El fred no frena la màgia: els Reis d’Orient arriben a Girona amb la il·lusió de sempre

Tant se val que pogués fer més fred o que s'hagués d'anar més abrigat. Girona ha tornat a viure aquest dilluns una de les nits més esperades de l’any i durant tot el dia la ciutat s’ha omplert d’una energia especial: els Reis d’Orient estaven a punt d’arribar. Els carrers, plens de famílies, infants amb els ulls brillants i fanalets encesos, s'han convertit en l’escenari perfecte per a la màgia. Melcior, Gaspar i Baltasar han fet la seva entrada entre música, colors i somriures, saludant sense parar i repartint caramels (més d'una tona), expectació i il·lusió a cada passa.

Però el dia no ha començat amb la cavalcada. Des de primera hora del matí la ciutat s'ha inundat de patges que ja prenien mides i baixaven escalant els edificis. No fos cas que a l’hora de deixar els regals aquesta nit s’emportin una sorpresa. Sí que se l'han emportat, o més aviat un ensurt, perquè una emergència mèdica a la plaça del Vi ha obligat a reubicar el final de les activitats matinals.

I a primera hora de la tarda la màgia ha acabat d’arribar. Primer, amb el campament reial, on s'ha pogut tenir el primer contacte amb els Tres Reis. Centenars de famílies s'han apropat fins al Camp de Mart del parc de la Devesa per saludar Melcior, Gaspar i Baltasar. I també per agafar un tros de coca i xocolata, perquè gairebé hi havia més cua a l’espai dels cuiners, que no pas als destinats a cada rei.

La cavalcada

Ja amb el sol post, la cavalcada ha avançat lentament per carrers i places de Girona, permetent que tothom pogués gaudir del moment. Els més petits cridaven els noms dels Reis, mentre els adults observaven l’escena amb aquella nostàlgia dolça que només desperta aquesta nit. Les cares de la mainada ja ho deien tot. Cares d’il·lusió i d’emoció quan els patges s’aprovaven per parlar amb ells, i encara més quan algun dels Tres Reis els llençava un petó o, simplement, una mirada. Ho han fet al llarg de tot el recorregut que, com sempre, s'ha omplert. També amb aquells espais reservats per les persones amb mobilitat reduïda, al costat de l’Estació Jove, o pels infants neurodivergents, als quals se’ls van donar els caramels a la mà.

La jornada, però, no ha estat exempta de polèmica. Poques hores abans de l’inici de la cavalcada, i quan ja es realitzava el campament reial, el col·lectiu Cacau i Negritud ha enganxat cartells en diferents punts del recorregut per denunciar una «cavalcada racista». «Cuidem les infàncies afro amb una cavalcada sense racisme», deia un dels missatges. Potser per això els Mossos han protegit la carrossa del Rei Baltasar durant l'itinerari.

No deixar la il·lusió

Un dels moments més emotius ha arribat amb el discurs dels Reis, recordant la importància de la bondat, la solidaritat i els somnis. Un cop la cavalcada ha arribat a la plaça de l’U d’Octubre (més tard de l'horari previst) ha estat el torn del Rei Gaspar, que s’ha encarregat de llegir el discurs en nom de Melcior, Baltasar i també el seu. Ha apuntat que el viatge que han fet «no ha estat fàcil», però que ha «valgut molt la pena, només per poder veure els vostres somriures i la il·lusió als vostres ulls, reflectida en aquests fanalets tan bonics que heu fet», adreçant-se clarament a la canalla, que els ha guiat durant tot l’itinerari.

Després, amb un to més responsable, ha demanat als nens i nenes continuar «somiant» i sent «bons amics». També que ajudin «molt a casa» i que comparteixin tot el que tenen «amb els altres». A part, ha remarcat que «els millors regals no sempre es poden embolicar», perquè són «el respecte, la bondat, l’ajuda i l’alegria», que es poden «regalar cada dia de l’any». «No deixeu mai de creure en la il·lusió», ha conclòs Gaspar.

Quan la cavalcada s’ha acomiadat, la ciutat ha quedat immersa en una calma especial. Lluny quedaven aquells crits, cantar una vegada rere l'altre la cançó dels Tres Reis o saludar sense parar a Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquesta nit no és una nit qualsevol, és la nit en què tot sembla possible. Ara només queda anar a dormir d’hora, deixar una mica de menjar als Reis… i esperar que la màgia faci la resta.