"Adeu, papa"

Adeu, papa.

Mai és un bon moment per morir, per tancar els ulls i no tornar-los a obrir. Mai és un bon moment per acomiadar algú, i fer-ho per Nadal ho fa estranyament dur.

Papa, la Terra continuarà fent voltes al Sol. Un Sol que et va donar l’energia suficient per imaginar i crear un món diferent del que ens ha tocat viure. Un món més just, més humà, més en equilibri amb la natura.

Aquí, amb la Laia, l’Olga, l’Alba, la mama, i ara també amb l’Elena, continuarem cuidant i conservant el paratge del Mas Roig: els seus corriols, els seus racons, els seus silencis plens de vida. Allà on tot parla de tu sense dir el teu nom.

La teva condició de metge et va convertir, sobretot, en una bona persona. Sempre atent als altres, sovint abans que a tu mateix. La teva manera diferent d’entendre la vida et va portar a construir un món somiat per molts on l’equilibri i l’harmonia amb l’entorn van ser el pilar de la teva existència i la teva peculiar desconnexió amb la societat.

Has estat un bon pare. I un bon avi per la Laia.
Com va deixar escrit el poeta i filòsof Khalil Gibran, has permès que la inclinació de la teva mà d’arquer fos sempre cap a la felicitat, confiant en el camí escollit per cadascú de nosaltres.

Aquí et trobarem a faltar. Molt. Però sempre hi seràs present, en cada pas, en cada decisió, en cada record que ens sosté.

T’estimo, papa.
Aquests darrers mesos ens ho hem dit moltes vegades. Avui ho deixo escrit perquè travessi el temps i t’arribi allà on siguis, perquè les paraules se les emporti el vent. Gràcies per tot. Adeu, papa, fins aviat. El teu fill, Marc*.

CIC (cambio y corto)