Girona clama per erradicar "la xacra" de la violència masclista: "Parlem de vides, parlem de totes nosaltres"

L'Auditori Josep Irla de Girona ha acollit aquest matí l'acte institucional amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, un acte per fer front comú i "erradicar la xacra" que suposa la violència masclista, organitzat conjuntament per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i la Subdelegació del Govern de l'Estat a Girona.

La regidora d'Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Amy Sabaly, ha recordat que la violència contra les dones és una "xacra social estructural" que "afecta les institucions, les entitats i el conjunt de la societat". En aquest sentit, ha assenyalat que "des de l'Ajuntament visibilitzem i condemnem totes les formes de violència que patim les dones" -ha fet referència a la violència física, emocional, sexual, institucional, digital, vicària, els matrimonis forçats, la mutilació genital femenina, la violència per la pressió estètica o la violència obstètrica- i ha remarcat que "totes tenen conseqüències reals, profundes i sovint invisibilitzades".

Pel que fa al tipus de violència que ha centrat la data d'enguany -la violència digital- ha assenyalat que "una de cada quatre dones ha patit violència digital per part de la seva parella o exparella" i que "en tres de quatre casos de violència masclista en adolescents, la tecnologia hi és present". Amb tot, ha destacat la feina "insubstituïble" que fan les entitats gironines, que "no omplen titulars però salven vides". A més, ha volgut subratllar que "no podem deixar que la manca de sensibilitat de l'extrema dreta escrigui el relat de la violència masclista i que ridiculitzi el problema".

Més de 600 víctimes ateses

Per la seva banda, la directora dels Serveis Territorials d'Igualtat i Feminisme a Girona, Mònica Gonzàlez, ha assenyalat que aquesta data vol "reafirmar la voluntat de posar fi a totes les formes de violència masclista", que "vulneren els drets de les dones i les nenes" i són una "expressió directa de la desigualtat de gènere". Erradicar la violència, però, exigeix "més recursos públics i estables". A la demarcació de Girona, els serveis d'intervenció del Departament han atès 601 víctimes de violència masclista (9.850 en el conjunt de Catalunya).

"Si ho normalitzem, ho perpetuem"

El subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Pere Parramon, ha remarcat que "sovint pensem en les formes més extremes però la violència té arrels quotidianes i subtils, com justificar un comentari inoportú, permetre un tracte paternalista o quan una adolescent rep un missatge de control". En aquest sentit, ha advertit que "si ho normalitzem, ho perpetuem", i ha assenyalat que "no és un dia de resignació, sinó una data per a la determinació".

Per la seva banda, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, ha assenyalat que "diem prou a la violència masclista, però també al silenci i a les excuses" i ha insistit que "parlem de vides, parlem de totes nosaltres". En només sis mesos, ha posat sobre la taula que "a Girona s'han registrat 1.360 denúncies per violència masclista i les agressions sexuals s'han incrementat un 50 respecte l'any passat". Erradicar la violència masclista, ha assenyalat, "no és només una opció sinó una obligació democràtica".

L'acte també ha comptat amb la lectura d'un manifest a càrrec del col·lectiu Cultivant Igualtat. Dues de les seves membres, Cristina Vilà i Mireia Selva, han repassat les diferents tipologies de violències masclistes que pateixen les dones i com aquest fenomen s'ha convertit en "estructural": "És imprescindible entendre que es pateix en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l'espai públic i, a més, pot prendre moltes formes més enllà de la violència física", ha assenyalat Vilà.

Però aquest any, el 25-N s'ha centrat en l'àmbit digital i les diferents formes de "control i maltractament" sobre les dones. Selva, per la seva banda, ha ressaltat que la violència d'aquest tipus genera un "impacte sostingut" per a les víctimes a més de "sentiments constants de por, culpa aïllament i indefensió". El manifest també denuncia que moltes dones que pateixen violència digital no poden "posar nom" al que viuen i això fa que s'allargui el seu malestar: "L'àmbit digital no és aliè a la societat i té menys regulació que la resta".

L'acte també ha comptat amb una taula rodona que ha posat el focus en les violències masclistes en entorns digitals i els problemes quan "la violència traspassa la pantalla". Ha comptat amb la participació de la jurista especialitzada en drets humans, discursos d'incitació a l'odi, violències sexuals i violències masclistes digitals, Laia Serra; la professora de Ciències Polítiques i coordinadora del màster en Comunicació Política de la Universitat de Girona, Guiomar Rovira; i la doctora en Psicologia, experta en psicologia forense i violència sexual, Montserrat Bravo.

L'acte s'ha tancat amb una actuació de dansa de l'agrupació Las Lo Las.

Subscriu-te per seguir llegint