«El franquisme va tenir noms, fets i vides arreu de l’Estat i, en una capital com Girona, encara més»

El Saló de Descans del Teatre Municipal ha acollit aquest dijous a la tarda la presentació del llibre El franquisme a Girona, una obra col·lectiva editada per l’Ajuntament i, tot i que no ho menciona en un comunicat, és el llibre que el consistori havia treballat perquè fos l’obra que cada any es presenta en el marc de les Fires. En concret, explora la història de la ciutat durant la dictadura franquista, endinsant-se en diferents etapes.

L’obra ha estat coordinada pel professor del departament d’Història i Història de l’art de la Universitat de Girona, Lluís Serrano Jiménez, i ha comptat amb la participació de diversos especialistes en història i cultura local com Josep Clara, Maximiliano Fuentes Codera, Pere Guanter Subirà, Joan Vicente Rufí, Narcís Selles Rigat i Xavier Carmaniu Mainadé. Cada un ha tractat un tema diferent en la publicació. Entre tots analitzen diferents aspectes de la Girona franquista, des de la repressió política i la construcció ideològica de l’Estat fins a l’urbanisme, l’art i l’educació.

Per exemple, l’obra explora com Girona, com a capital provincial, va ser un centre neuràlgic del poder del nou règim sorgit de la Guerra Civil, on es concentrava el poder civil, militar i eclesiàstic. La dictadura s’hi va imposar amb una combinació de repressió, control social, lleialtats simbòliques i clientelisme polític, mentre les classes dominants i determinats sectors de la societat catalana van participar-hi, en molts casos amb normalitat, per garantir la continuïtat de l’ordre social.

El llibre també aborda l’impacte cultural i lingüístic del franquisme, posant especial atenció al paper de la llengua catalana i als primers brots de dissidència, tant dins de l’esfera cultural propera a l’Església com des de la clandestinitat política. També analitza els efectes del desenvolupament econòmic dels anys cinquanta i seixanta, amb el creixement urbanístic conegut com la “Gran Gerona” i les migracions internes que van transformar la ciutat.

Llibre de Fires?

L’alcalde, Lluc Salellas, ha estat l’encarregat de fer el pròleg del llibre i durant l’acte ha destacat que “el franquisme va tenir noms, cognoms, fets i vides a tot arreu de l’Estat i, en una capital com Girona, encara més”. També ha apuntat que “és bo conèixer-ho i compartir-ho, no només perquè la història no es repeteixi, sinó sobretot perquè oblidar mai és un bon exercici vital”. “La ciutat s’ha d’explicar en la seva totalitat. D’Ermessenda a la Guerra del Francès, i dels inicis industrials al Mercadal fins al franquisme”, ha conclòs.

Tot i que l’Ajuntament, en el comunicat, no ha mencionat que fos el llibre de Fires, sí que va treure una contractació pública a l’estiu pel servei de llibre de Fires, on es proposava “la creació d'una obra divulgativa de caràcter històric centrada en el franquisme a Girona”. Habitualment, la presentació del llibre es fa abans de les Fires, que enguany han tingut lloc entre el 24 d’octubre i el 2 de novembre, però, aquest any, s’ha volgut fer coincidir amb la celebració dels cinquanta anys de la fi de la dictadura franquista, ja que el llibre gira al voltant d’aquesta temàtica.

Durant l’últim ple municipal, es va aprovar el preu públic del llibre, i el regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, ho va aprofitar per recriminar que el llibre no s’hagués presentat durant les Fires. “No hem celebrat el llibre de Fires, celebrem la defunció del dictador”, va dir, afegint que, d’aquesta manera, es feia un “homenatge involuntari al dictador”. Salellas va respondre dient que “té tot el sentit del món, per tota la gent que va lluitar per la democràcia, pels drets o per la llengua catalana”.