L'Audiència arxiva la querella contra la policia infiltrada a Girona que va mantenir una relació amb un activista

L'Audiència ha arxivat la querella contra la policia nacional que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt i va mantenir una relació amb un activista per obtenir informació. La interlocutòria s'alinea amb la decisió del jutjat d'instrucció i conclou que no hi va haver ni delicte de tortures ni tampoc de revelació de secrets. L'Audiència destaca que la relació va ser "consentida" i que l'agent "no va prevaldre's de la seva condició de funcionari públic", sinó que tan sols "la va ometre". A més, subratlla que tan sols hi ha "sospites" que la policia "s'apoderés" d'informació reservada i que, en tot cas, no la va obtenir de manera "fraudulenta" (precisament, perquè era la parella de l'activista).

La querella contra la policia infiltrada, que feia servir el nom fals de Maria Perelló, es va interposar a finals del 2023. La van presentar conjuntament l'activista Òscar Campos (amb qui l'agent va mantenir-hi una relació entre els anys 2020 i 2022), la CUP i quatre entitats: Òmnium Cultural, l'Ateneu Popular de Girona, l'Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d'Entitats Socioculturals de Salt.

La querella es va interposar pels delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions psíquiques i descobriment i revelació de secrets. L'escrit subratllava que la policia s'havia extralimitat en les seves funcions, sobretot per haver arribat a mantenir una relació sentimental amb l'activista per obtenir informació. I a través seu, accedir a dades d'entitats i organitzacions de l'esquerra independentista.

A més, la querella subratllava que l'agent va assistir a dues reunions particulars que Campos va mantenir amb els seus advocats. Durant les trobades, es va preparar l'estratègia de defensa de Campos en el cas conegut popularment com a '21 Raons', arran de les mobilitzacions del primer aniversari de l'U d'Octubre.

La querella va anar a parar a la taula del jutjat d'instrucció 3 de Girona. I a principis de maig, un any i mig després d'interposar-se, el jutjat va rebutjar admetre-la i investigar els fets. També, després de rebre un informe de la fiscalia que concloïa que no veia delicte en l'actuació de la policia infiltrada.

L'advocat de l'activista, Benet Salellas, va presentar recurs davant l'Audiència de Girona. I ara, la Secció Tercera ha confirmat allò que ja va resoldre el jutjat d'instrucció. La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat Walter Ballarín, arxiva la querella contra la policia infiltrada i tomba el recurs presentat pel lletrat.

"Ni degradant ni humiliant"

D'entrada, remetent-se a allò que ja va concloure el jutjat, l'Audiència tan sols precisa que la funció de l'agent infiltrada era "captar informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública". Però a partir d'aquí, rebutja el delicte de tortures, perquè la relació sentimental entre la policia nacional i l'activista "va ser consentida".

La interlocutòria, de fet, recull que "no es pot concloure" que ella "es prevalgués de la seva condició de funcionari públic a l'hora d'actuar". De fet, el tribunal diu que "hauria omès" la seva identitat amb l'objectiu d'iniciar una relació que no va ser "ni degradant ni humiliant".

Segons l'Audiència de Girona, durant el temps que van ser parella, l'activista no va sofrir "patiment". Si no que aquest es va originar a posteriori, després que Campos conegués qui era realment la seva xicota. "No es pot evidenciar, ni tan sols de manera indiciària, que la intenció de la querellada fos produir patiment de manera intencionada", recull la interlocutòria de la Secció Tercera.

"Convidada i acceptada"

Pel que fa al delicte de revelació de secrets, l'Audiència de Girona també el desestima. D'entrada, recull que "no hi ha indicis" que la policia nacional s'apoderés de documents i informació reservada arran de la seva relació amb Campos. De fet, l'Audiència recull que és "tan sols una mera sospita" que l'agent infiltrada ho fes, basant-se en l'argument que -segons recollia la querella- l'activista li va permetre accedir al seu ordinador personal i a les seves xarxes socials (precisament, perquè eren parella).

A més, tot i que el redactat fins a cert punt és ambigu, la interlocutòria també rebutja que la policia infiltrada accedís de manera "fraudulenta" a informació reservada o dades personals de l'esquerra independentista. I aquí, l'Audiència de Girona es remet a allò que recull la mateixa querella: "La principal font d'informació indeguda la va obtenir del mateix Sr. Campos, que compartia totes i cadascuna de les informacions privilegiades que tenia de les organitzacions i entitats de les quals formava part".

Segons el tribunal, com que la policia era parella de Campos, la seva participació a trobades i reunions era "acceptada". "La legitimitat d'accés a les diferents entitats es basava en la seva condició de parella del Sr. Campos; relació de parella que va existir i, per tant, autorització d'accés", recull l'Audiència. És més, fins i tot la interlocutòria recull que la policia va ser "fundadora" del Sindicat d'Habitatge de Girona i Salt.

Segons el mateix argument, el tribunal també rebutja que la policia infiltrada cometés revelació de secrets pel fet d'assistir a les reunions de l'activista amb els seus advocats. A més, tot i reconèixer que "la figura d'agent d'intel·ligència" no té cobertura legal, l'Audiència també conclou que això, per si sol, no converteix l'actuació de la policia infiltrada "en delictiva". "Si no que més aviat afectaria, en tot cas, a la validesa i a l'ús que fes de la informació que hauria pogut obtenir", precisa la interlocutòria de la Secció Tercera.

Per últim, el tribunal també rebutja que el cas es pugui equiparar amb el de les escoltes del CESID o les de Pegasus. Perquè al seu entendre, a diferència del de la policia infiltrada, en aquests casos investigats per revelació de secrets hi ha "intercepció de les telecomunicacions".

Per aquests motius, la sala desestima el recurs d'apel·lació interposat per l'advocat de l'activista i confirma l'arxiu de la querella contra la policia infiltrada. L'advocat Benet Salellas ja ha anunciat que presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC).