Girona bateja l’estació d’aforament del Ter amb el nom del polític i activista Francesc Ferrer i Gironès

Una trentena persones s'han reunit aquest matí al costat pont de la Barca de Girona per descobrir la placa de l'estació d'aforament Francesc Ferrer i Gironès, situada a les ribes del Ter. Un lloc molt oportú, ja que, gràcies a la seva implicació en l’àmbit polític, Ferrer va aconseguir que s’instal·lés l’estació d’aforament al pas del riu Ter per Girona. “És una de les vuitanta que hi ha a Catalunya, però la primera que tindrà un nom concret”, ha explicat el president de l’Associació Aigua és Vida de Girona, Pau Masramon.

La raó és que Francesc Ferrer sempre va reivindicar el cabal del riu Ter i va lluitar perquè es complís la llei. Per això, a Salt també se celebra des de fa més de vint anys el descens popular en piragua pel Ter, conegut com el Memorial Francesc Ferrer. En l’acte, així, es s'ha reconegut “una persona que va lluitar pel riu quan encara no estava en boca de tothom com ara”, ha detallat Masramon. Ara, “continua malament”, però són més les persones que treballen “en la reivindicació”. En el moment en què ho va fer Ferrer “hi havia menys gent i s’estava en unes condicions més difícils, perquè encara hi havia la dictadura”.

Per altra banda, l’alcalde, Lluc Salellas, ha destacat que un acte com el d'avui serveix per “reivindicar la figura de Francesc Ferrer i Gironès i és també un pas més en la lluita perquè aquest riu, que forma part de la nostra identitat, tingui un cabal ecològic digne”.

Francesc Ferrer i Gironès

Ferrer va ser historiador, polític, escriptor i activista de la llengua catalana i del territori, nascut a Girona el 1935. Va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va ser senador entre 1977 i 1993, tot i que des de 1979 ho va ser pel PSC. Posteriorment, va passar a ser diputat al Parlament amb ERC. El 2003 va entrar en la política local i va ser l’alcaldable dels republicans a Girona, així com segon tinent d’alcaldia a partir de 2004. Va morir en el càrrec el 17 de febrer de 2006, després d’una llarga malaltia.

També va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, des d’on es va oposar fermament al transvasament de les aigües del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que considerava que perjudicava els ecosistemes i els interessos de les comarques gironines. Per això, Ferrer va denunciar activament la sobreexplotació del riu i va esdevenir un referent en la reivindicació del retorn del cabal del Ter.

El seu llegat és extens. Amb la pipa a la boca, que gairebé mai abandonava, va ser un dels promotors de la Llibreria Les Voltes de Girona i un ferm activista a favor de la llengua catalana, publicant diversos llibres sobre la persecució de la llengua. Després de la seva mort es va crear el Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès, guardó que ja ha desaparegut, així com la Fundació Ferrer i Gironès per a la Promoció de la Llengua Catalana.

“Molt lluny del cabal”

Masramon ha lamentat que el cabal “està malament, com sempre” i va afegir que “s’està molt lluny del cabal ecològic”. Actualment, passen tres metres cúbics per segon, fet que “significa que se’n va més aigua cap a Barcelona que no pas en baixa pel riu”, ha criticat el president de l’Associació Aigua és Vida de Girona.

També ha indicat que “no hi fa res que els embassaments estiguin plens, perquè es continua tancant l’aixeta i el riu continua patint sequera”. De fet, els tres metres cúbics per segon “no permeten recuperar el riu després de la sequera que es va patir, en un riu que ja estava tocat per la sequera anterior de 2017”. Per tot això, les espècies d’animals i plantes també “pateixen”, ha assegutat Masramon.