Quants municipis formen l’àrea urbana de Girona?

La segona edició de les jornades de debat i reflexió Repensem Girona, que en paraules de l’alcalde Lluc Salellas permeten «cuinar a foc lent» el futur estratègic de la ciutat, van fer palès que, a l’hora d’abordar les polítiques de mobilitat, és cabdal que Girona ho faci de bracet amb la seva àrea urbana. Però quina és, aquesta àrea urbana? «Els límits supramunicipals són amplis, i fins ara hi ha hagut moltes delimitacions d’aquest territori, que per posar alguns exemples difereixen si es parla d’habitatge, de mobilitat o d’activitat econòmica», va explicar divendres l’investigador del Departament de Geografia de la Universitat de Girona (UdG), Jaume Feliu.

Precisament, per acotar aquesta àrea urbana, des de la universitat s’està fent un estudi per definir-la. L’anàlisi parteix des d’aquelles visions més restrictives (set o vuit municipis) fins a aquelles més àmplies (que en poden englobar fins a 40). A partir d’aquí, els investigadors de la Universitat de Girona han definit una proposta que, al seu entendre, és la que ha de servir de guia per planificar no només la mobilitat, sinó també altres polítiques supramunicipals.

Segons va concretar Feliu, aquesta àrea urbana de Girona té «fins a quatre corones». La primera, formada per 15 municipis, «és la que té una relació i una intensitat més alta amb la ciutat». A més de Girona, engloba Salt, Vilablareix, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Sarrià de Ter, Celrà, Sant Gregori, Llambilles, Quart i Bescanó. Però també s’estén fins a Cassà de la Selva, Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva.

En aquest sentit, l’investigador de la Universitat de Girona va explicar que tots ells s’han de tenir en compte a l’hora de planificar la mobilitat. Perquè no es tracta només d’aquells pobles que «en generen» cap a la ciutat (perquè els seus veïns treballen a Girona) sinó també dels que, perquè tenen polígons o l’aeroport -com el cas de Vilobí d’Onyar- comporten desplaçaments a la inversa, ja sigui per feina o per turisme. «Girona té elements que generen mobilitat; però altres municipis també n’atrauen des de la ciutat, i tots ells s’han de tenir en compte a l’hora d’ordenar els desplaçaments i pensar en com es planifica el transport públic en tota aquesta àrea urbana», va subratllar Feliu.

«Tampoc es va tan tard»

Sobre la necessitat de cooperació supramunicipal en va parlar la professora agregada de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Mariona Tomàs, que va destacar que la mobilitat, al costat d’altres reptes com l’habitatge o el medi ambient, «no es poden abordar tan sols des d’una escala únicament municipal». I va afegir que «dins aquesta governança, d’entrada allò que cal és posar-se d’acord amb què és l’àrea urbana de Girona». En aquest sentit, va afegir que «un cop sabem el què, és a dir on comença i on acaba aquest projecte comú, cal abordar el per què d’aquesta aliança, i després el com». L’objectiu, va defensar, és «crear una cultura de cooperació metropolitana».

Subscriu-te per seguir llegint