Una comarca gironina és l'única de Catalunya amb més naixements que defuncions
La immigració continua impulsant el creixement de la població a tot el territori, on l'envelliment cada vegada guanya més pes

Gent caminant pel centre de Girona, a principis d'aquest any. / Aniol Resclosa

Catalunya continua creixent en població, però ho fa pràcticament gràcies a la immigració. Segons les dades definitives de les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2024 el país va guanyar 111.895 habitants, tot i registrar, per setè any consecutiu, més defuncions que naixements. El saldo natural —la diferència entre naixements i defuncions— va tornar a ser negatiu, amb 13.722 persones menys, una tendència iniciada el 2018 que s’ha consolidat arreu del territori.
Malgrat tot, hi ha una excepció significativa en l’àmbit comarcal. Només una comarca catalana va registrar l’any passat un creixement natural positiu, és a dir, més naixements que defuncions, mentre que a la resta el balanç va ser negatiu o nul. En el conjunt de Catalunya, el 2024 es van comptabilitzar 53.802 naixements i 67.524 defuncions.
En aquest context, el Gironès es desmarca com l’única comarca de Catalunya amb un creixement natural positiu. Durant el 2024, va registrar un saldo de 330 persones més nascudes, una dada que contrasta amb la resta del territori. A molta distància, les comarques amb un balanç natural més negatiu van ser el Barcelonès (-4.130), el Baix Llobregat (-1.370) i el Maresme (-1.253).
Aquest comportament demogràfic del Gironès s’explica, en part, per la seva estructura d’edats. És la comarca amb el percentatge més elevat de població jove de Catalunya: el 16,9% dels residents tenen entre 0 i 15 anys, per sobre de la mitjana catalana, que continua a la baixa i se situa en el 14,4%. A més, el Gironès és també una de les comarques amb menor pes de població de 65 anys o més, amb un 16,4%, molt per sota d’altres territoris més envellits.
Pel que fa als municipis, Girona i Salt figuren entre les ciutats catalanes de més de 10.000 habitants amb un creixement natural més alt, amb 198 i 169 persones respectivament.
Envelliment a l'alça
Malgrat aquesta excepció, el panorama global continua marcat per l’envelliment. El percentatge de població de 65 anys o més a Catalunya ha augmentat fins al 19,7%, mentre que el grup d’edat activa (16 a 64 anys) només creix gràcies a la migració. L’any passat, el saldo migratori amb l’estranger va ser de 129.030 persones, el principal factor que explica l’augment de població fins als 8,12 milions d’habitants a 1 de gener del 2025.
A les comarques gironines, la dinàmica demogràfica reflecteix clarament aquest contrast. D’una banda, el creixement de la població continua vinculat principalment a l’arribada de persones procedents de l’estranger, que ha estat positiu a totes les comarques catalanes. De l’altra, el descens de la natalitat i l’envelliment de la població segueixen marcant l’evolució natural del territori, amb saldo negatiu a la majoria de comarques.
Subscriu-te per seguir llegint
- «Sortir a ‘El Foraster’ va servir per trencar prejudicis; ara la gent s’hi acosta»
- Qui és Roman Arnold? El propietari de la finca on han trobat les restes arqueològiques a Girona
- Troballa històrica: Necrópolis amb 26 enterraments al Barri Vell de Girona
- Nora Cornell: 'No sé esquiar, vaig començar a fer snow perquè a Girona no hi ha surf
- El Girona fitxa un porter que no juga de fa dos anys
- El Trueta en blanc i negre: així era l'hospital dècades enrere
- Soler & Palau retorna la seva seu social a Catalunya vuit anys després
- Les imatges del descobriment d'una necròpolis al Barri Vell de Girona