Gairebé 200 sol·licitants d'asil passen pel campament del parc Central

Gairebé 200 sol·licitants d'asil (en concret 175) han passat pel campament del parc Central des que s'hi van instal·lar els primers joves subsaharians el juliol del 2024, segons dades de l'Ajuntament de Girona, que els ha atès en el marc del servei de Primera Acollida municipal, proporcionant-los en coordinació amb la Creu Roja accés a aliments, dutxes i classes de català.

El 70% de les persones que hi han acampat a l'espera d'aconseguir una cita prèvia per sol·licitar l'asil (124) provenien de Mali, mentre que la resta són de nacionalitats diverses, des de Veneçuela a Rússia passant per Somàlia, el Togo o el Marroc. Actualment, "com a molt", en queden 25, apunta la regidora d'Igualtat i Justícia Social, Amy Sabaly. "D'aquests, 15 ja tenen cita prèvia, pel que es preveu que marxin en breu", explica.

El campament ha provocat moments de tensió i picabaralles dialèctiques entre l'Ajuntament de Girona i la subdelegació del Govern per les competències per atendre’ls. Ahir al matí, però, Sabaly es va reunir amb el subdelegat del govern de l'Estat a Girona, Pere Parramon, per trobar "solucions" per allotjar-los temporalment mentre resolen el tràmit: "La reunió va servir per fer una fotografia general de la situació i posar-nos deures", apunta la regidora. Descarta, però, que puguin ubicar-los a La Sopa: "El perfil d'usuaris és molt diferent, allà hi van sense sostre i ells en canvi són sol·licitants d'asil, a part tampoc hi ha places i hi ha llista d'espera", assenyala.

A Girona "de pas"

Els sol·licitants d'asil acampats al parc Central han aterrat a Girona, assenyala Sabaly, de pas: "A Mali hi ha una guerra civil no declarada oficialment i, com que és una excolònia francesa, busquen arribar a França". Però la "ubicació geogràfica" de Girona fa que "siguem un emplaçament molt propens a la recepció de persones que es dirigeixen a altres països".

"No tenen res a veure amb els escopidors"

Sabaly, però, vol deixar clar que "no són perillosos" i vol separar el seu cas del dels escopidors: "No tenen res a veure, els escopidors eren persones amb problemes de salut mental; ells en canvi per l'únic que poden incomodar és pel seu color de pell". Cada matí, assenyala, s'hi desplacen agents de la Policia Local perquè "tothom reculli i per fer mediació policial".

Reubicats en hostals

Després de citar-se amb la Policia Nacional per tramitar l’asil, reben el document de protecció internacional, un passaport que els permet accedir al programa d’acollida del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, que gestiona la Creu Roja, i que els proporciona automàticament un primer sostre d’emergència en hostals de Girona, l’Estartit, Figueres i la Jonquera (són allotjaments en els establiments amb els que l’entitat té conveni). Allà, la Creu Roja els atén en matèria de cobertura de necessitats bàsiques, suport psicològic, assessorament jurídic i aprenentatge de l’idioma. Després, l’Estat els assignarà una plaça en pisos o centres d’acollida, que poden estar en qualsevol punt de l’Estat espanyol.

L’asil, però, pot trigar entre sis mesos i un any i mig en arribar en funció de l’expedient (a partir d’aleshores se’ls concedirà l’estatut de refugiat o un altre tipus de protecció internacional). Tot i això, Sabaly assenyala que "la resolució no sempre és favorable". I és que en alguns d'aquests casos -no ha volgut revelar la xifra- no els l'han concedit.

Subscriu-te per seguir llegint