Dora María Tellez, represaliada nicaragüenca: «El règim d’Ortega només es manté per la violència policial»

Què queda a Nicaragua de la revolució sandinista de la qual vostè en va formar part?

Queda la gent, la consciència popular, la capacitat organitzativa. La dictadura va destruir el teixit social nicaragüenc perquè va liquidar totes les organitzacions socials, tots els moviments van ser dissolts, els líders socials han estat perseguits i estan exiliats o a la presó..., però queda el nivell de consciència i l’afany d’organització que té el poble de Nicaragua. La resistència mateixa a Ortega té molt a veure amb la revolució sandinista.

Vostè afirma que el règim d’Ortega està en els seus últims moments, però fa temps que se’n parla. Què el manté ara mateix?

Únicament la violència policial. Nicaragua és un estat policial amb el suport dels militars, que és el que manté l’statu quo. En el moment en què l’estat del terror disminueixi, el règim sap que està completament liquidat. Com que tenen clar que això serà així, només poden redoblar les mesures per mantenir aterrida la població, en una mena d’estat de setge. El règim es manté mitjançant l’assetjament, la persecució, la presó, el desterrament, l’exili..., tot l’arsenal repressiu de la dictadura que posa en marxa de totes les formes possibles.

Però per què es permet internacionalment un règim com el d’Ortega?

A nivell internacional una de les grans pèrdues és el desmantellament del sistema multilateral. Nosaltres hem estat demanant a la Unió Europea que revisi el seu acord d’associació amb Nicaragua. Aquest acord té el que s’anomena «clàusula democràtica», que vol dir que aquest acord comercial només tindrà vigència sempre que al país hi hagi respecte pels drets humans i per l’estat de dret i hi hagi condicions per viure en llibertat i democràcia. Però això s’ha perdut a Nicaragua i nosaltres no veiem que la Unió Europea reaccioni. El Parlament Europeu va emetre una resolució al gener afirmant que calia revisar aquest acord d’associació, però el Consell Europeu no ha fet res. En la pràctica, la UE està veient com s’ha instal·lat aquesta dictadura sense pronunciar-se, només hi ha hagut una sanció a 21 funcionaris del règim, però res més. Paral·lelament, els EUA han adoptat unes mesures molt fràgils respecte el règim d’Ortega-Murillo per violacions de l’estat de dret, però són unes mesures curtes. A més, el règim d’Ortega sempre fa el mateix, cada vegada que un organisme internacional el critica l’abandona, va sortir de l’OIT, va marxar de la Unesco, de l’OEA i del Consell de Drets Humans de la UE i no ha passat res. Ells continuen perquè no passa res, ells segueixen actuant impunement sense cap reacció internacional que suposi prou pressió perquè deixin de fer-ho.

Fins a quin punt la salut d’Ortega el limita i és Murillo (la seva dona) qui dirigeix el país?

La salut d’Ortega és prou dolenta com per no comparèixer públicament més que una vegada al mes, i a més amb grans dificultats. Les seves malalties són sistemàticament amagades i el seu veritable estat de salut no es fa públic, però el que sí és absolutament cert és que Rosario Murillo exerceix totalment el poder a Nicaragua. Segurament per prendre algunes decisions parla amb Ortega, però Murillo té el poder complet. El més interessant és que el procés successori ja s’ha produït., i quan algú parla de successió és perquè ja preveu la manca de la font principal del poder. El procés de successió va ser organitzat pels Ortega-Murillo, ells l’han executat perquè ja preveuen que Ortega quedi fora de circulació. Ara han reformat la Cort Suprema de Justícia posant-hi jutges i fiscals que van exercir com a sicaris judicials en els casos dels presos polítics. En tot cas la cúpula de poder està distribuïda en la família: fills, nora, gendres... Hi ha un fill, Laureano, que s’encarrega de la relació amb la Xina i Rússia, els considerats privilegiats del règim, que sembla que serà el successor de Murillo.

Com és la seva vida a Espanya?

Jo tinc la nacionalitat espanyola, estic naturalitzada. Quan el Govern nicaragüenc ens va treure la nacionalitat als expulsats del país, el Govern espanyol ens va oferir la nacionalitat amb el suport dels principals partits. Quan es van acabar els meus dos anys de permís als EUA no tenia condicions per continuar allà i vaig decidir acceptar l’oferta d’Espanya per treballar pel meu país com a exiliada. Tota la meva vida està relacionada amb Nicaragua, amb el que està passant allà, però al mateix temps haig de veure què puc fer per sobreviure a Espanya. Estic coneixent gent, veig com funciona l’àmbit universitari... També he viatjat per diversos països europeus per parlar amb els governs , les associacions i els mitjans per sensibilitzar sobre el que està passant a Nicaragua.

I quan hi hagi la possibilitat de tornar a Nicaragua, està disposada a assumir responsabilitats polítiques?

Jo vull tornar tan bon punt pugui, però no assumiré cap responsabilitat política perquè ja tinc massa edat, això li correspon a una generació més jove, que ha d’assumir les regnes del país. El meu únic interès és aconseguir que a Nicaragua es restableixi la democràcia i que s’hi obrin oportunitats. En tot cas, la meva estada a Espanya està estrictament condicionada per les possibilitats de tornar al meu país.

D’on va treure la força per resistir gairebé dos mesos de presó en règim d’absolut aïllament?

A mi em va ajudar molt la meva experiència vital anterior, el fet de saber que per poder afrontar aquelles condicions havia d’organitzar un programa. Els dies es feien llargs, les hores es feien llargues, l’alimentació era escassa.... Ho vaig afrontar fent exercici físic i exercitant la meva ment recordant llibres, poemes, històries... És una situació que només es pot superar si l’afrontes dia a dia i amb la certesa que en sortiria, perquè nosaltres érem ostatges, i els ostatges s’utilitzen per canviar-los per alguna cosa.

Se sap quants presos polítics hi ha ara mateix a Nicaragua?

Ara se suposa que n’hi ha més de cent, però no hi ha una xifra exacta perquè ningú vol dir res. Però segons la Comissió Iberoamericana de Drets Humans n’hi ha hagut més de 5.000 amb aquest règim.