Josep Calbó: «Soc continuista amb la construcció de la UdG, però no d’un mandat concret»
El catedràtic de física i professor i investigador de la universitat és un dels tres candidats en les eleccions que es faran el 27 de novembre
Ha estat vicerector en dues etapes: entre 2008 i 2013, i entre 2018 i l’estiu d’aquest any

Josep Calbó, en el claustre de la Facultat de Turisme de la UdG, al campus del Barri Vell. / Aniol Resclosa

Què us ha portat a presentar-vos a rector en aquest moment?
És la conseqüència d’una llarga trajectòria, compromís i servei a la universitat. Fa trenta anys que soc professor i intento fer bona docència, recerca i transferència del coneixement, i altres activitats. També des de fa anys he anat agafant diferents càrrecs de lideratge o gestió. Tot això, m’ha portat a plantejar-me si podia ser una persona que podia presentar-me a rector a la universitat. Vaig pensar que puc fer-ho. Tinc l’experiència i les ganes per fer-ho. L’important és poder-ho fer amb un equip i un programa.
Ha estat vicerector de Recerca i Transferència entre 2008 i 2013 i de Projectes Estratègics i Internacionalització entre 2018 i 2025. Quina experiència n’ha tret d’estar en aquests dos governs?
Hi ha la part bona i la part no tan bona. La part bona és el coneixement bastant profund de la universitat, el contacte amb tota la universitat, les diferents facultats i els departaments. Ser vicerector permet conèixer tota la universitat i la seva riquesa, sigui el personal docent i investigador, l’estudiantat i els serveis. La part no tan bona és que amb aquest coneixement, coneixes les febleses i les dificultats, allà on s’ha de millorar sigui per coses internes o externes, com la manca de finançament.
En el vídeo on anunciava la candidatura deia que volia una UdG transformadora, connectada amb el territori i atenta a les necessitats de la comunitat universitària. Aquest és un tema amb el qual també ha incidit el rector Quim Salvi.
És una manera de ser de la UdG que ve des del començament. Quan es crea la universitat el 1991 és perquè la gent ho demana i això vol dir que la connexió amb l’entorn hi és des del principi. Al llarg de tots els mandats i les etapes el contacte amb l’entorn ha existit, però hi ha de ser encara més, i s’ha de reforçar. Hem d’avançar en el fet que totes les comarques gironines es facin seva la UdG i vegin que és una institució rellevant.
Volem una universitat cohesionada i connectada amb el territori
Com s’aconsegueix això?
Per aconseguir-ho, la comunitat universitària ha d’estar el màxim de cohesionada. La intenció és fer més vida universitària, participació, responsabilitat i escoltar els col·lectius. També volem cuidar el benestar físic, emocional i mental de totes les persones que formen part de la comunitat.
Ha estat vicerector durant els mandats de Quim Salvi. Es podria definir com una candidatura continuista?
És continuista en el sentit que continua la construcció de la UdG, i la vol portar endavant i la vol fer avançar. Però no continua el mandat de Quim Salvi, continua el mandat de tots els rectors anteriors. Cada un, amb les seves diferències, ha aportat algun aspecte rellevant. Jo vull ser un pas més d’aquesta línia.
En quins eixos enfoca el mandat?
A part del marc general d’implicació amb el territori, i de la qualitat i benestar com a manera de treballar internament, incidirem els diferents àmbits de la universitat. Volem millorar i actualitzar el model educatiu de la universitat, continuant el desenvolupament del model educatiu UdG21. És la idea de millorar la manera com els estudiants adquireixen els coneixements, les habilitats i les competències. En l’àmbit formatiu també hi ha la qüestió de la formació al llarg de la vida. Les universitats ens hem d’enfocar cada cop més a recapacitar i oferir noves habilitats a totes les persones que ja estan treballant, però que necessiten posar-se al dia. Això s’ha de potenciar, i en l’àmbit de la recerca és fonamental que es faci una bona recerca. Tot aquest procés investigador volem que es traslladi a la societat.

El físic, professor i investigador de la Universitat de Girona, Josep Calbó, al seu despatx. / Maria Garcia / ACN
Això lliga molt en millorar la docència, la recerca i la transferència de coneixement. Destacaria algun altre eix?
També compromís social, i sostenibilitat ambiental. Ja s’hi ha treballat, però hi posarem molta intensitat per ser més proactius perquè sigui un model a seguir per a altres institucions. La internacionalització també és important, i volem posar molt d’èmfasi en la comunicació interna, que s’ha de millorar, igual que l’externa.
Com creu que ha d’evolucionar la universitat en els pròxims sis anys?
S’han de consolidar projectes que estan en marxa, potser engegar-ne de nous, però sempre amb la visió que el que engeguem sigui a partir de les necessitats reals i donar resposta a reptes. S’ha d’anar cap endavant, entenent que som un servei públic. Per fer això ens hem d’organitzar millor internament, completar infraestructures que estan pendents. Esperem que la inversió cap a les universitats sigui millor per dur a terme tot això.
L’estructura i organització de la universitat, o reduir la burocràcia, s’han d’encarar de seguida
Com garantireu que els vostres plans a llarg termini es compleixin malgrat la impossibilitat de reelecció?
És pensar molt enllà. La idea és que allò que ja estigui ben fet i en marxa es continuï i s’acabi. Amb sis anys, però, es poden fer moltes coses.
I quins projectes preveu complir a curt termini?
La llista és llarga. Hi ha qüestions que són bastant immediates, com l’estructura i organització de la universitat, que cal reforçar-lo en alguns aspectes. També volem reduir la burocràcia, que s’ha d’encarar de seguida perquè dificulta l’avenç d’altres accions més importants. També s’ha de buscar una nova manera de distribuir la dedicació docent. O, òbviament, posarem intensitat amb el campus de Salut.
Que significarà el campus de Salut per a la UdG?
És més que una infraestructura i ha de significar molt, més enllà de la UdG. És un projecte que transcendeix la universitat. Si es fa ben fet i tots els agents ens posem d’acord com fins ara, pot ser un projecte espectacular perquè tindrà conseqüències per tota la societat.
Al campus de Montilivi s'ha de buscar un bon veïnatge amb el Girona FC i, fins i tot, buscar les oportunitats
El rector Quim Salvi ha mencionat en algunes ocasions que és complicat que a Montilivi es pugui conviure amb el futbol i universitat. Hi està d'acord?
No és una convivència fàcil, però que hi ha en el segle XXI que sigui fàcil? Hem d'acceptar la complexitat, abordar-la i mirar de gestionar-la de la millor manera possible. Hem d'esperar el que vulgui fer el Girona amb l'estadi, però no serà qüestió de dos anys. Per tant, s'ha de buscar un bon veïnatge i, fins i tot, buscar les oportunitats. Hi ha camí per recórrer per una millor convivència.
Per què creu que la seva candidatura és la millor per liderar la UdG en els pròxims sis anys?
Perquè tinc el millor equip amb el qui confio. He estat capaç d'aconseguir la confiança de més de vint persones que són molt experimentades i competents. També per la meva pròpia experiència i recorregut, i finalment, pel programa que proposo, que crec que és el que a la primera meitat del segle XXI pertoca a una universitat com la UdG.
Subscriu-te per seguir llegint
- Urdangarin: «La meva mare i els meus fills saben que és impossible que jo tingués voluntat de delinquir»
- L'advertiment de Niño Becerra sobre la compra diària que preocupa milions de famílies
- L'OCU i els dermatòlegs sobre la Nivea de la llauna blava
- Mor la conductora d’un cotxe en un xoc frontal amb una furgoneta a l’N-II a Biure
- Mor Ritxi Fageda
- El restaurant Bescuit de Girona abaixa la persiana després de més de trenta anys
- Crim de Bellcaire: la víctima va fingir que era morta per evitar que la parella l'acabés matant
- Frit Ravich comença a enderrocar la seva antiga nau per construir la nova fàbrica