El voluntariat com a solució

L’altre dia, en una de les classes d’Esade on dono suport com a tècnica d’aprenentatge servei, va sorgir el debat sobre si la tecnologia, i concretament el Wi-Fi, hauria de ser considerada un dret humà bàsic. L’alumnat debatia si es podria equiparar a l’educació o a l’aigua.

En una sessió sobre intel·ligència artificial (IA) organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social, es parlava de com la IA no és un canvi tecnològic, sinó cultural, comparable a la roda o la impremta.

Posant juntes aquestes dues situacions, i en el context actual on acaba de néixer la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC), em venen al cap tres escenaris en què el voluntariat -o acció comunitària, en el llenguatge de la XACC- és la solució a les crisis socials actuals.

Primer: el voluntariat com a solució individual

En una era d’aïllament per hiperconnexió, on la solitud no desitjada afecta tothom, el voluntariat és un ancoratge a l’essència humana.

Garantir que tothom pugui fer voluntariat -com un dret- potser és un bon contrapès a la idea de la tecnologia com a dret humà. Però això té implicacions institucionals clares: cal garantir l’accessibilitat de totes les persones, així com els recursos per a les entitats que acullen les persones voluntàries.

Segon: el voluntariat com a resposta a la precarització del tercer sector

Durant anys ha persistit la idea que el voluntariat substitueix llocs de treball remunerats. Per això és essencial matisar què és i com es fa el voluntariat, i definir-ne bé els límits i funcions.

Hi ha accions que només cobren significat complet quan les fa una persona voluntària: acompanyar una persona sola en el final de vida, fer mentoria a joves o restaurar un sender natural. Són experiències que, per molt que les pugui guiar tècnicament un equip de treball, és la persona voluntària qui marca la diferència qualitativa.

Quan el voluntariat s’institucionalitzi com a pilar fonamental del tercer sector, aquest s’enfortirà i deixarà de ser precaritzat. El voluntariat és una forma d’entendre la vida i de participar en la comunitat transformant la res pública. Així, el tercer sector esdevindrà un eix primordial que ha de deixar de ser maltractat per la societat.

Tercer: el voluntariat com a resposta a la crisi de valors universal

En una era on les tendències socials i les modes giren com penells al vent, el voluntariat ancora les institucions que el gestionen. Les persones voluntàries són miralls on la societat pot contrarestar els discursos d’odi de l’extrema dreta.

Els pares de l’AFA que recullen després d’una celebració, el ball de bastons que anima la festa major o qui neteja platges i boscos en són exemples. Com més estès sigui el voluntariat, més forta i democràtica serà la societat, i més s’afebliran els discursos de l’odi.

Tots els voluntariats són igual de valuosos: des de l’activista contra la guerra fins a qui planta arbres per combatre el canvi climàtic. Hem de sembrar-ne la llavor amb eines com l’aprenentatge servei, deixant tastar a la joventut com de transformador és participar en allò comunitari.

El voluntariat no és només una resposta: és la resposta.