El Bisbat i el Patronat Santa Creu faran vint pisos de protecció oficial al Barri Vell

El Bisbat de Girona i la Fundació Privada Patronat Santa Creu de la Selva preveuen construir 20 habitatges de protecció oficial al Barri Vell, en concret al carrer Escola Pia, que es destinaran al lloguer assequible.

Els habitatges -d’entre 35 i 50 metres quadrats amb 1 o 2 habitacions- s’ubicaran a l’antic convent de les Esclaves del Santíssim Sagrament i la Immaculada, propietat del Bisbat de Girona, que van marxar de la ciutat el 2023 després de 71 anys per falta de vocacions i, des d’aleshores, està en desús. El gerent del Patronat Santa Creu de la Selva, Genís Sastregener, assegura que tot i que l’edifici està en «bon estat», s’haurà de sotmetre a una «gran rehabilitació». No obstant, han apostat perquè la intervenció sigui «el més respectuosa possible amb la singularitat històrica i arquitectònica de l’edifici», conservant els sostres alts, els forjats de fusta originals o les obertures de la façana. En aquest sentit, assenyala que «la nostra intenció no és buidar l’edifici i fer-lo nou, sinó encaixar els habitatges dins l’edifici sense que en perdi l’essència».

De moment, però, estan fent els tràmits per iniciar les obres. Fa dos anys que van sol·licitar a l’Ajuntament de Girona una modificació puntual del planejament per fer possible l’ús d’habitatge protegit a la finca, que s’està tramitant, i estan acabant de redactar el projecte i el pla especial urbanístic. Fins que no s’hagi aprovat la modificació del planejament, però, no podran sol·licitar la llicència d’obres.

En paral·lel, s’han dut a terme treballs de neteja de l’edifici, com la retirada de més de 1.000 metres de fals sostre o els envans, així com també estudis històrics i arqueològics. Tot i que el Patronat Santa Creu de la Selva prefereix no donar terminis de finalització de les obres, sí que confien que els habitatges estiguin enllestits abans del 2030. Calculen que el cost de la inversió rondarà els 3 milions d’euros.

Els beneficiaris seran persones inscrites al Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de la Generalitat. «Són persones o unitats familiars amb un topall d’ingressos, que no disposen d’un habitatge en propietat però que han d’acreditar que reben uns ingressos, ja sigui en forma de nòmina o de pensió», detalla Sastregener. Se’ls oferirà un contracte de lloguer amb una durada mínima inicial de 7 anys i prorrogable a 3 anys més, d’acord amb la Llei d’Arrendaments Urbans.

Tot i això, assegura que «la figura dels allotjaments està pensada per propiciar certa rotació i, a mesura que canviïn les seves circumstàncies econòmiques i familiars, puguin passar a un altre pis o recurs residencial».

Una iniciativa del Bisbat

La iniciativa va sorgir del Bisbat de Girona. El vicari episcopal d’Economia i Patrimoni, Joaquim Giol, explica que «el Bisbat ja fa anys que transforma el seu patrimoni en desús en habitatges protegits i, quan l’edifici va quedar lliure, vam pensar que aquesta era una bona oportunitat per recuperar el teixit social al Barri Vell». En aquest sentit, assenyala que «teníem dues opcions: vendre-ho i que s’hi fessin pisos cars o fer-hi nosaltres pisos protegits, podent donar resposta a la greu situació d’emergència que estem vivint a nivell d’habitatge». El Bisbat de Girona compta amb una cinquantena d’habitatges protegits en el conjunt de la diòcesi, ubicats en rectories o edificis. Amb tot, Sastregener vol posar en valor que «en un context d’explotació turística del Barri Vell, és vital que hi hagi projectes com aquest per construir habitatges de protecció oficial en una zona tan cotitzada».

Actualment, el Patronat Santa Creu de la Selva gestiona 650 habitatges de lloguer de protecció oficial a la província de Girona, el gruix a la ciutat de Girona (500), però també a Figueres, Llagostera, Vilafant, Castelló d’Empúries, Agullana, Olot, Mieres i pròximament a Montagut, Banyoles i la Vall de Bianya, on tenen projectes en execució d’obres.

Subscriu-te per seguir llegint