La Creu Roja detecta més de 650 persones sense sostre a Girona

La Creu Roja de Girona ha detectat un augment «sense precedents» de persones que dormen al carrer, en naus abandonades o a l’interior de vehicles. En només un any, les persones en situació de sensellarisme ateses per l’entitat a la ciutat gairebé s’han doblat, passant de les 335 persones detectades l’any passat a les 652 d’enguany (des de l’1 de gener fins al 31 d’octubre).

Es tracta de la xifra més alta registrada mai per l’entitat. I és que tot i que aquest és el primer any que comptabilitzen tant les persones sense llar que s’acosten a les seves oficines com les que detecten les unitats d’emergència social en les sortides que fan els voluntaris tres cops per setmana per fer seguiment de les persones sense sostre, establir-hi un vincle perquè puguin demanar ajuda i poder detectar-ne més en una desena de punts localitzats -des de les naus abandonades de la carretera Barcelona al Barri Vell, passant per la plaça U d’Octubre, els voltants del pavelló de Fontajau o l’estació de trens- l’entitat constata que «mai havíem atès un volum tan gran de persones».

El 2020, en ple esclat de la pandèmia, van passar per les oficines de la Creu Roja de Girona un total de 92 persones en situació de sensellarisme, l’any següent en van ser 62 i el 2022 la xifra d’atesos a les instal·lacions de l’entitat ja va créixer fins a les 186 persones, retallant-se fins a les 171 persones el 2023. Enguany, la xifra d’atesos a les oficines de l’entitat ja frega les 300 persones (les 350 restants s’han acompanyat a través de les unitats d’emergència social que fan ruta pels diversos barris de la ciutat, amb una flota de 15 voluntaris que els reparteixen mantes, cafè calent i aliments com conserves de verdures, tonyina, iogurts, fruits secs o galetes; a més de crema solar a l’estiu).

L’increment de persones ateses, segons la tècnica del programa d’atenció a persones en situació de sensellarisme de la Creu Roja de Girona, Natalia Villa, s’explica, d’una banda, per la dificultat d’accés a l’habitatge: «Hi ha persones que treballen, ja sigui fent feines legals de forma puntual o buscant-se la vida en l’economia submergida, també n’hi ha que cobren prestacions com el subsidi d’atur, l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania, però tot i això no es poden permetre llogar una habitació, i encara menys un habitatge».

Molts, també estan «de pas»: «Són persones que arriben a Girona de camí a un altre lloc, no s’hi queden, i és que també hi ha un efecte crida perquè en països com Itàlia o Alemanya és molt més difícil tramitar l’arrelament social, en canvi aquí, entre cometes, el procés és més senzill». Els recursos interns en matèria de personal del projecte d’atenció a persones en situació de sensellarisme de la Creu Roja de Girona també s’han incrementat, incorporant una nova tècnica (ara en són dues), fet que els ha permès augmentar la capacitat de resposta.

Més dones i persones joves

Pel que fa al perfil de persones ateses, destaca l’increment de dones (enguany se n’han atès 69) i de persones joves, especialment, d’entre 18 i 25 anys.

La majoria de les persones ateses no tenen xarxa i molts «entren i surten del dispositiu»: «Hi ha persones que viuen de forma crònica en situació de sensellarisme, pot fer més de 20 anys que estan al carrer», assenyala Villa. D’altres, s’hi han vist abocats per una situació «sobrevinguda», com la pèrdua del seu lloc de treball i la impossibilitat de poder fer front al rebut del lloguer. Sovint també s’hi sumen problemes de salut mental i addiccions que compliquen encara més la seva sortida. «Fem acompanyament socioeducatiu amb el suport d’entitats i ajuntaments perquè les persones puguin sortir del carrer el més aviat possible; però sense un sostre, que al final vol dir poder descansar bé a les nits i tenir una higiene bàsica mínima, és molt difícil reconduir aquesta situació», adverteix.

«Dèficit» de places

Tot i que l’Ajuntament de Girona ha anunciat que oferirà 133 places per a persones sense sostre en episodis de fred intens entre La Sopa i l’antiga UNED, Villa lamenta que «no és suficient»: «Hi ha un dèficit de places, a més, es prioritzen les persones que estan empadronades a la ciutat». A més, Villa lamenta la «manca de recursos específics per dones, que sovint no se senten segures compartint espai amb altres homes». Amb tot, des de l’entitat treballen perquè les persones sense llar coneguin els seus drets, des de l’empadronament social a disposar de la targeta sanitària «per començar a teixir un pla de treball que els permeti sortir del carrer».

Un centenar en l’últim cens

L’últim recompte de l’Ajuntament de Girona, que data del desembre de 2024, xifra en 111 les persones que dormen al carrer a la ciutat (a diferència de la Creu Roja no inclou les que, per exemple, dormen en naus abandonades. Només les que passen la nit al ras, en porxos, bancs o portals d’edificis).

Subscriu-te per seguir llegint