L'estrangeria es flexibilitza, l'asil afronta noves restriccions

La regularització extraordinària aprovada la setmana passada pel Govern espanyol és un acte de justícia que se suma a les millores introduïdes pel Reglament d’Estrangeria el 2025. Les normes d’accés, residència i treball de les persones estrangeres es van modificar al voltant de tres eixos –ocupació, formació i família— i, malgrat tractar-se d’una norma que desplega una Llei d’Estrangeria que genera pobresa i exclusió per a una part important de la població a la qual condemna a la irregularitat administrativa, tal com recull l’informe d’ECAS Migracions i vulnerabilitat, la nova regulació comporta millores destacables.

Entre els canvis més significatius hi trobem l’ampliació de noves modalitats d’arrelament que faciliten la regularització de persones migrades que viuen a l’Estat espanyol i compten amb vincles familiars, laborals o formatius. Destaquen la reducció a dos anys del temps de permanència al territori per accedir a l’arrelament, la flexibilització dels requisits contractuals i la combinació de formació i feina per adequar-se a la realitat del mercat de treball.

En l’àmbit familiar s’introdueix una nova autorització de residència específica per a familiars de persones espanyoles; s’unifiquen els diferents supòsits en un sol marc legal i s’inclouen situacions que fins ara quedaven fora. Es reconeixen parelles no registrades que acreditin una relació anàloga al matrimoni i s’amplia l’edat de fills/es fins als 26 anys (abans 21). A més, s’amplien les opcions de reagrupament familiar i s’inclouen els descendents i progenitors de persones estrangeres víctimes de violència de gènere, sexual i tràfic d’éssers humans.

En relació als visats, el circuit és més clar i accessible. Facilita l’arribada a Espanya amb autoritzacions de residència i treball des del país d’origen i s’amplia de tres mesos a un any el visat per cerca de feina, la qual cosa facilita trobar una ocupació adequada al perfil professional.

La reforma, però, ha despertat una gran inquietud per l’impacte en les persones sol·licitants de protecció internacional. La regulació introdueix una clara incompatibilitat entre el procediment d’asil i les vies d’arrelament i no computa el temps de residència mentre es tramita la sol·licitud, abocant així moltes persones a qui els deneguen l’asil a romandre fins a dos anys en situació administrativa irregular.

En darrer terme, cal assenyalar el context més ampli de transformacions en la política migratòria i d’asil en què s’emmarquen les modificacions: el Reglament coincideix amb l’aplicació progressiva d’un Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) que consolida l’anomenada ‘Europa-fortalesa’. Un conjunt de normes de la Unió Europea que, lluny de posar al centre els drets i la protecció de les persones migrants i refugiades, reforça les fronteres i criminalitza la mobilitat humana.

A banda de la visió utilitarista de la migració al nostre país en relació a la seva contribució a augmentar la bossa de les pensions, el clima polític internacional tendeix a postures conservadores que converteixen la migració en blanc fàcil per al populisme i que es tradueixen en polítiques que prioritzen l’expulsió i el control de fronteres. Tal com argumenta el Decàleg contra la ratificació del PEMA, la societat civil organitzada hi seguirem fent front per protegir els Drets Humans.

Cora Espinosa Esteban és advocada de Cepaim, membre d’ECAS - Entitats Catalanes d’Acció Social