Girona tindrà 133 places per a persones sense sostre en episodis de fred intens entre la Sopa i la UNED

L'Ajuntament de Girona oferirà un total de 133 places per a persones sense sostre, entre la Sopa i l'antiga UNED, en períodes de fred intens. El Pla Fred, que s’inicia l’1 de desembre i finalitza el 30 d'abril, enguany augmenta en quatre places el número de llits a l'antiga UNED i passa de 44 a 48 places (una plaça més per a joves, una per a dones i dos per a homes). En episodis de fred intens s’hi sumaran 20 places addicionals, repartides entre la Sopa i l’UNED. La Sopa disposa actualment de 65 places destinades a dones i gent gran, i amb servei de menjador per a 120 persones diàries i que també garanteix serveis bàsics com dutxes, consigna, bugaderia, menjador i suport en medicació. Aquestes dades les ha fet públiques avui l'Ajuntament en una roda de premsa on s'ha recordat que el darrer recompte és de 111 persones que viuen al carrer. Aquesta dada es va obtenir el desembre de l'any passat i no inclou les persones que, per exemple, dormen en naus industrials abandonades. Són les que dormen en porxos, bancs o entrades d'edificis.

Davant les crítiques del grup municipal del PSC d'iniciar el Pla Fred massa tard, l'alcalde, Lluc Salellas, ha assenyalat que s'han de tenir en compte els temps de contractació i adequació dels espais: “És la data més avançada possible. El que és important és que entre el Pla Calor i el Pla Fred gairebé oferim servei 12 mesos l’any”, ha indicat el batlle, que ha recordar que el Pla Calor va finalitzar a l'octubre. El Pla Calor, iniciat el juny, tenia activitats dinamitzades i una mitjana de 70 usuaris diaris, segons ha apuntat la regidora d'Igualtat i Justícia Social i i Cooperació, Amy Sabaly. La responsable municipal també ha recordat l'existència de le Trobades amb Sostre, un espai de socialització i descans, al barri de Pedret, gestionat per l'Ajuntament amb la col·laboració de Creu Roja i Nou-Sol.

Recomptes

La regidora d'Igualtat i Justícia Social i i Cooperació, ha exposat les dades de l’últim recompte biennal de persones sense sostre, fet el desembre del 2024, que va identificar 111 persones dormint al carrer, davant les 60 detectades el 2016. “És una fotografia del moment; la xifra real pot ser lleugerament superior”, ha remarcat. El 2022, eren 86 persones.

La regidora també ha distingit entre persones sense sostre —les que pernocten al carrer— i sensellarisme, un concepte més ampli que inclou persones en infrahabitatges o situacions d’inestabilitat residencial. Segons el consistori, les ocupacions desallotjades en els darrers mesos -com les naus enderrocades a la carretera Barcelona i l'edifici degradat al carrer Tomàs Mieres- no haurien incrementat el nombre de persones dormint al carrer, ja que aquests perfils solen buscar altres espais similars, dins o fora de la ciutat.

Les causes de l’augment

El govern municipal apunta a l’encariment de l’habitatge, l’alça general dels costos de vida i l’estancament dels salaris com a principals motius de l’augment del sensellarisme, juntament amb “un increment notable dels casos vinculats a problemes de salut mental”.

Renovació de la Sopa i lideratge

D'altra banda, l’Ajuntament ha anunciat l’impuls del projecte de renovació de les canonades i del conjunt del sistema d’aigua de l’edifici de la Sopa, l’equipament municipal de referència per a persones sense llar. El govern municipal preveu tenir l’actuació enllestida les pròximes setmanes per aprovar-la a la Junta de Govern Local i licitar-la abans de final d’any. Les obres, cofinançades amb la Diputació de Girona, haurien de començar durant el 2026. Cada una de les institucions hi posarà 200.000 euros.

Segons l’alcalde, aquesta intervenció és “un element important i necessari” per actualitzar un equipament que considera clau en l’atenció al sensellarisme. “Hem posat el projecte sobre la taula i hem garantit nous recursos per fer-lo possible”, ha afirmat.

Anàlisi integral

A banda de la renovació de les canonades, l’Ajuntament licitarà també una anàlisi integral de l’edifici de la Sopa per definir futures inversions. “Necessitem tenir el projecte a punt per optar a recursos d’altres administracions”, ha explicat Lluc Salellas.

Reclam al Govern

L'alcalde ha insistit que Girona acull persones sense llar procedents de tota la demarcació i reclama que la Generalitat assumeixi lideratge: “No podem esperar que els ajuntaments tirin endavant sols projectes d’aquest tipus”. En una recent reunió amb la consellera de Drets Socials, el consistori va demanar que el Govern defineixi i impulsi la futura xarxa d’equipaments de baixa exigència arreu del territori. Segons el govern municipal, la Generalitat s’ha compromès a iniciar aquest procés.

La visió de Som Sostre

Per l'entitat Som Sostre però, la xifra de 111 persones en situació de sense llar no és real. El seu portaveu, Cristian Lieanlaf, apunta que amb el desallotjament a l'edifici de Tomàs Mieres i l'enderroc de les naus de la carretera Barcelona, ara hi ha una seixantena de persones més que no tenen sostre. A parer, seu, "l'univers real" és d'entre 180 i 200 persones. A més, recorda que el cens facilitat per l'Ajuntament "només" considera les persones que estan a peu de carrer però no la gent que està en recintes privats. A més, Lienlaf, vol deixar clar que la xifra de 133 places, de fet, és menor pel que fa al Pla de Fred. En aquest sentit, recorda que 'hi ha 65, les places de la Sopa, que ja estan ocupades pels residents actuals de l'equipament". La disponibilitat per a les persones sense sostre és d'una seixantena de llits. Per tant, segons la seva dada d'entre 180 i 200 persones, el Pla de Fred abordarà "un 35% de cobertura real". "És una de cada tres persones podrà dormir sota un sostre i que dos de cada tres dormirà a la intempèrie fins i tot les nits que glaci", puntualitza.

Tot i això, el representant de Som Sostre considera que el Pla de Fred és "benvingut" i el valora positivament però creu que "queda curt". Apunta que caldria un recompte "honest" que tingui en compte totes les persones sense sostre. També que els recursos i els espais siguin els adequats per la situació. "L'antiga UNED no té dutxes ni menjador i les lliteres estan més apretades", exposa. Finalment, recorda que les polítiques estructurals d'habitatge i d'acompanyament social i de filtratge de tots els casos, creu que cal un sistema que projecti "la prevenció i la lluita contra el sensellarisme". Estem reaccionant a una cosa que sabem que passarà, que farà fred. Demà una visió a llarg termini.

Finalment, s'afegeix a la petició de l'alcalde, Lluc Salellas, en què totes les administracions han d'intervenir en aquest àmbit i no deixar-ho tot en mans de l'Ajuntament només perquè la Sopa està ubicada a la capital. "La responsabilitats és de tots i no només de Girona, evidentment", finalitza.