Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Col·loquen trampes a l’Onyar per caçar coipús a Girona

L’actuació, impulsada per l’associació La Sorellona, s’emmarca en un projecte finançat per la Generalitat amb la col·laboració de l’Ajuntament

Tècnics de l’associació La Sorellona treballant dins del riu Onyar en una actuació de control del coipú.

Tècnics de l’associació La Sorellona treballant dins del riu Onyar en una actuació de control del coipú. / Tony di Marino

Tony Di Marino

Tony Di Marino

Girona

Diversos tècnics van col·locar aquest dilluns trampes per caçar coipús al riu Onyar, al seu pas per la plaça Catalunya de Girona. L’actuació forma part d’un projecte de control d’espècies invasores impulsat per l’associació La Sorellona, finançat per la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona.

Un vehicle dels tècnics accedeix a la llera de l’Onyar durant les tasques de col·locació de trampes al centre de Girona.

Un vehicle dels tècnics accedeix a la llera de l’Onyar durant les tasques de col·locació de trampes al centre de Girona. / Tony di Marino

Segons explica Quim Pou, biòleg, naturalista i educador ambiental de La Sorellona, el coipú és una espècie invasora “molt visible”, però no és la que genera més impacte ecològic al riu. “El coipú té la gràcia o la desgràcia que és molt visible, perquè no viu sota l’aigua”, assenyala. Tot i això, remarca que a l’Onyar “hi ha moltes espècies invasores” i que la presència d’espècies autòctones és molt minoritària. Pou detalla que “només una de cada deu o quinze espècies del riu és autòctona” i que, en el cas dels peixos, “només un de cada cent és autòcton”. Segons explica, aquesta davallada està relacionada “sobretot amb la qualitat de l’aigua” i també amb “la proliferació d’espècies invasores”. En aquest context, ha apuntat que “la carpa és més perjudicial que el coipú” en el cas de Girona ciutat.

Pel que fa a la presència del coipú, Pou indica que “a la ciutat de Girona se’n retiren entre 100 i 200 exemplars cada any”. Segons explica, l’objectiu de les actuacions no és eliminar completament l’espècie, sinó “frenar al màxim la seva proliferació” i evitar que s’estengui a altres zones. “Sabem que quan arribin a determinats estanys de l’interior n’hi haurà molts”, adverteix.

“Entre tres i sis campanyes cada any”

Les trampes instal·lades són específiques i homologades, i es revisaran diàriament. Segons detalla Pou, La Sorellona fa “entre tres i sis campanyes cada any” a Girona, amb actuacions repartides “entre vuit i vint punts diferents del municipi”. Aquestes actuacions s’emmarquen en el projecte "Ulls al riu!", finançat per la Generalitat, en el qual l’Ajuntament de Girona hi participa com a entitat col·laboradora. Segons La Sorellona, el projecte permet fer un seguiment continuat de l’estat dels ecosistemes fluvials i actuar de manera periòdica sobre les espècies invasores.

Pou també explica que, en alguns casos, les trampes han patit “robatoris, bretolades o boicotejos”, que atribueix “a algun sector animalista”. Tot i això, ha afirmat que les actuacions continuen i que l’objectiu és “endarrerir al màxim” l’expansió del coipú. La Sorellona és una associació creada l’any 2013 per un equip format per biòlegs, ambientòlegs i altres professionals de la gestió del medi natural, amb experiència en educació ambiental i en projectes vinculats als ecosistemes fluvials a les comarques gironines.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents