Al·legacions dels Naturalistes al pla per crear 226 habitatges a Sant Gregori

L’Associació de Naturalistes de Girona ha presentat al·legacions al pla urbanístic que preveu la creació de 226 habitatges a Sant Gregori, corresponents al desenvolupament del Pla Parcial Urbanístic del sector SUD-1. Segons exposa l’entitat, l’objectiu de les al·legacions és «assegurar que el desenvolupament urbanístic s’ajusti plenament a la normativa ambiental vigent i als reptes actuals d’emergència climàtica, energètica i hídrica».

El p la té com a finalitat ordenar un nou sector residencial situat al sud-est del nucli urbà, en continuïtat amb el sòl ja consolidat. El planejament preveu un total de 226 habitatges, dels quals 106 seran unifamiliars i 120 plurifamiliars, així com la creació de nous vials, espais lliures, zones verdes i sòls destinats a equipaments públics. El projecte també estableix una reserva d’habitatge de protecció pública, d’acord amb la normativa urbanística vigent.

Els Naturalistes reclamen que el pla incorpori «de manera clara i vinculant criteris d’ecoeficiència, eficiència energètica, ús d’energies renovables i una gestió més sostenible de l’aigua», i defensen que aquests aspectes haurien de quedar definits en el mateix planejament i no relegats a fases posteriors del desenvolupament urbanístic.

Ecoeficiència

Un dels principals blocs d’al·legacions fa referència a l’aplicació estricta del decret d’ecoeficiència dels edificis, aprovat per la Generalitat. L’entitat recorda que «la construcció i l’ús dels edificis són responsables de més del 40% de les emissions de CO2» i considera que, per aquest motiu, «és imprescindible integrar mesures d’estalvi energètic i energies renovables des de la fase inicial de projecte».

En aquest sentit, els Naturalistes subratllen que el decret «obliga a definir i justificar en el projecte bàsic totes les mesures ambientals adoptades» i remarquen que «aquestes no poden ser considerades elements accessoris». També destaquen «l’obligatorietat d’incorporar energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària». En el cas concret de Sant Gregori, situat en zona climàtica III, assenyalen que la normativa estableix «una contribució mínima del 50% d’energia solar tèrmica», percentatge que «pot arribar fins al 70% segons la demanda i la tipologia d’habitatges».

Així mateix, un altre bloc de les al·legacions se centra en la gestió de l’aigua. Davant el context d’escassetat hídrica, els Naturalistes de Girona proposen que el desenvolupament incorpori sistemes de «separació i reutilització d’aigües grises», és a dir, l’aigua procedent de dutxes, banyeres i rentamans, que permetrien «reduir el consum d’aigua potable, disminuir la càrrega sobre el clavegueram i les depuradores i minimitzar l’impacte ambiental». Tot i que la normativa estatal no ho imposa de manera general, l’entitat recorda que «el marc legal actual en fomenta la implantació, especialment per a usos no potables».

Subscriu-te per seguir llegint