, que en fou l’administradora fins al 2019; i Pere Costa i Margarida Falgàs, que hi van ocupar càrrecs de responsabilitat en diferents moments.

A continuació, es donarà pas a una taula de debat sobre el present i el futur de l’ICE, amb la participació de Quim Salvi, rector de la UdG; Jaume Ametller, director actual de l’ICE, i una representació del Departament d’Educació.

El rector i el director de l'ICE tancaran l'acte amb el lliurament del Premi d’Innovació Docent ICEberg UdG d’enguany al projecte presentat per la Xarxa d’Innovació Docent sobre Avaluació.

Aquest esdeveniment vol ser un reconeixement a totes les persones que han contribuït a fer de l’ICE un referent en la formació del professorat i la innovació educativa, així com una oportunitat per reflexionar sobre els reptes de futur en l’àmbit educatiu.

Qui era

Josep Pallach i Carolà (1920-1977) fou un pedagog i polític català que va destacar per la seva profunda vocació educativa i el seu compromís amb la renovació pedagògica a Catalunya.

El 1939 s’exilà a França on es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Montpeller. El 1944 retornà a Catalunya on fou detingut i empresonat. Dos anys després va tornar a França i es va afiliar al Moviment Socialista de Catalunya. Va estudiar pedagogia i psicologia i va exercir de mestre i pedagog en diferents centres. El 1969 va tornar definitivament a Catalunya i s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona on va contribuir a la creació de l’Escola de Mestres de Sant Cugat. A Girona, va ser professor al Col·legi Universitari, embrió del que seria la futura Universitat de Girona, i on impartia l’assignatura Introducció a les Ciències de l’Educació. Des d’aquest espai, va promoure una visió oberta, crítica i participativa de l’ensenyament superior.

El 1975 va posar en marxa la delegació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Girona, des d’on va impulsar la formació continuada per a mestres i va promoure la formació per al coneixement de la llengua i la cultura catalana.

La seva obra escrita reflecteix el compromís amb l’educació com a eina de transformació social. Entre les seves principals publicacions en l’àmbit educatiu destaquen: El gran problema. Escola i ensenyament per a tots (1964); Instituts-pilot i reforma de l’ensenyament mitjà. L’experiència francesa (1971); L’explosió educativa (1975) i La democràcia, per què fer? (1975).

Així mateix, va pronunciar nombroses conferències i publicar articles en revistes pedagògiques, on defensava una educació activa, crítica i arrelada al context local.

El llegat pedagògic de Josep Pallach continua viu a través, per exemple, de diverses iniciatives que porten el seu nom, com l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach de la Universitat de Girona i la Fundació Pallach, dedicada a promoure valors educatius i socials entre els joves.