Plaça Poeta Marquina: entre la memòria històrica i una consulta veïnal en contra

La decisió final sobre el possible canvi de nom de la plaça Poeta Marquina de Girona encara trigarà. L’Ajuntament de Girona va fer una consulta als veïns de l’entorn per tal de modificar el nom de l’espai i que passés a dir-se plaça del Carril, tal i com havia estat antigament. Ho va fer, segons va indicar, a petició d’alguns veïns i per complir amb la Llei de Memòria Històrica, pel passat franquista del poeta i la seva nul·la relació amb la ciutat. No obstant, la jugada va sortir malament pel govern i la poca gent que va participar en la votació es va oposar al canvi de nom.

Tot i el resultat però, la Comissió del Nomenclàtor és qui té la darrera paraula. I el tinent d’alcaldia i regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania Sergi Font, en declaracions a Girona FM va deixar-ho clar: «L’únic encaix que farà falta estudiar és veure si realment no s’està complint amb la llei de memòria històrica» assenyalava. «Es decidirà si pesa més aquesta exigència en el complement de la llei o el resultat de la consulta», va explicar el representant municipal. Dels 222 propietaris amb dret a vot només en van votar una cinquantena. D’aquests, 34 es van decantar per mantenir el nom actual de la plaça, mentre que setze van apostar per rebatejar-la com a plaça del Carril, el seu nom històric.

Canvi "automàtic"

De fet, abans de la votació, Font va indicar que en cas de canviar el nom «a afectes pràctics cap propietari hauria de fer res». El tinent d’alcaldia assegurava que els veïns no haurien de «canviar res» quant a documents o papers, perquè «d’entrada conviurien els dos noms» (Poeta Marquina i Carril). Sí que es canviarien les plaques de la plaça, però Font va deixar clar que es faria «el canvi de forma automàtica» de tot allò vinculat amb els temes municipals, com el padró, el cens o la companyia d’aigües. A més, «i algun propietari volgués canviar el nom «per voluntat pròpia», amb el DNI, el passaport o el carnet de conduir, ho podria fer, i sinó se li canviaria de forma «automàtica» un cop es renovessin els documents. També es mantindria l’adreça amb els enviaments postals o de paquets. «No farà falta que s’avisi a les companyies», remarcava Font.

En total, hi va haver hi dues sessions informatives i cinc dies per votar per Internet i presencialment. D’altra banda, va haver-hi una campanya en contra del canvi de nom amb una bustiada on s’indicaven els problemes i afectacions que tindrien amb els serveis amb el canvi de nom. També assenyalaven que l’Ajuntament hauria de dedicar els esforços a altres problemàtiques de la ciutat.

Una reunió a l'any

La decisió final, en mans de la Comissió del nomenclàtor no es produirà, molt probablement, fins l’any vinent si no hi ha una convocatòria extraordinària. Els darrers cinc anys, aquest organisme només s’ha reunit un cop per any. Els tres darrers cops han estat el 18 de març del 2025, el 21 de maig del 2024 i el 26 d’octubre de 2023. Aquesta comissió està formada per representants municipals de tots els grups polítics amb representació a l’Ajuntament (poden anar-hi o excusar-se), tècnics municipals, representants veïnals i persones de diferents entitats, de la universitat i en favor de la igualtat de gènere, entre d’altres. La presideix l’alcalde, Lluc Salellas.

Eduardo Marquina va ser un poeta compromès amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil i durant la dictadura, segons va recordar l’Ajuntament en un comunicat.

D’entre les seves obres hi destaca el Soneto a José Antonio (1939), on glorificava el líder falangista com a màrtir, entre altres peces d’exaltació del règim. També va ser president de la Comisión Depuradora de los Socios y Administrados de la SGAE (1941), que s’encarregava de purgar els autors i editors no afins al règim.

Subscriu-te per seguir llegint