Rafael Esteve i la seva aula oberta d'audició musical

Ara farà més de vint anys que una companya de feina, Mercè Massó, persona culta, sensible i amant de l’art, em va proposar assistir a unes classes divulgatives de música clàssica que es feien, uns quants dissabtes de l’any, a la seu de l’Escola de Música Municipal a la carretera de Barcelona. Venint de la Mercè, la proposta ja em resultà atraient i, afegit al meu innat interès per qualsevol aspecte cultural, ho vaig acceptar, tenint en compte que, em va dir, no es requeria tenir coneixements previs: l’objectiu era conèixer i compartir la música.

En data 8 d’octubre de 2005 vaig assistir a la primera sessió de l’Aula Oberta d’Audició Musical, nom que encara persisteix, amb la programació, de l’Orfeu de Monteverdi, impartida per un jovenet, Rafael Esteve Alemany. Encara hi continuo.

Amb mirada retrospectiva de molts anys, estirant la memòria selectiva que et sol proporcionar quelcom que no et deixa indiferent, em va seduir en especial la manera com en Rafael —no va tardar gens la relació de confiança— aconseguia atreure l’atenció.

L’atmosfera que es respirava a la classe, amb aquell nombrós grup d’assistents, era de total entrega per captar els continguts explicats i retenir en la memòria la melodia de l’obra tractada. Fou el detonador que em va fer despertar l’interès per saber-ne més i l’inici i progressiva estima per tenir la música com a companya més de vida.

L’estructura i metodologia aplicada per en Rafael és parlar àmpliament de l’autor i del gènere de l’obra corresponent del dia, en una primera part, per, després d’una petita pausa, fer l’audició o visió de l’obra emfatitzant les parts més significatives amb els precisos i oportuns comentaris, donant-hi el component artístic i emocional necessari.

Amb un llenguatge accessible i amb l’entusiasme i passió que hi posa aconsegueix, a més que ens fiquem ràpidament dins l’obra i apreciem els aspectes humanístics que l’envolten, coneguem la gènesi, el perquè, el com i els efectes que provoca. La diversitat d’estils, autors i l’encaix de l’obra en el temps, lloc geogràfic i el moment històric i polític, aporten  els coneixements i tendències de l’època dins de l’orbe musical.

La informació prèvia facilitada i explicada durant la classe que, amb la constant evolució tecnològica, cada vegada és més completa —comparatives, diferències, similituds...—suposa un reforç important en l’aprenentatge. La seva excelsa formació cultural, musical i pedagògica —només cal veure la seva biografia— el doten d’un estil molt personal, basat en el rigor i l’amenitat en l’exposició.

D’ençà que el 1998 es va crear l’Aula Oberta d’Audició Musical aquí a Girona —quin gran encert de l’Escola a l’hora d’escollir en Rafael— aquesta oferta cultural s’ha consolidat a la nostra ciutat, impartida en diverses seus en el transcurs del temps. Darrerament, per a un millor aprofitament, algunes peces es fan al mateix Auditori com a prèvia als concerts de l’endemà.

Gràcies, Rafael!