Som Sostre critica que els desallotjaments i enderrocs de naus de Girona s'han fet sense donar una "solució digna" a les persones sense llar

Som Sostre, la plataforma que té per objectiu fer visible les persones sense llar, ha denunciat que no hi hagi hagut "cap suport ni alternativa digna" en diferents casos de desallotjaments a Girona en les últimes setmanes. Es tracta del desallotjament de l'edifici ocupat del carrer Tomàs Mieres, el 6 d'octubre, i de l'inici de les tasques per enderrocar de sis naus al carrer Barcelona, a finals de setembre, que va fer que les persones que hi vivien haguessin de marxar.

A través de les xarxes socials, Som Sostre assegura que entre els dos casos s'estima que, mínim, s'han afectat "prop de 40 persones". 25 vivien a l'edifici de Tomàs Mieres, que està tapiat i la previsió és que s'enderroqui aviat. Mentrestant, a les naus que s'han començat a enderrocar al carrer Barcelona es van desallotjar "15 persones" per risc estructural, en una actuació que fa l'Ajuntament de Girona de forma subsidiària.

La plataforma reconeix que "aquests espais no compleixen les condicions de seguretat", però lamenta que un cop es va fer el desallotjament o es va fer fora les persones sense llar de les naus, aquestes no van poder tenir "accés a cap servei capaç d’avaluar", així com tampoc se'ls va "garantir les necessitats bàsiques mínimes". Passades quatre setmanes dels fets, a més, denuncien que "continuen sense cap mena de solució" i que moltes d'aquestes persones "es veuen obligades a ocupar espais precaris, exposant la seva vida a la seva sort: dormint sota ponts, entre arbres o al costat de les carreteres".

El president de la plataforma, Cristian Lienlaf, comenta que algunes d'aquestes persones s'han ubicat al campament del parc Central i que, per això, "ha crescut" el nombre de persones que hi ha ara en aquest espai. D'altres, sobretot els que estaven en les naus enderrocades, s'han desplaçat a les "rodalies de la ciutat", en pots que fins ara no tenien "controlats" i que són "nous" per la plataforma. Entre d'altres, Lienlaf apunta els barris de Sant Narcís o Santa Eugènia, la zona del Decathlon o "sota ponts".

"Violència institucional"

L'alcalde, Lluc Salellas, va assegurar que s'havia "contactat amb totes les persones per plantejar possibles solucions" en el moment d'enderrocar les naus al carrer Barcelona. Aquell mateix dia, però, persones sense llar que estaven a prop d'aquestes instal·lacions van contradir l'alcalde i van exposar que no se'ls havia donat solució.

Ara, ho confirma Som Sostre, que assenyala que "escombrar les persones amb els seus problemes afegits no és cap solució". Creuen que és "reconèixer la ineficàcia i la nul·la voluntat de fer una feina de base real que apunti cap a l’erradicació del sensellarisme". Així, indica que continuaran "denunciant la violència institucional" perquè "viure al carrer no és una elecció, és una conseqüència".

Sense professionals ni voluntat política

Amb tot, el Centre d'Acolliment i Serveis Socials La Sopa fa temps que està desbordat i és molt complicat trobar-hi algun lloc. Més, tenint en compte que en l'últim recompte del mateix centre el novembre de l'any passat es van censar 156 persones sense llar a la ciutat. Segons Lienlaf, la xifra ja supera les 200 persones.

El president de la plataforma demana així que es faci un "decret llei" per part de l'administració per tenir un "recompte oficial". "És necessari tenir dades oficials a càrrec de l'ajuntament", remarca, tot i que lamenta que, actualment, "no hi ha voluntat política" ni tampoc "professionals" per poder fer tot això.

De fet, critica que des de fa anys "l'única resposta" a aquestes persones és La Sopa, que atén "la mateixa quantitat de persones des de fa quaranta anys". Així, lamenta que "la ràtio no ha pujat per la solució real de la problemàtica".

Pla de Fred i centre de baixa exigència

"La situació és més greu amb l'hivern al costat", assegura Lienlaf. A finals de novembre, donarà el tret de sortida el Pla de Fred, i l'antiga UNED acollirà entre quaranta i cinquanta persones sense llar per resguardar-se de les baixes temperatures de l'hivern. Som Sostre, però, ja ha criticat en diverses ocasions la iniciativa dient que és insuficient.

Paral·lelament, ja fa anys que està sobre la taula fer un centre de baixa exigència. En una entrevista a l'ACN aquest estiu, Salellas va remarcar que "cal aquest equipament" davant la gran quantitat de persones que dormen al carrer, però també va explicar que és un "servei d'àrea urbana o, fins i tot, de la demarcació". Per això, va obrir la porta al fet que aquest centre de baixa exigència no necessàriament s'hagi de construir a la ciutat, en unes negociacions que s'hauran de fer entre Ajuntament, Generalitat i Diputació.