La burocràcia, el benestar de la comunitat universitària o el territori centren el debat entre els candidats a rector de la UdG

La sala d'actes de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona ha acollit aquest dimarts a la tarda el debat entre els tres candidats a rector de la institució, Josep Calbó, Albert Ruda i José Manuel Fernández-Real. El debat, organitzat pel Consell d'Estudiants, ha servit per posar sobre la taula les seves prioritats, contrastar models i veure com imaginen la UdG dels pròxims sis anys. El diàleg ha estat marcat pel to propositiu, però també per moments de tensió subtil, amb algunes punxades i intercanvi de retrets entre els candidats.

Ha girat al voltant de quatre eixos: comunitat universitària, docència i transferència del coneixement, govern i economia, i sostenibilitat i relació de la universitat amb la societat. Cada candidat ha tingut el seu moment per exposar la seva idea respecte a aquests temes, i ha servit perquè aquelles persones que encara no tenen clar el seu vot puguin fer-se una idea del que poden votar en les eleccions de dijous.

Calbó, Ruda i Fernández-Real han coincidit en diferents aspectes clau, com ara en l'excés de burocràcia que fa que els docents no puguin centrar-se a impartir una bona docència. Pels pròxims sis anys també consideren que s'ha de cuidar la comunitat universitària sigui física, mental o emocionalment, en un període on creuen que la intel·ligència artificial tindrà molt a dir i s'han de buscar les eines per poder complementar-se amb l'activitat universitària.

Cal cuidar el benestar físic, mental i emocional de les persones davant les incerteses

JOSEP CALBÓ

— Candidat a rector de la UdG

Diferents visons

Tanmateix, cada candidat té una idea prou diferent de com enfocar aquests temes. Pel que fa al benestar de la comunitat universitària, Fernández-Real ha posat èmfasi en disposar de beques més àmplies, espais verds, o suport emocional i laboral, i amb el seu leitmotiv de "construir ponts", ha reclamat més cohesió: "Caminant junts arribarem més lluny", ha dit. Calbó també prioritza el “benestar físic, emocional i mental”, i ha advertit que si la universitat arriba "al límit" com està passant amb les manifestacions a Madrid, caldrà que la defensa la faci "la societat". Ruda ha estat el més crític amb la situació actual: “La UdG no està en el seu millor moment”, ha afirmat, citant la pandèmia, les retallades i el desgast acumulat, identificant símptomes com un PDI "sobrecarregat", un PTGAS "col·lapsat" i un estudiantat que se sent "poc connectat" a la institució. La solució, per ell, exigeix reforçar el sentiment de pertinença.

La burocràcia ha estat ser un dels punts d’acord més generalitzats. Fernández-Real ha defensat disposar de sistemes informàtics que “donin temps a la gent” i Calbó ha estat contundent demanat una "simplificació de la burocràcia". Mentrestant, Ruda creu que diferents col·lectius han arribat al límit per "falta de recursos".

La irrupció de la intel·ligència artificial sí que ha dividit als candidats. Calbó hi veu una oportunitat i creu que s'ha d'integrar "sense por”, però també que s'ha d'aplicar "en sentit crític". Ruda hi ha posat condicionants: “No vull una IA que no sigui sostenible”, ha exposat, advertint sobre els impactes ambientals i la necessitat de criteris ètics. Fernández-Real no hi ha entrat tan directament, però ha insistit que el futur de la UdG passarà per noves competències digitals i formacions estratègiques.

La universitat i la resta són dos mons que es miren d’esquena. Necessitem construir ponts

JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ-REAL

— Candidat a rector de la UdG

El territori

Sobre la relació amb el territori, Calbó ha estat el candidat més explícit: “Tot el que fem ha de tenir un impacte al territori”, ha dit, reivindicant que “el que es faci ha de tenir rellevància”. Ha defensat, així, com també han fet els altres candidats, el futur campus de Salut com “el projecte de les comarques gironines”. José Manuel Fernández-Real, en canvi, ha diagnosticat una fractura entra la universitat i la resta, perquè són “dos mons que es miren d’esquena”. Per ell, és necessari connectar-se amb l’ecosistema productiu (empreses, centres tecnològics, institucions). En canvi, Ruda ha anat més enllà i ha demanat ampliar el concepte. “El concepte de territori s'ha diluït i ara és tot el planeta”, ha dit, assegurant que s'ha "d'eixamplar la mirada".

Més enllà d’aquests blocs, el debat va deixar clar que el pròxim rector haurà d’afrontar reptes de governança i direcció. Tots tres han coincidit que cal un govern més proper i col·laboratiu, amb millors canals de comunicació i més transparència en la presa de decisions. També han compartit posicions amb el tema del finançament i amb el fet que la Generalitat no té un pla d'inversions prou potent per les universitats. En aquest punt, Fernández-Real, però, ha remarcat la necessitat de fer "captació de fons i inversió per complementar el pressupost".

El concepte de territori s'ha diluït i ara és tot el planeta. S'ha d'eixamplar la mirada".

ALBERT RUDA

— Candidat a rector de la UdG

Minut d'or

El debat ha conclòs amb un minut d'or per a cada candidat per acabar de reafirmar les seves propostes. Josep Calbó ha estat el primer i no ha estat a temps d'acabar el discurs, però ha criticat les "propostes ambicioses i de dubtosa viabilitat" dels altres candidats. En aquest sentit, creu que cal "rigor, estabilitat i realitat" i la seva és "viable econòmicament i per a tota la UdG".

Mentrestant, Albert Ruda ha reitarat, com ha fet en altres ocasions, la necessitat "d'un canvi" per mirar "endavant". Creu que la seva candidatura pot liderar aquest canvi i vol "transfomrar la societat per continuar desenvolupant de la millor manera la missió social".

Finalment, José Manuel Fernández-Real ha posat en valor dues "figueres cabdals". Per una banda, tenir un "gerent excepcional", cosa que troba a "faltar a altres candidatures". I, per altra banda, "prioritzar una persona experta en comunicació".