El treball digne, un repte pendent per al tercer sector i per a la cohesió social

A Catalunya, prop d’una de cada deu persones treballa però continua en situació de pobresa. Les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida evidencien una realitat que fa temps que constatem: tenir feina no sempre garanteix unes condicions de vida dignes. La precarietat laboral s’ha consolidat com un fenomen estructural que afecta tant les persones treballadores com la cohesió social en el seu conjunt.

En aquest context, des de les entitats socials desenvolupem un paper clau. Cada any acompanyem més de 100.000 persones en itineraris de formació i inserció i arribem a prop de dos milions a través de diversos programes i serveis. Amb aquesta tasca obrim oportunitats a col·lectius que sovint queden fora del mercat laboral o hi accedeixen en condicions molt precàries.

Tot i això, ens trobem amb importants dificultats. A Catalunya, encara no se’ns reconeix plenament com a agents en les polítiques públiques d’ocupació, a diferència del que passa en altres territoris. Aquesta situació ens aboca a dependre de subvencions anuals i convocatòries puntuals, que dificulten la planificació a llarg termini i generen incertesa.

Aquesta inestabilitat té un impacte directe en les nostres plantilles, que treballen sovint amb sous baixos, contractes temporals i manca de garanties de continuïtat. La paradoxa és evident: mentre lluitem contra la precarietat laboral de la població més vulnerable, nosaltres mateixes convivim amb condicions laborals que també podrien millorar.

Davant d’aquesta situació, hem impulsat la campanya “La protecció de la salut és un dret bàsic, el treball digne també”. Amb aquesta iniciativa volem posar de relleu la importància d’incorporar la mirada social en les polítiques d’ocupació i reforçar els mecanismes de col·laboració entre administració i tercer sector.

Les nostres demandes apunten a la necessitat de reconèixer l’accés a una ocupació digna com a pilar de la cohesió social, dotar de més estabilitat i recursos els programes d’inserció i consolidar espais de cocreació entre administració i entitats socials. També defensem que cal millorar les condicions laborals de les professionals del sector per garantir la qualitat i sostenibilitat de la nostra tasca.

Estem convençudes que la construcció d’una societat més justa i cohesionada passa per garantir que tothom tingui accés a una feina amb condicions dignes. L’experiència acumulada al llarg dels anys, la proximitat al territori i el treball en xarxa ens situen en una posició privilegiada per contribuir-hi.

El debat sobre com avançar cap a un model més estable i compartit és, doncs, una peça clau per al futur de les polítiques d’ocupació i per a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.